Recital de Montserrat Caballe al Chàteau de Tholonet (1974)

18 Març 2009

caballetholonet

Ja fa molts anys (potser vuit o nou) que per a gran sorpresa de qui us explica aixó, al final d’una magnifica gravació de la Caterina Cornaro de Donizetti (amb uns magnífics Aragall i Caballé) es va trobar com a extra aquest magnífic concert que la nostra Montserrat Caballé va fer al castell de Tholonet, al juliol de 1974.

Com serà d’excepcional l’estat de forma de la Caballé (propera a la seva sublim Norma d’Orange) que si bé la Caterina l’he escoltat moltes vegades, aquest concert és un dels meus imprescindibles que escolto i re-escolto una i un altre vegada.

El concert inclou cinc escenes dels compositors on Caballé ha deixat molta empremta: Rossini, Bellini, Donizetti i Verdi (manca Puccini per a fer el repoker d’asos de l’òpera Italiana), amb àries del bagul de la soprano catalana d’obres com Roberto Devereux, Il Pirata o Donna del Lago.

 1. Donizetti – Vivi ingrato (Roberto Devereux)

Comença el recital amb l’ària de l’última escena del Roberto Devereux, on trobem a una reina Elisabeth I resignada a que el seu antic amant, Roberto, es salvi de la pena capital per a ajuntar-se amb la seva amant actual, Sara. En el recitatiu ens monstra perfectament l’agitació interna del personatge, amb un timbre que mai ha estat més brillant i cristal·lí, mentre que a l’ària fa una autèntica demostració de com s’han de lligar les frases amb uns efectes de filat difícils de trobar en cap altra cantant ( “A te perdono” amb un agut en pianíssim allargat per lligar-ho sense cap pausa a la següent estrofa “De mia cruda”, en una mena de mezza di voce d’irresistible musicalitat).

Donizetti Roberto Devereux Acte 3. Julius Rudel, director.Aix-en-Provence. Juliol de 1977

2. Bellini – Col sorriso d’innocenza (Il Pirata)

Aquesta és un ària de batalla de la Caballé, ja que Imogene va ser un dels grans papers de la soprano als inicis de la seva fulgurant carrera com a super-diva. En aquesta ària constatem que la soprano no només aconsegueix sons puríssims amb els seus famosos pianíssimi, sinó que la seva veu és d’or pur. Només podem posar alguna pega als greus de la cabaletta “di tenebre oscure” massa exagerats al canviar al registre de pit que malgrat no sonar malament, queden una mica lletjos en comparació amb la puresa de la resta de registres; i també en que potser li manca una mica de varietat en la repetició de la cabaletta. De totes maneres, és per enfollir, com fa el públic.

Il Pirata – M. Caballe. Debut a Paris, 1966

 3. Rossini – Tanti affetti in tal momento (La donna del lago)

Per a mi és la part més fluixa del concert (entenent com a fluixa el que altres sopranos de renom ja pagarien per imitar). Les agilitats estan resoltes amb eficàcia, però crec que uns anys després la Caballé havia aprés a fer-les millor (escoltar la seva Semiramide). Apareix el mateix problema amb els greus (és una fase, amb els anys la veu s’ampliaria i als finals del setanta els greus ja sonaven més rodons).

 La donna del lago. Rossini. Tholonet. July 25, 1974

4. Verdi – No so le tetre imagine (Il corsaro)

Aquesta és la peça més breu del concert. Aquí la Caballé està perfecta. No es pot dir res del seu cant sinó els tòpics. Timbre cristal·lí, legato de llibre, reguladors perfectes, agilitats ajustades i afinació perfecta.

Verdi. Il Corsaro. Anton Guadagno i l’Orquestra de la RCA Italiana.

5. Verdi – Ah, dagli scanni eterei (Aroldo)

Per acabar el millor del concert. En aquesta escena de Mina, pertanyent a l’Aroldo (una mena de refregit del Stiffelio) la Caballé hi posa tot el que té. Al recitatiu està pletòrica, amb ascensions a l’agut en forte que treuen l’alè, si bé en lloc del fabulós re sobreagut que va gravar en el magnífic recull de Verdi Rarites en la frase “Padre socorrimi”, opta per una solució més prudent. L’airoso, agitat, permet tornar a comprovar que la Caballé no té rival en el cant lligat, ni problemes de cap tipus per atacar salts d’escala. Però és en la cabaletta “Ah, dal sen di quella tomba” on la Caballé fa un desplegament vocal espectacular. Aquí el greu sona més homogeni amb la resta de registres, no hi ha pianissimi, sinó uns aguts poderosos i un fiato portentós. El públic entra en deliri.

Aroldo. Verdi. Tholonet, 1974

Link de descàrrega del concert (per fellinisc)

Recital de Montserrat Caballe en el Chàteau de Tholonet, Francia. 25 de julio de 1974

Orquesta Sinfónica de Radio France

Director: Gianfranco Masini

Anuncis

2 Respostes to “Recital de Montserrat Caballe al Chàteau de Tholonet (1974)”


  1. […] d’ençà que li vaig sentir a la Caballé (en una interpretació superba) estreta del famós recital al castell de Tholonet . La Callas està impecable d’intenció, fraseig i dicció al recitatiu (tot i que no fa, com és […]


  2. ¿Podría usted volver a postear el concierto?
    Gracias si me escucha.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: