La Elektra de la Behrens

22 Abril 2009

elektra

 

L’Elektra és una d’aquelles òperes irresistibles per a qualsevol amant del gènere. Concebuda en un únic acte, ens presenta una història digna d’un psicho-thriller cinematogràfic on la protagonista està obsessionada per venjar la mort del seu pare Agamenon, que ha estat víctima de la traïció de la seva dóna Klytamnestra. Així, el personatge d’Elektra és al centre de l’escena tot el temps i ha de cantar molt i molt difícil.

 

La Behrens ha sigut una de les grans dramàtiques de l’última generació, més que per la veu, més petita i flexible del normal per aquesta tipologia vocal, pel seu caràcter interpretatiu (sempre se l’ha considerat una gran actriu, sobretot en aquests papers de dóna forta, on ha donat el millor de si mateixa).

 

Són exemples d’això les seves Leonores (Fidelio), Brunildes o Isolda. Al Liceu vam tenir la sort de fruir de la seva Brunilda en aquella excel·lent Valquíria en versió concert en els anys d’exili després de l’incendi, on amb el Robert Hale (Wotan) van fer un tercer acte que és de les millors coses que he sentit en la meva vida.

 

 

Tornant a l’Elektra, la Behrens està excel·lent. Si bé, i com ja he dit, no té la veu d’una Nilsson, una Borkh o fins i tot d’una Marton (una altra magnífica Elektra), sonant una mica “aniñada” la veu corre amb molta facilitat i l’agut és brillant. És en el fraseig i en la intenció on Behrens és Elektra de cap a peus.

 

Com a Klytamnestra ens trobem a una madura Christa Ludwig (aquesta és una de les més grans, sens dubte, de tots els temps). És una llastima que no gravés el paper 10 anys abans, perquè malgrat que el timbre encara es conserva intacte, la veu ha perdut opulència. La caracterització és molt bona, i només per sentir aquest mite de la lírica val la pena sentir la gravació.

 

A la Chrysostemis de la Secunde li passa una mica al contrari que a l’Elektra de la Behrens: la veu és potser massa gruixuda per a un paper al que normalment s’apropen sopranos més líriques (això no vol dir que hagin de ser veus petites, ja que cal projectar la veu amb força per vèncer la densa orquestració straussiana). La seva interpretació és més plana, quedant un pas per darrera de les seves companyes de repartiment.

 

L’Orest de Hynninen i l’Agysth de Ulfung són correctes, tenint en compte el seu reduït pes dintre del conjunt.

 

La gravació és en directe i té com a base les representacions semi-escenificades a Boston el novembre de 1988. Seiji Ozawa, com bon japonès és un director minuciós i molt atent al detall, preocupat d’obtenir un so nítid i matisat de cadascuna de les famílies de l’orquesta, això fa que de vegades de mirar tant l’arbre no es capaç de veure el bosc (com li passa en la seva ensopida Salomé o els seus imfumables Comtes d’Hoffmann). L’Elektra és una òpera complicada per l’orquestra, però en la meva opinió per una òptima interpretació ha de primar més la tensió dramàtica que l’orfebreria orquestral (en això la versió de Barenboim amb la Polaski és referencial, quasi brutal). Aquí Ozawa és manté bastant fidel a la seva filosofia, obtenint una lectura molt rica d’una Boston Symphony en estat de gràcia (quins metalls!!! i quines fustes!!!), però aconsegueix mantenir la tensió en una lectura més intensa del que normalment ens té acostumats.

 

RICHARD STRAUSS (1864-1949)

ELEKTRA (CD1 , CD2)

Tragedia en un acto de Hugo von Hofmannsthal

 

BOSTON SYMOPHONY ORCHESTRA

TANGLEWOOD FESTIVAL CHORUS

SEIJI OZAWA

 

Klytämnestra: CHRSITA LUDWIG

Elektra: HILDEGARD BEHRENS

Chrysothemis: NADINE SECUNDE

Aegisth: RAGNAR ULFUNG

Orest: JORMA HYNNINEN

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: