Preparant la Salome de Richard Strauss

23 Juny 2009

salome-Liceu-Bofill

Una altra vegada arribo tard, ja portem tres funcions, però és que no tinc tot el temps que desitjo per dedicar-me al blog.

La òpera que s’està oferint ara al Liceu és la Salome de Richard Strauss, tot un plat fort del repertori.

Aprofitem la informació que dona la pàgina web del Liceu per a introduir una mica l’obra. 

“Llibret basat en la traducció alemanya de Hedwig Lachmann de l’obra d’Oscar Wilde. Música de Richard Strauss. Estrenat el 9 de desembre de 1905 a la Hofoper de Dresden. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 29 de gener de 1910.

Salome és la primera òpera que obre nous camins al gènere després de l’impacte wagnerià i sintonitza amb els nous corrents que el món de Berlín havia incorporat al teatre, en què coexisteixen simbolisme i decadentisme amb un expressionisme incipient. Acollida amb entusiasme —malgrat l’escàndol que després suscità a Berlín, Londres o Nova York—, es convertí en una de les òperes del segle XX més admirades i representades.

El tema bíblic de Salomé —la decapitació de Joan Baptista a causa del ressentiment d’Herodies per l’anatema del profeta al seu matrimoni incestuós amb el tetrarca Herodes Antipas, amb la utilització de la fascinació que per la seva filla Salomé sent el lasciu padrastre— s’insereix de ple en l’art de la fi de segle. Però Oscar Wilde, impressionat per l’obra del pintor simbolista Gustave Moreau sobre Salomé (1871-1877), alterà la tradició bíblica que fa de la filla una noieta ingènua que obeeix passivament els dictats de la mare i porta, impàvida, la safata amb el cap sagnant, per fer-la una dona que protagonitza la història amb plena consciència, posseïda d’un obsessiu desig sexual per Jochanaan, i reclama el cap del profeta, que no ha volgut cedir al seu amor.

La música dóna, però, una nova dimensió al text decadentista de Wilde. La morositat deliqüescent es converteix en violenta força expressiva, la càrrega retòrica desapareix substituïda per un crescendo dialèctic que subratlla amb eficàcia aclaparadora l’orquestra. Hi són presents, amb plenitud, els grans recursos musicals straussians: la sumptuositat tímbrica de l’orquestra, el brillant cromatisme sonor, la utilització de la melodia contínua i dels leitmotiv, els silencis fets música, el caràcter imitatiu dels sons, l’alternança del crit amb la punyent onada melòdica, de la consonància amb la dissonància.”

ARGUMENT (de la Wikipedia)

Transcurre en una noche de luna llena en el palacio de emperador, durante el reinado de Herodes Antipas y narra la historia de Salomé y Juan el Bautista.

Hastiada de la fiesta que se celebra en palacio la joven princesa de Judea, Salomé, pide ver al extraño prisionero que alojado en la cisterna proclama la llegada del Mesias. Es Iokanaan (Juan, el bautista).

Al contemplarlo, Salomé se enamora y le ruega que acceda a sus deseos carnales. El profeta la rechaza violentamente y la maldice. La joven jura venganza, es la primera vez que alguien no accede a sus caprichos.

El pervertido Herodes que gusta de su hijastra Salomé, le pide que baile a cambio de un deseo, cualquier deseo que tenga. Salomé le hace jurar que cumplirá su palabra, y a pesar de las protestas de su madre Herodías, la esposa de Herodes, baila la danza de los siete velos. Luego de bailar, Salomé pide su deseo: la cabeza del profeta en un bandeja de plata.

Herodes intenta desesperadamente satisfacerla con otras cosas para persuadirla de su insensatez. Pero ella está convencida de que lo único que desea es la cabeza del hombre. Finalmente Herodes accede.

La ejecución del Bautista es el punto álgido de la obra, no se ve en escena pero la orquesta es la encargada de registrar el momento.

Un guardia entrega la cabeza en la bandeja a Salome que enloquecida de placer hace el monólogo culminante de la ópera “Ah, no quisiste besarme, ahora yo te besaré”.

Desquiciada, le declara su amor ante la mirada espantada de los presentes. En el momento en que la princesa besa la cabeza sangrante del profeta, Herodes ordena a los soldados que la liquiden.

VERSIONS PER ANAR FENT UN TAST

SOLTI-NILSSON (CD01, CD02)

solti-salome

Birgit Nilsson (Soprano – Salome)

Eberhard Wachter (Barítono – Jokanaan)

Gerhard Stolze (Tenor – Herodes)

Grace Hoffman (Mezzo Soprano – Herodias)

Waldemar Kmentt (Tenor – Narraboth)

Wiener Philharmoniker – Sir Georg Solti

OZAWA-NORMAN (CD01, CD02)

ozawa-salome

Herodes………..Walter Raffeiner

Herodias……….Kerstin Witt

Salome…………Jessye Norman

Jochanaan………James Morris

Narraboth………Richard Leech

Staatskapelle Dresden – Seiji Ozawa

DADES DE LA PRODUCCIÓ (cast del primer repartiment)

Titol: Salome

Direcció: Guy Joosten

Escenografia: Martin Zehetgruber

Vestuari: Heide Kastler

Il·luminació: Manfred Voss

Nova coproducció: Gran Teatre del Liceu/ Teatre Reial La Monnaie De Munt (Brussel.les)

Direcció musical: Michael Boder

Herodes: Robert Brubaker

Herodias: Jane Henschel

Salome: Nina Stemme

Jochanaan: Mark Delavan

Narraboth: Francisco Vas

Page: Anna Tobella

 

DATES: 25-06-2009 (20:00 h); 28-06-2009 (17:00 h); 29-06-2009 (20:00 h); 01-07-2009 (20:00 h); 02-07-2009 (20:00 h); 04-07-2009 (20:00 h); 05-07-2009 (17:00 h); 07-07-2009 (20:00 h)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: