Max Emanuel Cencic: contralt o contratenor?

18 gener 2010

No coneixia a Max Emanuel Cencic fins que fa uns mesos vaig sentir-lo en la nova gravació del Faramondo de Haendel, on em va sorpendre molt positivament.

Vaig investigar una mica i vaig trobar per la xarxa aquest curiós i apreciable recital on Cencic opta per una recargolada aposta de cantar àries que Rossini va escriure per a veu femenina de contralt però en papers in travestito, és a dir, papers de heroi jove masculí escrits per a ser cantats per dones disfrassades. El recargolament bé de que aquí tenim un senyor que canta les àries escrites per a senyores que fan de senyor, afalsetant la veu per a que sigui com la d’una senyora. Uff!

En aquest vídeo de presentació del disc Cencic ens explica una mica el motiu d’aquesta aposta, amés de sentir el final del “In si barbara sciagura” de l’òpera Semiramide.

Max Emanuel Cencic – Rossini Arias

Max Emanuel Cencic va nèixer a Zagreb, Croàcia, l’any 1976, i des de molt petit es va dedicar al cant com a nen sopranista, arribant a formar part com solista dels Nens Cantaires de Viena. Quan li va començar a canviar la veu va decidir continuar els seus estudis vocals com a contratenor, debutant com a tal al 2001, i poc a poc s’ha anat consolidant treballant pels directors més importants en el camp de la interpretació de la música barroca, com René Jacobs, William Christie, René Jacobs, Ottavio Dantone, Alan Curtis, Andrea Marcon, Christophe Rousset, Rinaldo Alessandrini o Jean-Christophe Spinosi.

L’any 2009 ha sigut el seu esclat definitiu com a artista operístic amb interpretacions de papers com el Tolomeo del Giulio Cesare de Haendel a la Bayerische, Ottone a la Semperoper de Dresde o Satirino en La Calisto, a més de recitals a Viena, Ginebra, Tokio i Hamburg, entre d’altres, i un Faramondo en els Champs-Elysees.

La veu de Cencic m’ha sorprès per posseir un color molt semblant a la d’una contralt, però amb aquell toc sobrenatural que tenen les veus afalsatades. Té una gran homogeneïtat en tots els registres, amb un greu molt ben treballat i sonor, a lo Podles, i un agut també potent, de vegades una mica obert, però encara controlat. La tècnica de respiració és bona, cosa que li permet frasejar  i cantar amb un bon legato, i domina el cant fiorito amb estil i sense abusos, amb solucions imaginatives sempre dintre del respecte a la línia i el bon gust.

Pel que fa al disc, cal que repeteixi que sempre he preferit les veus de contralt a les de contratenor, encara més si originalment estan escrites per contralt, però renoi, hom ha de rendir-se a l’excel·lent treball de Cencic. Pot ser no pot comparar-se amb els resultats que obtenien una Horne o una Valentini-Terrani de pàgines com el “Mura felice”, però faria posar vermell a moltes altres tant per tècnica, com per veu. Sentim-la:

Max Emanuel Cencic – Mura Felici (La Donna del Lago – Rossini)

En totes les àries el nivell del cant és altíssim, però per a mi és en l’anterior i en l’entrada d’Arsace de la Semiramide on està realment extraordinari. Us deixo també un vídeo d’aquesta última.

Max Emanuel Cencic-Rossini-Semiramide

L’acompanya l’Orquestra de Cambra de Ginebra, dirigida per Michael Hofstetter que si bé sona molt bé en les peces vocals, en les tres obertures sona molt desbocada, a lo sturm und drang, cosa que a mi no em satisfà gens. A més, no entenc com en un recital gravat pel disc s’incorporin aquestes peces orquestrals, normals en recitals en directe per a que el cantant descansi, però innecessaries en disc. S’entendria si fossin peces rares del repertori rossinià, però són peces molt conegudes (no us enganyeu l’obertura d’Aureliano in Palmira és la mateixa que la del Barbiere).

El disc és anterior a la gravació del Faramondo, per tant deu ser de finals del 2007 o inici del 2008.

MAX EMANUEL CENCIC – ROSSINI: Opera Arias & Overtures (CD)

01. Tancredi-Tancredi-Atto I–Oh patria! Dolce e ingrate patria

02. Aureliano in Palmira-Arsace-Atto II – Dolci silvestri… Perché mai le luci apprimo

03. Aureliano in Palmira-Overture

04. Tancredi-Overture

05. La donna del lago-Malcolm-Atto I–Mura felici

06. La donna del lago-Malcolm-Atto II–Ah si pera

07. Semiramide-Overture

08. Semiramide-Arsace-Atto I–Eccomi alfine in Babilonia… Ah, quel giorno

09. Semiramide-Arsace-Atto II–In si barbara sciagura

Orchestre de Chambre de Genève-Michael Hofstetter

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: