Rareses rossinianes

9 febrer 2010

El disc es diu Di tanti palpiti – Arie e canzoni inedite, aggiunte, alternative (1812-1829), i literalment és això un recull d’àries alternatives o extres per a òperes i cançons o peces per a solista aïllades.

De fet, el disc és la gravació d’un recital del Festival d’Òpera de Rossini de Pèsaro de l’any 1993, que va editar la casa Ricordi, i que només he trobat per internet.

Les àries són variades i representen una mostra més de l’enginy i inspiració de Rossini. S’inclouen una sèrie d’àries alternatives, que al 1993 devian ser una autèntica raresa però que ara ja han tingut vàries lectures per artistes prestigiosos, si bé no es solen substituir les més conegudes o incloure-les d’afegit en les funcions teatrals.

Els cantants que s’encarreguen d’interpretar els fragments són un grup molt homogeni format en part per autèntics especialistes rossinians: Kunde, Manca di Nisa o Pertusi; i completats per la gran figura belcantista de la Mariella Devia, i el baix-bariton Lucio Gallo.

L’acompanyament corre a càrrec d’una feixuga, pel meu gust, Radio Sinfonieorcherter Stuttgart, amb la direcció de Maurizio Benini. La toma en viu té molt bona qualitat, i el públic celebra de manera entusiasta cadascuna de les peces.

A continuació i per obrir boca us deixaré uns quans videos amb algunes de les peces que s’inclouen al disc.

En primer lloc us deixo l’ària de Jemmy del Guillaume Tell “Ah! Que ton âme se rassure”, una peça que ja s’havia gravat en la versió de l’òpera que EMI va gravar a començament dels anys 70, interpretada per la Mady Mesplé junt amb la Royal Philharmonic Orchestra dirigida per Lamberto Gardelli.

En segon lloc l’ària de concert “Alla voci della gloria” composada en 1813 per a Filippo Grimani, un burges venecià. Durant temps es va considerar que era un ària afegida per al personatge de Blansac de “La scala di seta” (que no en té cap), però tant pel text i agilitats exigides a un personatge secundari com per la instumentació, amb trompetes, trombons i percussió, que no estan en el reste de l’òpera, s’ha descartat aquesta hipòtesi.

Al disc la pàgina està executada de manera molt solvent pel baix Michele Pertusi, amb una caracterització més còmica que la que fa Samuel Ramey (immens) en el vídeo següent.

La següent és l’ària alternativa pel Lindoro de “L’italiana in Algeri” amb títol “Concedi, amor pietoso”, composada per l’estrena a La Scala de l’obra en substitució de “Oh come il cor di giubilo”. Aquesta ària és més elaborada i inspirada que l’original, a més de molt exigent en la coloratura de la cabaletta.

La lectura al disc la fa el tenor Gregory Kunde, autèntic especialista en el repertori rossinià, dotat d’una veu, que si bé no posseeix un timbre bell, dúctil i amb facultats més que suficients per afrontar-la amb plena garantia.

El següent fragment és l’ària alternativa per a la Rossina del Barbier “Ah se è ver”. La interpretació que fa la Devia és tècnica i estilísticament irreprotxable, però crec que la seva veu sona feixuga en Rossini (la he sentit en altres papers com la protagonista de La Donna del Lago amb la mateixa sensació). A més, el timbre no és especialment lluminós, amb tots els respectes pels devots d’aquesta grandíssima belcantista.

Per útlim, us deixo l’ària alternativa per la sortida del personatge protagonista del “Tancredi”. L’ària “Dolci d’amor parole” és una peça molt brillant, amb unes parts amb violin obligatto molt originals. El cantabile és més idem que el de l’ària orignal, i la cabaletta és també molt virtuosística.

Al disc la interpreta la magnífica contralt Bernadette Manca di Nisa, i en el vídeo que us adjunto, la canta una molt fosca però preciosa veu: Vesselina Kasarova. El vído s’inicia amb la versió del “Di tanti palpiti” que va fer Pacini, cantat per la Bartoli, i a partir del minut 3:20 s’inicia el cantabile de l’ària.

Rossini – Di Tanti Palpiti (1993) (Part01, Part02)

01. ‘Quoniam’, per basso (1813) – Pertusi

02. ‘Dolci d’amor parole’, per contralto (Tancredi, 1813) – Manca di Nisa

03. ‘Alla gloria un genio eletto’, per tenore (1812) – Kunde

04. ‘Ah, que ton âme se rassure’, per soprano (Guillaume Tell, 1829) – Devia

05. ‘Oh colpo impensato’, per baritono e coro (La gazza ladra, 1820) – Gallo

06. ‘Alle voci della gloria’ per basso (1813) – Pertusi

07. ‘Cimentando i venti e l’onde’, per contralto (L’Italiana in Algeri, 1813) – Manca di Nisa

08. ‘Concedi amor pietoso’, per tenore (L’Italiana in Algeri, 1813) – Kunde

09. ‘Ah, se è ver’, per soprano (Il barbiere di Siviglia, 1819) – Devia

Radio Sinfonieorcherter Stuttgart – Maurizio Benini

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: