Joan Sutherland canta Wagner

12 febrer 2010

A començament dels anys 50, quan Joan Sutherland començava a encarrilar la  que seria una espectacular i gloriosa carrera com a diva del bel canto, la soprano australiana pensava seriosament en introduir-se més en el repertori wagnerià per a soprano, que li agradava molt, però va ser el Richard Bonynge qui la va persuadir per que s’interesés per un repertori a les antípodes del wagnerià. Anys després, i ja consagrada, la Sutherland recordava aquests fets i reconeixia que la seva carrera segurament s’hagués escorçat notablement si no hagués canviat d’opinió.

Un testimoni d’això és el següent vidio on podem sentir a la soprano australiana cantant “Dich teure Halle”, de la Elisabeth del Tannhäuser en una competició de cant a Austràlia a l’any 1950, amb només 23 anys.

A finals dels anys 50, ja instal·lada en el Covent Garden, va poder interpretar diversos papers secundaris en l’Anell (amb Kempe), i potser la única protagonista en una òpera wagneriana que va fer en tota la seva carrera, la Eva de Meistersinger.

Sentim-la en el quintet del tercer acte, acompanyada per Jon Vickers, James Pease, John Lanigan i Noreen Berry, al 1957 en aquelles funcions londinenques dirigides pel gran Rafael Kubelik.

A finals dels 70s inicis del 80s la Sutherland ja era tota una llegenda, i després de dues dècades com a vaixell insígnia de la DECCA, podia fer i gravar el que volgués sense problemes. Així que va gravar tota una sèrie d’escenes de diferents heroïnes wagnerianes. Podem veure un vídeo de les sessions de gravacions i minireportatge de marketing (pioner, ja que ara ho fan tots els artistes).

Realment la Sutherland posseïa qualitats per haver-se enfrontat amb els papers lírics i inclús algun més fort, ja que la veu és voluminosa i es projecta sempre bé per sobre de la massa orquestral. El centre és suficientment consistent, la zona aguda és penetrant, si bé no té el metall que demanden els grans papers dramàtics, però el greu és molt opac i de volum precari per aquest repertori. Pel que fa a la línia, en els moments més lírics pot lluir la facilitat pel cant lligat però a mesura que augmenta la intensitat la interpretació es va diluint tant dramàtica com vocalment.

Quan va gravar el disc la soprano havia passat el seu millor moment, hi ha un cert vibrato en el registre central, que ha perdut força I nitidesa, el greu és casi inaudible, mentre que l’agut es tensa, sobretot quan augmenta la intensitat. Com he dit, en les peces més líriques queda millor, gràcies a un notable frasseig i és on pot recrear-se més en detalls tècnics de gran efecte. Destaca el fragment del Rienzi, molt virtuosístic i exigent,que Sutherland sorteja amb molta maestria, pot ser perquè per estil i vocalitat (molt proper a la Grand Opera de Meyerbeer) és el que més s’acosta al terreny natural de la soprano. Podeu sentir-lo a continuación.

En la balada de Senta, on s’alternen els fragments més elegiacs i de més empenta, és on podeu comprovar i contrastar el que abans us comentava.

I per últim, us deixo el “Mild und Leise” de l’Isolda, on podeu constatar com a mesura que va augmentant la intensitat la interpretació va decaient, al quedar sobrepassada, es pot notar el sobresforç que realitza la soprano per dur a bon port el fragment.

De totes maneres, la Sutherland fa un paper més que digne, tenint en comte que es troba totalment fora del seu medi vocal habitual. Aquestes intrusions en terreny “enemic” només les poden fer amb resultats com aquests els grans artistes.

El recull de fragments wagnerians ara s’ha reeditat dintre de la col·lecció The art of Joan Sutherland, conjuntament amb fragments verdians.

The art of Joan Sutherland – Vol. 03/06 – Verdi & Wagner (Part 01, Part 02)

01. Santo di patria…Allor che i forti corrono (Verdi Attila)

02. Dall’infame benchetto io m’involai.. Tu del mio Carlo al seno.. Carlo vive! (…

03. Che! e segnar questa mano potrebbe l’onta mia- Tu puniscimi, o Signore (Verdi…

04. Surta è la notte Ernani! Enarni, involami (Verdi Ernani)

05. Mia madre aveva una povera ancella… Piangea cantando (Verdi Otello)

06. Mercé, delette amiche (Verdi Vesperi Siciliani)

07. Gerechter Gott ..In seiner Blüte (Wagner Rienzi)

08. Johohohe (Wagner Fliegende Holländer)

09. Dich, teure Halle (Wagner Tannhäuser)

10. Allmächt’ge Jungfrau hör mein Flehen (Wagner Tannhäuser)

11. Einsam in trüben Tagen (Wagner Lohengrin)

12. Du bist der Lenz (Wagner Walküre)

13. O Sachs, mein Freund (Wagner Meistersinger)

14. Mild und leise wie er lächelt (Wagner Tristan und Isolde)

National Philharmonic Orchestra – Richard Bonynge (fragments de Wagner)

Anuncis

4 Respostes to “Joan Sutherland canta Wagner”

  1. Il vero Barone Says:

    Pocas son las que pueden cantarlo todo estupendamente, de Wagner a Bellini…. Callas, Caballé (jarjarjar), la Tieta, yo….


  2. […] la tercera entrega es recopila les gravacions wagnerianes de la Sutherland (ja comentades en una entrada anterior), i es completa amb pàgines verdianes no habituals per la […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: