Grans gravacions: La simfonia nº3 “amb Orgue” de Camile Saint-Saens

21 febrer 2010

Avui us porto tot un clàssic de la discografia: la fantástica Simfonia nº3 en do menor, Op.78 “amb orgue” de Camille Saint-Saëns en la visió d’Eugene Ormandy.

Aquesta obra és l’única simfonia que va composar Saint-Saëns en la seva maduresa, malgrat que havia començat a explorar aquesta forma en la seva adolescència i havia composat varis fragments i una obra completa abans de que la que oficialment rebria el títol de Primera Simfonia en 1853, la segona va aparèixer al 1959. Així que van passar més de 25 anys fin que Saint-Saëns , ja amb 50 anys i una sòlida experiència, va acceptar l’encàrrec de la Philharmonic Society of London per composar una nova simfonia.

L’obra la va dedicar a la memòria de Franz Liszt, que va morir l’any de l’estrena, el 1886, i ell mateix en va dirigir la seva presentació, amb un èxit espectacular. Malgrat això havia tingut molts dubtes “Serà terrible – va dir a la Philharmonic Society- però, ¿serà un gust per aquells que l’escoltin?”.

Per a començar us deixo el inici del segon moviment “Allegro moderato” tal i com l’interpretaven al  2008 la NHK Symphony Orchestra dirigida per Emmanuel Villaume.

Se la coneix com Simfonia “amb orgue” degut al destacat paper que aquest instrument té en dues de les seves seccions: l’adagio on aporta un coixí de so per a la seductora melodia de les cordes que assoleix un clímax molt estàtic; i al final, on es desplega amb tot el poder al mig de fanfàrries dels instruments de metall. També té un paper molt destacat en el triomfal final, garantint que el seu so quedi a les orelles del públic mentre es llença als estusiastes aplaudiments que l’obra suscita.

Almenys hi ha quatre gravacions de l’obra amb la Philadelphia Orchestra i Ormandy (E. Power Biggs mono al 1956 per CBS, E. Power Biggs stereo al 1962 per CBS, Virgil Fox quad al 1974 per RCA, i Michael Murray digital al 1980 per Telarc) totes excel·lents i bastant localitzables. Jo us deixo la segona, que és tot un clàssic de la discografia reeditada de manera permanent amb raó. Ormandy aconsegueix una claredat en les textures envejable, amb una orquestra molt en forma. A l’orgue, molt atent, Edward Power Biggs. La gravació és de 1962, però posseeix una presa de so estèreo realment nítida i espectacular.

Us deixo ara l’espectacular final de l’obra en la versió de la Philadelphia Orchestra i Michael Murray sota la direcció d’Eugene Ormandy.

Per últim us deixo un link per qui vulgui veure tota la simfonia sencera a traves de la web del Canal Arte. Es tracta d’un concert del 20 de gener d’aquest any a la catedral de Kaliningrad amb l’Orquestra Simfònica de la MDR i l’organista Artem Khatchatourov dirigits per Jun Märkl.

http://liveweb.arte.tv/fr/video/Concert_a_la_cathedrale_de_Kaliningrad/

Camille Saint-Saëns – Simfonia nº3 en do menor, Op.78 “amb orgue” (descàrrega)

1.- I. Adagio –

2.- Allegro moderato –

3.- Poco moderato –

4.- II. Allegro moderato –

5.- Presto –

6.- Maestoso –

7.- Allegro

Edward Power Biggs, orgue

Philadelphia Orchestra – Eugene Ormandy

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: