Angelika Kirchschlager canta Haendel

11 Mai 2010

D’entre totes les mezzos que actualment campen pel panorama líric actual, entre les que hi ha d’excel·lents i algunes també molt populars i carismàtiques, l’Angelika Kirchschlager és una de les més serioses i destacades.

Des de que l’austriaca va fer el seu debut ja fa quasi dos dècades (1992) a Graz, el seu nom ha anat consolidant-se com una de les més destacades intèrprets de la seva corda, amb èxits rotunds tant als teatres, com a les sales de concert i a les gravacions discogràfiques. Entre aquestes, van destacar el seu Cherubino en la gravació de Le Nozze del René Jacobs, paper que brodava i deixant una impremta a l’alçada de les grans.

Ara toca comentar aquest recital dedicat a Haendel, gravat al 2006. En ell la Kirchschlager ens recrea pàgines ben conegudes, i altres no tant, de les òperes Ariodante (1735) i Giulio Cesare (1724), i fragments de Tauride de l’Arianna in Creta (1733).

La veu de la Kirchschlager no és voluminosa ni tampoc posseeix un so rotund, però sí que és molt homogènia, de color atractiu (potser una mica més apagat en el centre-greu) i molt flexible, com també ho és el seu cant sempre elegant, matisat i variat. Potser la seva dicció italiana no sigui òptima, però l’articulació de les notes, inclús en les parts més virtuosístiques, sempre és clara i atractiva.

Les àries escollides són d’absolut lluïment, tal i com les va concebre Haendel. La part d’Ariodante, estrenada pel cèlebre castratti Carestini, és una de les més inspirades i lluïdes de les que va escriure amb multitud d’àries de tot tipus. Aquí, a part de les molt conegudes “Scherza infida” (més reposada i femenina del que hom voldria) i el brillant i espectacularment ben cantat “Dopo notte”, trobem dues peces més que ajuden a posar tot en contexte per la varietat expressiva aconseguida en les quatre peces.

Escoltem l’Angelika Kirchschlager cantant “Dopo notte, atra e funesta” d’Ariodante. L’acompanyen Les Talens Lyriques, i Christophe Rousset.Paris, Théâtre des Champs Elysées, març de 2007.

Tant el Sesto del Giulio Cesare com la Tauride de l’Arianna in Creta van ser escrites per la mezzo Margherita Durastanti. Aquí la idoneïtat vocal és completa (es tracta de peces genuïnes per a mezzo) i a les interpretacions no pot posar-se cap pero, són de molt alt nivell. Les tres peces de Sesto són el millor del disc, potser perquè sigui el paper més associat a la cantant, però no menys notables són les àries de Tauride, com “Qual leon”, una ària inspiradíssima de Haendel on les trompes recreen els ferotges sons dels felins, i on la cantant està tant brava com les pròpies feres.

Ara veiem a l’Angelika Kirchschlager cantant el  Sesto a Glyndebourne.

L’acompanyament que fan la Kammerorchester Basel (instruments d’època) sota la direcció de Laurence Cummings és estilísticament irreprotxable, però potser queda més en segon pla (sonor, no de qualitat) que la d’altres conjunts prestigiosos en recitals similars.

Val molt la pena.

Angelika Kirchschlager – Handel (CD, PASSWORD: elhenry.MusicIsTheKey)

1) Qui d’amor from Ariodante

2) T’amerò dunque…Con l’ali from Ariodante

3) Scherzo infida from Ariodante

4) Dopo notte from Ariodante

5) Svegliatevi nel core from Giulio Cesare

6) Cara speme from Giulio Cesare

7) L’angue offeso from Giulio Cesare

8) Sdegnata sei from Arianna

9) Oh patria!…Sol ristoro from Arianna

10) Salda quercia from Arianna

11) Qual Leon from Arianna

12) Ove son…Qui ti sfido from Arianna

Kammerorchester Basel – Laurence Cummings

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: