Off topic: El final de LOST

27 Mai 2010

Per els que no han seguit la sèrie LOST (Perdidos) us semblarà que s’està fent massa polèmica d’una cosa tant intranscendent com una sèrie de ficció de la tele, però el tema no és tant senzill. Estem parlant d’una sèrie que ha creat tot un interès a nivell internacional i que, apart d’això, ha canviat la manera de realitzar les sèries, que a partir d’ella han sofert una millora qualitativa notable en la seva producció, guions i temàtica.

El problema és quan una sèrie deixa de ser un entreteniment per a convertir-se en una obsessió, en una mena de tema de culte per a un sector de la població sempre disposats a entrar a analitzar i donar transcendència a un pur entreteniment.

Aquests seguidors són els que s’han quedat totalment decebuts per a un final, que des del punt de vista argumental, i donades les infinites línies argumentals obertes al llarg de les sis temporades, és totalment antisatisfactori. I és que la pregunta és: per arribar a aquest desenllaç eren necessaris tants capítols, tants personatges nous que apareixen i desapareixen, tantes faccions, tants misteris?

Sembla tot plegat una estafa plantejada pels productors i guionistes: van generant misteris per a despertar el interès dels espectadors, que esperaven cada capítol amb dentetes per a veure si s’anava treient l’aigua clara. Però no, cada vegada hi havia més misteris i més vies obertes. Paral·lelament s’anava anunciant que tot quedaria resolt al final de la sèrie, creant unes espectatives monumentals per a la última temporada. I al final què? Cap resposta.

Com a divertida i genial expressió d’aquesta decepció que molts dels seguidors de la sèrie (els més freaks) han tingut os deixo un muntatge basat en la famosa escena de la pelicula “El hundimiento”.

A mi personalment, que he seguit la sèrie des del seu inici sempre per la FOX, allà per l’any 2005, no m’ha semblat un final tant decebedor. Hi havia tants fronts oberts, tant dispars i impossibles d’explicar que no m’esperava pas que ho poguessin lligar tot. Durant la tercera temporada vaig estar a punt d’abandonar-la, però l’aparició del magnífic personatge de Ben Linus em va fer aguantar.

I és que, per a mi, aquesta ha sigut la gran força de la sèrie, la varietat i la magnifica presentació i creació d’uns personatges sensacionals. Tots ells plens de llums i ombres, tots moguts per un passat sempre gris, trist i convuls, i que davant de les situacions que troben a l’illa treuen el millor i pitjor d’ells.

Millor o pitjor, LOST ja s’ha acabat i passarà a formar part de la cultura moderna, com a una de les sèries precursores de la gran collita de bones produccions televisives que estem vivint actualment. I que duri!!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: