Mis favoritos: Il matrimonio segreto de Cimarosa

21 Setembre 2010

A Leopold II, l’emperador coronat en 1791, no li agradaven les òperes de Mozart. En canvi, quan aquell mateix any va arribar a Viena Domenico Cimarosa (1749-1801), famós compositor napolità que havia estat mestre de capella a Sant Petersburg, Leopold el va nomenar Kapellmeister i li va encarregar una òpera pel Burgtheater.

L’òpera, Il matrimonio segreto, una adaptació de la famosa obra de teatre de Colman-Garrick El matrimoni clandestí, va tenir més èxit que qualsevol altra obra de Mozart. La nit de la seva estrena, al 1792, l’emperador va ordenar repetir-la sencera en privat, en el que representa el bis més llarg de la història del gènere.

Cimarosa va passar dos anys a Viena abans de regressar a Nàpols, on va ser empresonat en 1799-1800 per les seves idees republicanes, morint a Venècia un any després. Va ser l’època culminant per a una carrera prolífica: quasi 65 òperes, serioses i còmiques, i molta música sacra i instrumental. Era una persona molt sociable i simpàtica, amb un temperament que es va reflexar a la seva obra. La seva desgràcia va ser quedar molt més eclipsat per la posteritat per Mozart del que Mozart va quedar -breument- per ell.

Com en moltes de les seves composicions, a Il matrimonio segreto destaca la vitalitat, soltura, curosa melodia i les dots per la comicitat que distingueixen a Cimarosa. A l’obra li falta la profunditat de les composicions de Mozart però la música és molt directa, exhuberant , espontània i sincera.

El libretto, de Giovanni Bertati, presenta l’acció de manera clara, tot i que l’argument presenta equívocs i identitats suplantades, tot per a que una jove parella pugui superar els obstacles que els estrictes codis socials interposen al seu amor. Sense ésser una sàtira, el noble Comte Robinson és un figura còmica, igual que el pare de les noies, Geronimo, ric comerciant, el qual posa les seves aspiracions aristocràtiques per davant dels sentiments de les seves filles.

El personatge de Paolino, el jove enamorat, és el musicalment més interessant, amb unes melodies quasi romàntiques per l’expressivitat, especialment en “Pria che spunti in ciel l’aurora”. Indubtablement, l’obra de Cimarosa ocupa un lloc central com a pont entre l’òpera buffa del clasicisme del segle XVIII i les òperes de Rossini i Donizetti.

————————-

ARGUMENT

Us deixo una sèrie de vídeos i el resum argumental de l’obra. Els vídeos (de Meyerbeer1) tenen com a suport musical la versió interpretada d’acord al següent repartiment:

Paolino: William Matteuzzi

Carolina: Susan Patterson

Geronimo: Alfonso Antoniozzi

Elisetta: Janet Williams

Fidalma: Gloria Banditelli

Conte Robinson: Petteri Salomaa

Orchestra of Eastern Netherlands-Gabriele Bellini

Obertura. Sempre quedarà en la memòria com la sintonia de capçalera del programa de Radio 4 “Gran Gala”

ACTE I

El ric comerciant Geronimo desitja casar a una de les seves filles amb un aristòcrata. La menor, Carolina, s’ha casat en secret amb el jove dependent Paolino. Atret per l’alta dot, el comte Robinson acudeix personalment en qualitat de pretenent, i escolleix a Carolina, empipant a Elisetta, la filla gran, que sí es mostra disposada a casar-se.

Recitatiu i ària de Geronimo on explica a les filles les seves ambicions, autèntica premonició de l’ària de sortide del Don Magnifico de La Cenerentola rossiniana.

Terzetto “Le faccio un inchino” on les dues germanes, Carolina i Elisetta, es barallen pels deliris de grandesa de la major, mentre que la seva tieta, Fidalma, els i reprotxa la seva mala actitud.

Ària d’entrada del Comte Robinson, per la estructura també sembla un model per a un altre fragment de La Cenerentola: l’entrada de Dandini disfressat de príncep.

En el quartet “Sento in petto un freddo gelo” els comte i les tres dones mostren la seva sorpresa i decepciódavant de la situació, ja que el comte prefereix a Carolina en lloc d’Elisetta per casar-se.

Per últim, el FInale I, brillantíssim.

ACTE II

El comte Robinson comunica a Geronimo que es vol casar amb Carolina i no amb Elisetta. Geronimo es nega a donar la seva bendició. Només l’oferta del comte, en el que renúncia a la meitat de la dot, l’acaba de convencer.

Aquest és, potser, el moment més brillant de l’obra, un duo entre els baixos buffos “Se fiato in corpo avete”, que serviria d’inspiració per altres òperes posteriors (recordeu un de calcat a La Cenerentola?)

Per altre costat, a la germana de Geronimo, Fidalma, se la ficat al cap l’idea de casar-se amb Paolino, però el jove la rebutja.

Aria de Paolino “Pria che spunti in ciel l’aurora”

Llavors, les dues dones rebutjades, Fidalma i Elisetta, s’alien contra Carolina i proposen a Geronimo que la fiqui en un convent. Llavors els dos joves confesen a Geronimo el seu matrimoni secret, que no té més remei que beneir-lo. El comte es casa amb Elisetta i FIdalma es queda amb les mans buides.

Aria d’Elisetta “Se son vendicata”

I com a conclusió a tots els embolics el Finale II, també brillant.

————————-

LLIBRET

http://www.librettidopera.it/matr_segr/matr_segr.html

————————-

UNA VERSIÓ PER DISFRUTAR

Us deixo la meva primera versió, i encara favorita, d’aquesta brillant òpera. El repartiment està plagat de figures, amb un duo de germanes de molts quilats (Auger, sempre encisadora, i una Varady rutilant). Excel·lent és la prestació del tenorino Ryland Davies (ajustadíssim en estil, veu i intenció) i més histriònics els buffos de Rinaldi (el més idiomàtic) i Fischer-Dieskau (sempre truculent vocalment). Barenboim aconsegueix un to de lleugeresa inhabitual en ell, treien unes sonoritats absolutament “dieciochescas” a la sempre experta English Chamber Orchestra.

Domenico Cimarosa-Il matrimonio segreto (links, password: barenboim)

Geronimo, Dietrich Fischer-Dieskau

Elisetta, Julia Varady

Carolina, Arleen Auger

Fidalma, Julia Hamari

Il Conte Robinson, Alberto Rinaldi

Paolino, Ryland Davies

English Chamber Orchestra – Daniel Barenboim

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: