Ha mort Joan Sutherland

13 Octubre 2010

Dilluns 11 d’octubre de 2010 ens va arribar una notícia realment trista: el món de la lírica va perdre una altra de les seves màximes figures, la de la soprano australiana Joan Sutherland.

Per resumir la seva carrera i la seva importància en la recuperació i difusió del repertori belcantista italià, així com parlar de les innumerables i memorables gravacions, tant en estudi com en directe, necessitariem de molts posts. Així que, en aquest, farem un petit recordatori de la seva carrera amb alguns exemples musicals.

Joan Sutherland va nèixer el 7 de novembre de 1926 a Sidney. La seva mare va ser la seva mestre fins als 19 anys, quan va començar a formar-se formalment a Sidney sota la tutela de John  i Aida Dickens.

Durant els primers anys va cantar en concerts, oratoris i programes de ràdio per tota Australia, fins que al 1947, amb vint-i-un anys, va fer el seu primer debut important a Sidney amb la Dido de Henry Purcell. Al 1951 va cantar el primer paper en la òpera Judith de Eugene Goossens al NSW Conservatorium. El mateix any, havent guanyat la majoria de les competicions de cant més prestigioses d’Australia, va marxar cap a Londres per estudiar amb Clive Carey a l’Opera School del Royal Conservatorium of Music.. Va ser llavors quan va fitxar amb la companyia del Covent Garden, debutant com la Primera Dama de Die Zauberflöte en la data del 28 d’octubre de 1952.

Let the bright Seraphim (Haendel-Samson)

Durant la dècada dels 50 Sutherland va cantar una gran diversitat de papers, cada vegada més rellevants vocal i dramàticament. Entre ells alguns molt allunyats del que després seria el seu repertori habitual: Amelia (Un ballo in maschera), Aida, Frasquita i Micaela (Carmen), Eva (Meistersinger), Agathe (Der Freischutz), alguns papers de l’Anell…Però també altres on després marcaria una època, com les part de soprano de Les contes d’Hoffmann.

O Sachs, mein freund (Wagner-Die Meistersinger)

Les oiseux dans la charmille (Offenbach-Les contes d’Hoffmann)

Al 1955 va estrenar el paper de Jenifer en l’òpera de Tippett The Midsummer Marriage, i al 1958 el paper de Lidoine en la premier britànica de Dialogues de Carmélites de Poulenc. Al 1956 va debutar al Festival de Glyndebourne com la Contesa d’Almaviva, tornant al 1960 amb un dels seus papers emblemàtics: l’Elvira (I puritani).

E Susanna non vien! Dove sono (Mozart-Le nozze di Figaro)

El seu immens talent, desenvolupat i estimulat pel Richard Bonynge, amb el que s’havia casat al 1954, va acabar aterrant en el camp del bel canto italià dels segles XVIII i XIX. En 1957 va recrear una deslumbrant Alcina per a la Haendel Opera Society, any en que al Covent Garden va debutar la Gilda (un altre de les seves creacions) i Desdemona. Al 1958 va debutar als escenaris nord americans, debutant a Vancouver com Donna Anna (rol que va gravar l’any següent en la mítica versió de Giulini).

Ah! Ruggiero crudel…Ombre pallide (Haendel-Alcina)

Però el seu esclat definitiu a nivell mundial es va produir el 17 de febrer de 1959, quan va interpretar la protagonista de la Lucia de Lammermoor al Covent Garden en una producció de Franco Zeffirelli. En Venècia, després d’unes funcions de l’Alcina va rebre el que seria el seu mot per sempre: “La Stupenda”, i amb aquest mateix paper va debutar als Estats Units (Dallas), al novembre de 1960. Els debuts a Paris (abril de 1960), La Scala (maig del 1961) i Met (novembre de 1961), sempre com a Lucia, van ser triomfals.

Il dolce suono…Ardon gl’incensi (Donizetti-Lucia di Lammermoor)

Amb una bella, consistent i extensa veu, amb suficient potència i flexibilitat, Sutherland podia despatxar la més brillant coloratura amb una agilitat excepcional, claretat i calidasa. La veu arribava fins a un mi 5 sobreagut, des de el sol 2, i era capaç d’executar uns trinats d’infart. Per altra part, cal dir que la seva dicció en italià i francès era deficient, menjant-se consonats i amb sons de vegades ululants, cosa que es fa evident en totes les seves gravacions.

A partir de llavors La Stupenda va anar acumulant triomfs sensacionals en els principals teatres del món, eixamplant el seu repertori incloent el papers bellinians de Amina (1960), Betrice di Tenda (1961) i Norma (1963), recuperant la Semiramide de Rossini (1962) i encarnant la Marie de La Fille du Regiment (1966), Maria Stuarda (1971), Lucrezia Borgia (1972) i Anna Bolena (1984) de Donizetti, esdevenint una de les principals figures del renaixement i recuperació d’aquest repertori.

Pour ce contract fatal…Salut à la France (Donizetti-La fille du regiment)

Pel que fa als papers verdians, va freqüentar Violeta (1960), i posteriorment va atrevir-se amb la Leonora de Il trovatore (1975) i Amalia de I Masnadieri. També va cultivar Haendel amb la Cleopatra del Giulio Cesare entre les seves major aportacions, i el repertori francés amb la Marguerite de Valois de Les Huguenots (1962), Margarite del Faust (1965), Lakmé (1967) o la Esclarmonde de Massenet (1974, entre d’altres.

Follie!Delirio vano è questo…Sempre libera (Verdi-La traviata)

V’adoro, pupille (Haendel-Giulio Cesare)

Per sort, i adiferència d’altres ilustres col·legues, Joan Sutherland va comptar amb el recoltzament total de la cassa DECCA amb el que va poder gravar en condicions òptimes totes les seves principals creacions (Lucia, Alcina, Semiramide, Amina, Maria Stuarda, Gilda, Violetta, Marguerite de Valois, els quatre papers de Les contes d’Hoffmann, Elvira, Norma,…) i fins i tot la Turandot, paper que no va cantar mai en l’escenari , en la ja mítica gravació junt a Pavarotti i Montserrat Caballé sota la direcció de Zubin Metha.

In questa reggia (Puccini-Turandot)

Joan Sutherland es va retirar dels escenaris definitivament al 1990, en una funció de comiat a l’òpera de Sidney, casa seva, de Les Huguenots.

Descansi en pau.

——————————

Posts dedicats fins al moment amb Joan Sutherland:

NORMA

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/02/26/norma-de-normes/

ANNA BOLENA

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/03/10/l%e2%80%99anna-bolena-de-joan-sutherland/

LE FILLE DU REGIMENT

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/03/14/opera-from-the-met-la-fille-du-regiment-17-02-1972-el-dia-que-pavarotti-es-va-fer-famos/

L’ORACOLO

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/09/06/l%e2%80%99oracolo-de-leoni/

I PURITANI

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/12/30/opera-from-the-met-i-puritani-de-bellini-13-03-1976/

RIGOLETTO

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/01/26/opera-from-the-met-rigoletto-de-giuseppe-verdi-22-de-junio-de-1972/

JOAN SUTHERLAND CANTA WAGNER

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/02/12/joan-sutherland-canta-wagner/

Advertisements

Una resposta to “Ha mort Joan Sutherland”

  1. Il vero Barone Says:

    Retirada con Les Huguenots o como invitada de la gala en El Murcielago?
    Sabes quien es la próxima, no?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: