Die Zauberflöte per René Jacobs

17 Novembre 2010

Continuem amb les versions de les principals òperes mozartianes que està realitzant el director belga.

Toca ara Die Zauberflöte, obra fonamental del repertori operístic, i convertida en una mena d’obra absolutament transcendental, gairebé litúrgica, per la tradició musicològica, on s’ha anat imposant la idea de que es tracta d’una obra iniciàtica als ideals de la il·lustració i la masoneria.

I és cert que en l’obra això està present, però cal recordar que l’obra es va composar per encàrrec de l’empresari, cantant i llibretista de l’obra Emanuel Schikaneder.(que també era masò com Mozart) per a un teatre popular dels suburbis de Viena (Freihaus-Theater auf der Wieden), amb un argument que barreja la comèdia, el romanticisme i els elements fantàstics, tot fer per entretenir i divertir al màxim a un públic popular. Per això l’obra és un singspiel (amb parts parlades i cantades) i està composada en la llengua que era pròpia del poble. L’obra va tenir un èxit enorme de públic (en menys d’un any es van donar un centenar de funcions).

I es per aquesta opció per la que s’ha decantat René Jacobs per a la seva Flauta. Jacobs ens presenta una versió eminentment còmica i vodevilesca, sobretot en les parts parlades on intercala quantitat d’efectes musicals. Potencia al màxim els girs còmics de Papageno i els personatges secundaris, respectant l’aspecte noble de Tamino, Pamina i Sarastro, però sense caure en la visió transcendentalista que tenen moltes versions. Jacobs fa comèdia lleugera, que deu ser molt semblant a allò que Schikaneder volia per l’obra.

A mi l’enfocament del belga no em desagrada, però potser es millor per veure’l al teatre, ja que la diferència respecte a les versions tradicionals es nota a les parts parlades, on es sent tota mena d’efectes, moviments i coses noves. En les parts musicals la lectura respon a una versió interpretada amb criteris historicistes, aquí no podem posar cap pega.

La part vocal està defensada per un equip força solvent, sense grans figures, on no hi ha ensurts ni per bé ni per malament. Queda molt lluny d’altres versions amb equips de cantants estel·lars.

La part orquestral està molt ben servida per l’Akademie für Alte Musik, que se’estrena en les gravacions mozartianes de Jacobs, i la coral pel ja habitual RIAS Kammerchor.

La gravació prové de la retransmissió radiofònica, amb una presa de so excel·lent.

Per a mi, de moment, és la gravació més fluixa de la sèrie mozartiana del director belga, on continua en primer lloc l’excel·lent Nozze.

W.A. Mozart-La Flauta Màgica (link)

Tamino: Daniel Behle (ten)

Pamina: Marlis Petersen (sop)

Papageno: Daniel Schmutzhard (bar)

Reina de la Nit: Anna-Kristiina Kaappola (sop)

Sarastro: Marcos Fink (baix-bar)

Papagena: Sunhae Im (sop)

Monostatos: Kurt Azesberger (ten)

1ª dama: Inga Kalna (sop)

2ª dama: Anna Grevelius (sop)

3ª dama: Isabelle Druet (sop)

RIAS-Kammerchor-Akademie für Alte Musik, Berlin-René Jacobs

Gran Teatre de Provence, Aix-en-Provence-30 de juliol de 2009

——————————

Posts relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/10/19/le-nozze-de-jacobs/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/11/02/el-don-giovanni-de-rene-jacobs/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/03/07/la-clemenza-di-tito-per-rene-jacobs/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/04/30/el-cosi-fan-tutte-de-rene-jacobs/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: