Patricia Petibon: Rosso

25 Novembre 2010

El pas de Patricia Petibon pel Liceu amb la Lulu s’ha saldat amb un considerable triomf personal, i sorprenentment amb un paper complexíssim vocal i dramàticament, i molt allunyat del repertori més natural per a la soprano, que durant els molts anys de carrera que porta a sobra, tot i ser encara molt jove, s’ha centrat per l’òpera barroca, amb especial atenció a la francesa (Lully, Charpentier, Rameau, Landi, Couperin,…).

Tota aquesta activitat l’ha combinat sempre amb una imatge d’enfant terrible una mica estrafolària, de vegades naïf, però sempre amb un enfocament musical més que admirable, potser de vegades discutible, però mai rutinari o vulgar.

En aquest disc, que va sortir a començaments d’any,  la Petibon es troba en un repertori que coneix i que li va molt bé a la seva veu de soprano lleugera.

Es curiós que siguin les pàgines més famoses on la Petibon està més implicada, per bé o malament. Evidentment, el que sigui un purista de l’estil que s’abstengui d’escoltar-lo, però el que vulgui sentir a una artista amb personalitat i amb coses a dir no s’ho pot perdre.

Així, en la peça de Stradella “Queste lagrime e sospiri” està fascinant, i en el “Ah mio cor” de la Alcina ens presenta un lament torturat i esgarrapador. Sentim-la en aquesta última.

En peces menys planyívoles, com “Quando Voglio” del Giulio Cesare de Sartorio, el cant es mostra seductor, i en “Se il mio dolor t’offende” aconsegueix uns efectes sonors molts suggerents. Sentim la primera.

Cal dir que en algunes per contra que un esperava més del seu “Lascia ch’io piangia”, ben cantant i interpretat però sense trencar-se el cap variació en el da capo, o alguns desajustos en les coloratures del “Tornami a vagheggiar”, massa nerviós.

A nivell vocal, la veu encara conserva aquella llum, aquell metall, si bé s’ha enfosquit lleugerament, típic d’una soprano “jilguero” amb un vibrato pràcticament inexistent i ben controlat, però la francesa és capaç de endolcir-lo i donar-li calidesa sempre que la música o el text ho requereix.

L’acompanyament té la garantia del virtuosisme i la musicalitat de la Venice Baroque Orchestra.

Patricia Petibon-Rosso (CD)

01. Antonio Sartorio – Giulio Cesare in Egitto – Quando Voglio (Cleopatra)

02. Alessandro Stradella – San Giovanni Battista – Queste Lagrime E Sospiri (Salome)

03. George Frideric Handel – Alcina HWV 34 – Tornami A Vagheggiar (Morgana)

04. George Frideric Handel – Rinaldo HWV 7 – Lascia Ch’io Pianga (AlAlmirena)

05. George Frideric Handel – Ariodante HWV 33 – Volate, Amori (Ginevra)

06. George Frideric Handel – Giulio Cesare In Egitto HWV 17 – Piangero La Sorte Mia (Cleopatra)

07. Alessandro Scarlatti – Griselda – Se Il Mio Dolor T’Offende (Griselda)

08. George Frideric Handel – Alcina – Ah! Mio Cor, Schernito Sei! (Alcina)

09. George Frideric Handel – Ariodante – Neghittosi, Or Voi Che Fate (Dalinda)

10. Nicola Porpora – Lucio Papirio – Morte Amara (Quinto Fabio)

11. Antonio Vivaldi – L’Olimpiade – Siam Navi All’onde Algenti (Aminta)

12. Antonio Sartorio – L’Orfeo – Orfeo, Tu Dormi (Euridice)

13. Bendetto Marcello – Arianna – Come Mai Puoi Vedermi Piangere¿ (Arianna)

14. Alessandro Scarlatti – Il Sedecia, Re Di Gerusalemme – Caldo Sangue (Ismaele)

Venice Baroque Orchestra-Andrea Marcon

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: