Archive for Desembre, 2010

El Gloria de Vivaldi

22 Desembre 2010

Em fa una mica de vergonya tornar a escriure al bloc després de tres setmanes d’abandonament total. I no és que em faltin temes per tractar, el que passa és que no tinc temps.

Per trencar el gel he volgut recuperar una aria del celebrat Gloria (RV.589) de Vivaldi, el “Domine Deus Agnus Dei”. Sentim-la per la Sara Mingardo.

Des de que es va redescubrir l’obra al 1939 el Gloria de Vivaldi ha esdevingut una de les obres corals més apreciades. Amb el vigorós ritme de l’obertura, el refinament del dueto “Laudamus te” i les dues seccions del “Domine Deus”, un amb l’acompanyament del violí (en algunes versions ho fa un oboè) i l’altra amb el violoncel. Sentim el cor d’obertura.

 

Es curiós que aquesta obra, que es va composar per les nenes del Pio Ospedale della Pietà, tingui indicades al cor quatre parts, dues més baixes, marcades en ocasions com a “tenor” i “baix”. Això ens fa preguntar-nos com s’interpretaven realment.

La resposta és totalment hipotètica, ja que cap comentarista de l’època explica com es feia, segurament perquè quan la sentien era una música completament nova per a ells, sense disposar de cap partitura, de manera que devien suposar que directament estava escrita per sopranos i altos.

Sentim l’elaborat duetto “Laudamus te”.

El cas és que alguns experts asseguren que les adolescents poden desenvolupar veus excepcionalment greus i, al ser el to venecià més alt que a la resta d’Europa, es podria haver abordat tal i com es va escriure.

Sentim la primera secció del “Domine Deus”amb el suggerent acompanyament de violí i la veu d’Anna Simboli.

Altres alternatives més possibilistes creuen que les veus “masculines” es cantaven en l’octava superior per dones, de manera que en alguns moments la part més harmònica del tenor sona per sobre de la de la soprano, amb el perill per l’harmonia que això suposa.

El fet és que una immensa majoria de les gravacions existents, incloent-hi les historicistes, opten per la solució fàcil de fer servir veus masculines al cor. Que jo sàpiga només la versió del Andrew Parrott pel segell Virgin Veritas va optar per l’última alternativa amb resultats força interessants.

Sentim per últim a la Mingardo en l’animat  “Qui sedes”

 

Com a regal us deixo una versió electritzant per la vertiginosa força i energia que destil·la la direcció del Rinaldo Alessandrini, un dels màxims experts en el compositor venecià de l’actualitat, amb el Concerto Italiano (deslumbrant) i la Sara Mingardo en les parts d’alto. El disc té l’al·licient de comptar amb l’altre Gloria de Vivaldi (per a alto solista) i amb l’”Ostro pictam armata spina”, que és una introducció al Gloria.

Antonio Vivaldi –Gloria, RV 589 (Part 01, Part 02, Part 03. Password: muzik)

1. Ostro picta, armata spina, RV 642 • “Ostro picta, armata spina” – Allegro (Monica Piccinini)

2. Ostro picta, armata spina, RV 642 • “Sic transit vana et brevis gloria mundi” – recitativo (Monica Piccinini)

3. Ostro picta, armata spina, RV 642 • “Unguis favete” – Allegro (Monica Piccinini)

4. Gloria, RV 589 • “Gloria in excelsis Deo” – Allegro

5. Gloria, RV 589 • “Et in terra pax hominibus” – Andante

6. Gloria, RV 589 • “Laudamus te” – Allegro (Anna Simboli, Alena Dantcheva)

7. Gloria, RV 589 • “Gratias agimus tibi – Propter magnam gloriam tuam” – Adagio – Allegro

8. Gloria, RV 589 • “Domine Deus Rex coelestis” – Largo (Anna Simboli, Nicholas Robinson)

9. Gloria, RV 589 • “Domine Fili Unigenite” – Allegro

10. Gloria, RV 589 • “Domine Deus Agnus Dei” – Adagio (Sara Mingardo)

11. Gloria, RV 589 • “Qui tollis peccata mundi” – Adagio

12. Gloria, RV 589 • “Qui sedes ad dexteram Patris” – Allegro (Sara Mingardo)

13. Gloria, RV 589 • “Quoniam tu solus sanctus” – [Allegro]

14. Gloria, RV 589 • “Cum sancto spiritu” – [Allegro]

15. Gloria, RV 588 • “Jubilate o ameni Chori” – Allegro (Sara Mingardo)

16. Gloria, RV 588 • “In tan solemni pompa” – recitativo (Sara Mingardo

17. Gloria, RV 588 • “Sonoro modulamine” – Allegro (Sara Mingardo)

18. Gloria, RV 588 • “Et in terra pax hominibus” – Largo

19. Gloria, RV 588 • “Laudamus te” – Allegro (Monica Piccinini, Lia Serafni)

20. Gloria, RV 588 • “Gratias agimus tibi” – Adagio

21. Gloria, RV 588 • “Domine Deus Rex c?lestis” – Largo (Luca Dordolo)

22. Gloria, RV 588 • “Domine Fili unigenite”

23. Gloria, RV 588 • “Domine Deus Agnus Dei” – Allegro (Alena Dantcheva, Guido Campana)

24. Gloria, RV 588 • “Qui tollis peccata mundi” – Adagio

25. Gloria, RV 588 • “Qui sedes ad dexteram Patris” – Largo (Sara Mingardo)

26. Gloria, RV 588 • “Quoniam tu solus sanctus” – Allegro (Lia Serafni)

27. Gloria, RV 588 • “Cum sancto spiritu” – Adagio – [Allegro]

Sara Mingardo, contralto

Concerto Italiano-Rinaldo Alessandrini

Anuncis

Montserrat Caballé al Liceu: Don Carlo de Giuseppe Verdi (23/12/1971)

3 Desembre 2010

Degut a la desgraciada mort de la Shirley Verrett, el Joaquim, al seu IN FERNEM LAND, va homenatjar la gran mezzo americana recordant l’única actuació que la cantant va fer al Liceu, en un Don Carlo del que encara es recorden els que van tenir la sort de assistir. Gràcies a això, i aprofitant aquest magnífic regal continuem amb el recull de les actuacions de Montserrat Caballé al Liceu amb aquestes funcions d’una de les obres, entre moltes, més interessants i amb millor partitura sorgides del geni verdià.

Sobre el paper el repartiment estava ple d’estrelles: Caballé, Verrett, Giaoitti, Prevedi, Sardinero,… dirigits per l’experta batuta del mestre Guadagno, però el Bruno Prevedi va tenir una nit força irregular (desafinant bastant en més d’una de les seves intervencions), i la Caballé, tot i estar molt bé, no estava al 100% del que per a ella era normal en aquelles dates, fruit de que acabava de passar pel part amb cesària de la seva filla a mitjans de novembre. De fet, la soprano va cantar el paper de forma imprevista i davant les súpliques d’Antoni Pamies, que es va quedar sense soprano estel·lar per l’òpera després de que la Katia Ricciarelli cancel·lés les que havien de ser les seves funcions de presentació al teatre barceloní.

De totes maneres, les funcions van tenir un èxit monumental, cimentat en les extraordinàries prestacions de la Verrett, Sardinero i Giaiotti, i en els grans moments de la diva local, amb un acte final enlluernador tant en l’ària com en l’agut final, que aquí, com en altres funcions, allargava infinitament.

La versió que es va sentir era la italiana en quatre actes i, al menys en la gravació, manca tota l’escena de la rebel·lió després de la mort de Posa.

Com ja he avançat, la Verrett va ser la gran triomfadora de la nit, amb magistrals intervencions en la cançó del vel, el tercet del segon acte i un “Oh don fatale” espectacular. Escoltem el seu “O don fatale”

 

La Caballé, una mica disminuïda, va començar freda en el duet amb Don Carlo, millorant en la pàgina “Non pianger”, on està força bé però sense arribar a les cotes sublims d’altres funcions de la soprano. En l’escena del joier el cant és majestàtic i severa en les frases vers Eboli, però no és fins a la fabulosa ària “Tu che de vanita” on la trobem al 100%. La resta de l’acte final, és a dir el duo, està ja pletòrica, culminant l’obra amb aquell si agut que allargava fins l’infinit. Escoltem les dues àries.

El Bruno Prevedi fa una actuació irregular llastrada per una tendència casi continua a calar les notes. No es pas un problema vocal, la veu encara llueix un color interessant, amb cos i projecció suficient, sinó que les notes no estan emeses on toquen. El cant, sense arribar a ser barroer és una mica desigual, amb caigudes puntuals de la línia i certa tendència a la desgana. Lluny queda el  Prevedi que inaugurava brillantment la temporada de la Scala al 1968 amb aquest mateix paper.

El Rodrigo de Sardinero és fantàstic. La veu té un timbre de baríton sense discussions, homogènia i emesa amb fermesa. En totes les intervencions està brillant, des del duo amb Felip al final del primer acte, fins a les dues àries en l’escena de la seva mort. Quin gran cantant. Escoltem com cantava l’última ària de Rodrigo

 

Bonaldo Giaiotti fa un Felip de molts quilats. La seva prestació està marcada per una autoritat vocal i interpretativa de primera categoria. La veu mai sona forçada i el cant flueix sense cap mena de problema ni truc. Potser el seu Felip sigui més monolític en l’emocional que altres interpretacions (Christoff, Siepi o Ghiaurov, per exemple) però és capaç de reflectir tot el patiment del personatge. Sentim-lo en la seva grandíssima ària “Ella giammai m’amo”.

Els conjunts de la casa van tenir una discreta actuació, ni millor ni pitjor que l’habitual en aquella època on el teatre es centrava més en la qualitat dels cantants que de les masses estables, i, malgrat això, el mestre Guadagno aconsegueix que la cosa no fugi de mare aconseguint reflectir les diferents atmosferes de la partitura amb solvència.

Giuseppe Verdi – Don Carlo – (Cd01, Cd02)

Don Carlo                   Bruno Prevedi

Elisabetta                   Montserrat Caballé

Eboli                             Shirley Verrett

Rodrigo di Posa        Vicenç Sardinero

Filippo II                    Bonaldo Giaiotti

Il Grande Inquisitore            Giovanni Gusmeroli

Un frate                         Joan Pons

Tebaldo                         Lolita Torrentó

Lerma                            Iluminado Muñoz

Hereld                           Josep Maria Cabellud

Veu del cel                  Cecilia Fondevila

Cor i orquestra del Gran Teatre del Liceu-Anton Guadagno.

—————————— 

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/11/09/montserrat-caballe-al-liceu-aida-de-giuseppe-verdi-29-12-1973/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/09/30/montserrat-caballe-al-liceu-la-traviata-de-giuseppe-verdi-6-12-1973/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/08/14/montserrat-caballe-al-liceu-maria-stuarda-de-gaetano-donizetti-gener-de-1979/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/05/18/montserrat-caballe-al-liceu-i-vespri-siciliani-de-giuseppe-verdi-28-12-1974/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/05/09/montserrat-caballe-al-liceu-luisa-miller-de-giuseppe-verdi-10-01-1972/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/10/16/monserrat-caballe-al-liceu-norma-de-vincenzo-bellini-11011970/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/11/28/montserrat-caballe-al-liceu-%e2%80%93-la-forza-del-destino-de-giuseppe-verdi-28-01-1979/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/12/31/montserrat-caballe-al-liceu-roberto-devereux-de-gaetano-donizetti-noviembre-de-1968/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/01/25/montserrat-caballe-al-liceu-lucrecia-borgia-de-gaetano-donizetti-desembre-de-1970/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/02/16/montserrat-caballe-al-liceu-tosca-de-giacomo-puccini-21-11-1976/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/04/25/montserrat-caballe-al-liceu-un-ballo-in-maschera-de-giuseppe-verdi-gener-de-1973/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/06/15/montserrat-caballe-al-liceu-herodiade-de-jules-massenet-6-de-gener-de-1984/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/09/20/montserrat-caballe-al-liceu-l%e2%80%99africane-de-giacomo-meyerbeer-27-de-novembre-de-1977/