Carmina Burana de Carl Orff

6 febrer 2011

Chor Der Deutschen Oper Berlin, Christian Thielemann, Helmut Sonne & Orchester der Deutschen Oper Berlin

L’altre dia portava a una amiga en el cotxe i va començar a sonar el Carmina Burana d’Orff. Quan va sentir el començament del O Fortuna automàticament en va recriminar que era una mica macabre per sentir una música tant inquietant, que li provocava calfreds. No és la primera vegada que he sentit una cosa així sobre aquest cor, el que demostra el gran poder que sobre nosaltres té la suggestió visual.

I és que en gran part, la mala fama d’aquesta peça prové d’haver sigut part de la banda sonora de la pel·lícula Excalibur i de molts anuncis, aprofitant-se per moments on ha de passar alguna cosa terrible o maligna. Però com heu pogut comprovar en el vídeo, la lletra no té res a veure amb el dimoni o el mal, sinó que parla de la Fortuna i el destí, a vegades favorable, a vegades advers.

El Carmina Burana és una obra per a fruir completament. El llenguatge musical simple i directe que posseeix, combina l’exuberància rítmica de Stravinski amb altres passatges més càlids, més opulents i més romàntics, musicalment parlant, i fan aquesta obra molt atractiva per al públic en general per la seva varietat i força comunicativa.

El text de Carmina Burana està extret de la col·lecció de poemes llatins i germànics del segle XII, de vegades amb lletres pujades de to, escrits pels monjos de Benediktbeuern. Orff la divideix en tres parts, que parlen de la naturalesa, la taberna i l’amor, i l’obra està emmarcada per una obertura i un cor final imponents que alaben a la deessa Fortuna, i que tant malament s’ha utilitzat per pel·lícules i anuncis publicitaris.

Carl Orff  (1895-1982) va estudiar a l’Acadèmia de Música de Munich just abans de la I Guerra Mundial, però, de seguida, cautivat per la música de Debussy y Schoenberg, va repudiar la deva formació al conservatori. Durant la dècada de 1920 va començar a furgar entre les obres de Monteverdi i altres compositors del segle XVII, i va fundar una escola en la que es desenvolupaven les seves pioneres idees educatives que intentaven d’unificar el gest, la poesia i la música. Aquestes preocupacions, conjuntament amb la seva creixent fascinació per alguns aspectes de l’Antiguitat clàssica, van donar forma a la seva evolució musical, i durant la dècada de 1930 ja havia decidit centrar-se en l’òrbita del teatre de l’òpera. De fet, el Carmina Burana, la seva composició més famosa, va se concebuda originalment per a l’escena, malgrat que en l’actualitat només es sent als auditoris.

La versió que us porto és tot un clàssic en la discografia, molt viva i amb una excel·lent direcció del mestre Previn amb uns conjunts de la London Symphony en molt bona forma.

Carl Orff-Carmina Burana (CD)

Thomas Allen

Sheila Armstrong

Gerald English

London Symphony Orchestra and Chorus-Andre Previn.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: