El Pas de deux de “El Trencanous”

9 febrer 2011

Amb l’excusa de que sentiu aquest meravellós Andante Maestoso del Pas de deux final del Trencanous de Tchaikovsky, us parlaré una mica d’un dels ballets més emblemàtics de tot el repertori.

Moscow Symphony Orchestra – Arthur Arnold-The Hague, The Netherlands

Ningú pot dubtar de que aquesta música és realment colpidora, amb una melodia senzilla però encisadora (basada en un moto en escala descendent), una orquestració riquíssima i un pols dramàtic colpidor amb aquells clímaxs tan típics del compositor rus, aquell us dels metalls tan poderós i efectista, i aquella rauxa romàntica que és capaç d’eriçar-nos el vell. És tot un hit, com ho són els altres 8 temes que formen la suite, i que us deixo a continuació en vídeo, els set primers interpretats per la Nova Filharmònica de Colonia amb la direcció de Volker Hartung, i l’últim, el Vals de les Flors per la Filharmònica de Osaka dirigida per l’anyorat Eiji Oue.

I. Miniature Overture

II. Danses caractéristiques

a. Marche

b. Dance of the Sugar-Plum Fairy

c. Russian Dance (Trepak)

d. Arabian Dance

e. Chinese Dance

f. Reed-Flutes

III. Waltz of the Flowers

I això és el que té de magnífic el Trancanous, la seva música està farcida de moments musicals excel·lents, una delícia de prop de 90 minuts sense interrupció. Però, qui podria conformar-se amb només la suite quan l’obra és una de les inspiracions més perfectes de Tchaikovsky?

L’argument del ballet és totalment infantil, basat en el compte de l’E.T.A. Hoffmann El trencanopus i el rei ratolí, en el que l’heroïna, Clara, es troba al mig de la batalla nocturna entre els dolents ratolins i l’exèrcit de joguines del Trencanous. Victoriós i transformat en un príncep encantador, el Trencanous porta a la seva rescatadora fins al regne de les llaminadures.

La partitura completa sorprendrà a qui només coneguin la suite: començant per l’inexperat dramatisme quan comença la màgia a l’acte I, on Tchaikovsky fa un ús molt imaginatiu de les escales ascendents, i que contrastaran amb les escales descendents del ja escoltat Pas de deux del final, per a mi el millor moment de l’obra i no inclòs a la suite.

La versió que vull compartir amb vosaltres és bastant heavy metal comparada amb les més famoses de la discografia (Ozawa, Gergiev, Dorati,…). Es tracta d’una gravació de l’any 1988 de la casa Melodia amb l’Orquestra de la URSS dirigida pel mític Evgeny Svetlanov, on el mestre rus no fa ni una concessió a l’ensucrament o a la autocomplaença melòdica, al contrari manté una tensió molt operística. A part d’això, fa que l’orquestra soni a plena potència quan toca, amb aquell so característic rus que comença amb una corda homogènia al màxim i un metall exultantment àcid i poderós.

Abans d’acabar no em pur resistir a deixar-vos una altra vegada un vídeo del Pas de deux, però aquesta vegada com s’ha de veure en realitat: ballat. Són els mítics Rudolv Nureyev i la gran (en art) Merle Park.

Disfruteu-la.

(Cd1, Cd2)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: