La primera valquíria de la Stemme

27 Octubre 2011

Aquesta Valquíria de la temporada 2009-2010 del War Memorial de San Francisco és realment bona, però si per alguna cosa destaca era perquè suposava el debut de la soprano sueca Nina Stemme en el paper de Brunilda (la Siglinda ja l’ha fet).

Cada vegada estic més convençut que Bayreuth s’aguanta per l’aureola mítica que l’envolta perquè senyors, amb tota sinceritat, el nivell artístic d’aquesta funció (vocalment) és infinitament superior que qualsevol dels repartiments del Festival des de que cap allà l’any 2000 la Meier i el Domingo interpretessin la parella de germans velsungs.

Eva-Maria Westbroek és una Sieglinge ideal, amb una veu de soprano densa, carnosa. A més sap donar al seu cant el tremp necessari quan toca o replegar-ho amb subtileses perfectament executades. Al primer acte es nota a la seva veu el creixent calor a mesura que va intimant amb Siegmund, i en el tercer acte aconsegueix un clima fantàstic quan s’acomiada de la Valquíria.

Sentim-la en la segona escena del tercer acte quan Brunilda l’envia al bosc on es troba el drac (Fafner) a parir el seu fill Siegfried i on Siglinda té aquelles magnífiques frases O hehrstes Wunder! Herrlichste Maid!

El Siegmund de Christopher Ventris és vocalment una mica tou (comparat amb l’empenta de les dues dones protagonistes). El seu cant sempre és acurat i es permet despatxar frases amb calidesa en el meravellós final del primer acte. La veu està molt treballada i de vegades el timbre es ressent d’un cert desgast (vibrato), però en general no fa patir i fa una prestació amb un nivell més que solvent.

Sentim a Ventris al seu monòleg de Siegmund del primer acte, on reclama l’espasa que un dia va prometre’l el seu pare (Wälse-Wotan), Schwert verhieß mir der Vater

Ara tot el final del primer acte des de Keiner ging…doch einer kam:siehe, der Lenz lacht in den Saal! Winterstürme … amb la Siglinde carnosa de la Westbroek i una de les musiques més voluptuoses i inspirades de la història.

El Wotan de Mark Delevan és una mica irregular. En la seva entrada està molt fred i la veu sona molt fibrosa, inclús forçada, i en moltes ocasions descol·locada. La seva veu té un color adequat al personatge (baix-bariton), cosa que és molt d’agrair. A mesura que va passant el segon acte, on té moltíssima teca, la veu es va escalfant i millora per moments, arribant al final del segon acte amb un bon rendiment. Però al tercer acte la veu comença una altra vegada a descol·locar-se i a sonar tensa (segurament fruit de l’esgotament) per acabar certament molt apurat, quasi afònic. Independentment d’això, s’ha de destacar que a més de cantar el personatge (cosa ja meritòria) es capaç d’interpretar-lo. Podem estar més o menys d’acord en les seves opcions dramàtiques, però el seu Wotan és ric en matisos e inflexions.

Us deixo el comiat de Wotan des de la frase de la Brunilda Dies eine mußt du gewähren! que continua amb Wotan i el seu sentit Leb wohl, du kühnes, herrliches Kind, fins l’abraça entre pare i filla (moment antològic que sempre em posa la carn de gallina).

La gran figura de la nit és la Nina Stemme.La seva Brünnhilde, tot i debutar en rol,  és espectacular. Com totes les grans, només pateix amb els tremebunds Hojotohos de la seva entrada, però la sueca despatxa la part de la valquíria amb una autoritat vocal i interpretativa a l’alçada de les més grans. Feia temps que no sentia una actuació tan rodona. En el “War es so schmählich” (quan es veu incapaç d’aplacar al seu pare) està intensa i m’he quedat completament aclaparat. M’agradaria poder veure-la en directe fent aquest paper.

Sentim l’inici del l’acte segon, amb les entrades de Wotan i Brunilda.

Ara us deixo el War es so schmählich, de la tercera escena del tercer acte. Sublim!

Per últim, destaquem el Hundig de Raymond Aceto, que desplega una veu convincent de baix i una interpretació monolítica, i la Fricka un tant desagradable (que fins a cert punt ja va bé) de la Janina Baechle.

La direcció de Donald Runnicles intenta evitar grandiloqüències, sense renunciar al poderio orquestral, buscant més la precisió i el detallisme. Amb aquesta visió de vegades la lectura queda una mica orfe d’aquell punt de transcendència i heroïcitat que tots busquem en l’obra, apropant-se a un punt neutre una mica com mecànic en una obra que necessita una emotivitat més explícita, ja Die Walküre és potser, amb el Tristan und Isolde, l’òpera amb més càrrega emocional (des dels budells) de Richard Wagner. Al seu favor té que aconsegueix un so orquestral molt ric i brillant, amb l’orquestra responent a molt bon nivell

Bon profit.

Richard Wagner – Die Walküre – (Acte I, Acte II, Acte III)

Siegmund – Christopher Ventris

Hunding – Raymond Aceto

Wotan – Mark Delavan

Sieglinde – Eva-Maria Westbroek

Brünnhilde – Nina Stemme

Fricka – Janina Baechle

Gerhilde – Wendy Bryn Harmer

Ortlinde – Molly Fillmore

Waltraute – Daveda Karanas

Schwertleite – Suzanne Hendrix

Helmwige – Tamara Wapinsky

Siegrune – Maya Lahyani

Grimgerde – Pamela Dillard

Roßweiße – Priti Gandhi

San Francisco Opera Orchestra-Donald Runnicles

Juny de 2010. San Francisco, War Memorial Opera House

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: