Archive for the 'Adam' Category

Ha mort Margaret Price

31 gener 2011

Amb aquesta impressionant versió del “Tu che le vanità” de la Scala al 1978 vull començar el petit homenatge que des d’aquest humil espai fem a unes de los sopranos més infravalorades (almenys és el que penso, sobretot des del punt de vista mediàtic i discogràfic) de la dècada dels setanta i vuitanta. 

El 28 de gener va morir aquesta soprano galesa nascuda al 1941. 

La seva carrera quedarà en al memòria molt lligada als principals papers mozartians, però també va freqüentar amb molt èxit uns quants papers verdians, entre els que va destacar d’una manera especial en les dues Amelies (Ballo i Boccanegra), Desdemona i Elisabetta, i va deixar empremta amb les seves Ariadna i Mariscala de Strauss. 

Com a breu biografia us deixo el que diu The Groove book of opera singers, on l’article dedicat a la soprano està signat per l’importantíssim crític Alan Blyth. 

————————–

Dame Margaret (Berenice) Price

(1941-2011)

Soprano galesa. Va estudiar a Londres, debutant al 1962 amb la Welsh National Opera com a Cherubino, cantant posteriorment Nannetta, Amelia (Boccanegra) i Mimi. Va debutar al Covent Garden en 1963 com a Cherubino; posteriorment va incloure Pamina, Marzellina, Donna Anna, Fiordiligi, la Comtesa Almaviva, desdemona, Norma i Amelia (Ballo). 

“Dove sono”-Le nozze di Figaro.Golden Gate Park, San Francisco-Kurt Adler

Al festival de Glyndebourne va cantar l’Angel (Jepha) en 1966, posteriorment Kostanze i Fiordiligi. En 1967 va apareixer coma Tatiana a Aldeburgh. El seu debut americà no va arrivar fins al 1969 a San Francisco amb la Pamina, amb posteriors aparicions a la mateixa ciutat com Nanetta, Fiordiligi i Aida.

En 1971, va fer el seu sensacional debut a Alemanya com Donna Anna a Colònia, i a Munich com a amelia (Boccanegra), retornant al teatre bavarès en els papers de Ariadne, Adriana Lecouvreur, la Mariscala i els papers mozartians. Va cantar a Chicago, La Scala i a l’ôpera de Paris, amb la que va visitar Nova York en 1976, com la Comtesa d’almaviva i Desdemona, rol amb el que va fer le seu debut tardà al Met en 1985.

El seu repertori també incloïa la Joana d’Arc i l’Elisabetta de Valois de Verdi.

Ave Maria-Otello-Paris, 1976-Solti

Les seves gravacions discogràfiques incloent la majoria dels seus rols mozartians, Amelia (Ballo) y Desdemona (les dues amb Georg Solti) i l’Isolda amb Carlos Kleiber. Price va ser una sensible i dotada intèrpret d’un ampli repertori de lieder, donant recitals i gravant després de que abandonés els escenaris al 1994. La seva retirada definitiva va arribar a l’octubre de 1999.

“Beim Schlafengehen”-Quatre últims lieders-Royal Festival Hall 1981.London Symphony-Andre Previn.

La veu de la Price en els seus primers anys lluïa un timbre dolç i brillant, molt flexible i amb molta força dramàtica. Posteriorment va perdre part d’aquella puresa, però va agafar mes calidesa i més varietat expressiva.

Alan Blyth

————————–

D’entre els papers que l’he sentida interpretar en disc us recomano les seves Comtessa (amb Muti per Emi), la Amelia (Un ballo en maschera amb Solti), l’Elisabetta de Valois (La Scala amb Abbado) i la Desdemona (en directe o estudi amb Georg Solti), entre d’altres.

A continuació us adjunto unes quantes gravacions que he pogut trobar en la xarxa (inclouen dues de les anteriors recomenades).

Descansi en pau. Nosaltres sempre la recordarem pel seu art.

 

Giuseppe Verdi – Un ballo in maschera  (1 i 2)

Riccardo – Luciano Pavarotti

Renato – Renato Bruson

Amelia – Margaret Price

Ulrica – Christa Ludwig

Oscar – Kathleen Battle

Silvano – Peter Weber

Samuel – Robert Lloyd

Tom – Malcolm King

Un Giudice – Alexander Oliver

Servo d’Amelia – Peter Hall

National Philharmonic Orchestra-Georg Solti (1982)

 

Wolfgang Amadeus Mozart – Die Zauberflöte (1, 2 i 3)

Sarastro – Kurt Moll

Tamino – Peter Schreier

Sprecher – Theo Adam

Konigin der Nacht – Luciana Serra

Pamina – Margaret Price

Erste Dame – Marie McLaughlin

Zweite Dame – Ann Murray

Dritte Dame – Hanna Schwarz

Erster Knabe – Frank Höher

Zweiter Knabe – Michael Diedrich

Dritter Knabe – Friedemann Klos

Papagena – Maria Venuti

Papageno – Mikael Melbye

Monostatos – Robert Tear

Erster Geharnischter – Reiner Goldberg

Zweiter Geharnischter – Heinz Reeh

Erste Priester – Theo Adam

Zweiter Priester – Armin Ude

Dritter Priester -Pilvin Advart

Staatskapelle Dresden-Rundfunkchor Leipzig-Colin Davis (1984)

Giuseppe Verdi – Otello (1 i 2)

Otello – Plácido Domingo

Iago – Kostas Paskalis

Desdemona – Margaret Price

Emilia – Jane Berbie

Opera de Paris – Nello Santi (1978)

Un Tannhäuser estrany

23 Mai 2010

Hi ha gravacions que no s’acaba d’entendre perquè no han destacat o han quedat més o menys oblidades en els arxius de les cases discogràfiques. La reedició d’aquestes gravacions sempre obeeix a edicions de preu baix o mig, on les discogràfiques tiren de catàleg més o menys oblidat per a aconseguir beneficis amb una mínima inversió.

Aquest Tannhäuser, almenys sobre el paper, hauria de ser una fita destacada en la discografia del títol (que no es gaire extensa ni brillant, almenys en estudi) només per la constel·lació d’estrelles que hi participen, però no.

La part del noble Tannhäuser és una autèntica putada pel tenor. La tessitura és quasi impossible i esgotadora, a més d’haver de lluitar contra una orquestra potent i sense concessions. En les dues referències discogràfiques modernes (Solti i Sinopoli) els tenors escollits o mai l’han interpretat en directe (Domingo amb Sinopoli), o no l’han tingut com a part bàsica del seu repertori (Kollo amb Solti), per tant les seves intervencions queden sota l’absoluta sospita del refregit a la taula de muntatge. Dels Tannhäusers històrics jo hem quedo amb dos: els de Lauritz Melchior que fa justícia a tota la partitura, i el més modern de Hans Hopf (per valentia i esforç). Menció a part té el Richard Cassilly, que ha sigut l’únic que va tenir valor per a tenir-lo en repertori de manera regular durant finals dels 70 i principi dels 80 del segle passat.

Per fer boca us deixo la famosa marxa d’entrada dels convidats del segon acte, en una interpretació de la Filharmònica de Munich dirigida pel Christian Thielemann

Tot i que la gravació és del 1968-69 i que encara Windgassen era capaç de fer prestacions molt meritòries en papers tant massacrats com el Siegfried o el Tristany, el tenor ja no és un Tannhäuser solvent (penseu que ja s’apropava als 60 anys). La veu sona molt nasal, forçada i envellida en tot el passatge i el registre agut, que és on principalment es troba la vocalitat del personatge, així que durant tota la gravació la sensació és bastant desfavorable. Inclús en les frases més centrals es nota certa descol·locació de la veu, potser forçada per la pròpia necessitat de mantenir el recolzament del so cara a les ascensions cap a l’agut (que són constants). Una autèntica llàstima.

La Nilsson es fica en els dos papers femenins i té millors resultats amb la Venus, més dramàtica i vehement, que amb l’Elisabeth on, per al meu gust, li manca aquella qualitat angelical i/o virginal en la veu (al igual que l’Elsa del Lohengrin, jo prefereixo que l’interpretin sopranos líriques de timbres més purs i veus més flexibles i angelicals). Això no vol dir que canti malament, sinó que la seva veu poderosa i metàl·lica no es adient per al paper.

Ara veiem a la Nilsson cantant “Dich Teure Halle”, en un emissió televisiva de l’any 1964.

Al Wolfram ens trobem al fenomen vocal de Dietrich Fischer-Dieskau. La seva veu híbrida, no de baríton pur, no és la més adequada al paper (on un baríton amb veu de tal amb només cantar correctament pot aconseguir un èxit important, donats els bombons que Wagner va regalar al personatge a la partitura). A manca de puresa tímbrica Fischer-Dieskau tira de recursos expressius i matisos en l’emissió. A mi personalment en convenç per la seva intel·ligència musical, però a més d’un pot semblar-li un cant truculent i massa edulcorat. Són gustos.

Escoltem al senyor Fischer-Dieskau en la seva gran escena del tercer acte “Wie Todes Ahnung”

L’Hermann de Theo Adam és tant sòlid com rocós és el seu cant. La veu no és una meravella, molt fibrosa, però el resultat aconseguit queda dintre d’una solvència sense màcula.

La resta de “cantors” queden dintre de l’estrictament correcte pels estàndards d’aquella època.

L’Otto Gerdes (famós com a enginyer de so en les gravacions de les principals cases discogràfiques) aconsegueix un bon rendiment de les masses de la Deutschen Oper, amb una lectura conservadora de la partitura (sense el ballet). La presa de so és bona, i ben equilibrada.

Richard Wagner-Tannhäuser (CD01, CD02, CD03)

ELISABETH Birgit Nilsson

VENUS Birgit Nilsson

HERMANN Theo Adam

TANNHÂUSER Wolfgang Windgassen

WOLFRAM VON ESCHENBACH Dietrich Fischer-Dieskau

WALTHER VON DER VOGELWEIDE Horst R. Laubenthal

BITEROLF Klaus Hirte

HEINRICH DER SCHREIBER Friedrich Lenz

REINMAN VON ZWEWTER Hans Sotin

EIN JUNGER HIRTE Caterina Alda

VIER EDELKNABEN Gertrud Iseler / Adelheide Tettenborn /

Helga Profè / Hannelore Wonneberger

Chor and Orchester der Deutschen Oper Berlin-Otto Gerdes

1er aniversari. Dos regals per a tots vosaltres.

26 febrer 2010

El bloc acaba de fer un any….

122 entrades

27000 visites

Moltes gràcies a tots!!!!

PRIMER REGAL: L’últim anell de Knappertsbusch a Bayreuth (difícil de trobar a diferència dels del 56 o 57 i amb un so molt nítid)

SEGON REGAL: Bergonzi canta 31 àries per tenor de Verdi (una autèntica joia)

 

Richard Wagner – DER RING DES NIBELUNGEN

Bayreuth Festival Orchestra, Bayreuth Festival Chorus-Hans Knappertsbusch

Das Rheingold (Part 01, Part 02)

Wotan  Hans Hotter

Donner  Erik Saeden

Froh  Sándor Kónya

Loge  Fritz Uhl

Alberich  Frans Andersson

Mime  Gerhard Stolze

Fasolt  Theo Adam

Fafner  Josef Greindl

Fricka  Rita Gorr

Freia  Elisabeth Grümmer

Erda  Maria von Ilosvay

Woglinde  Dorothea Siebert

Wellgunde  Claudia Hellmann

Floßhilde  Ursula Boese

27/07/1958 

Die Walküre (Part 01, Part 02, Part 03)

Siegmund  Jon Vickers

Sieglinde  Leonie Rysanek

Wotan  Hans Hotter

Brünnhilde  Astrid Varnay

Hunding  Josef Greindl

Fricka  Rita Gorr

Gerhilde  Marlies Siemeling

Ortlinde  Hilde Scheppan

Waltraute  Elisabeth Schärtel

Schwertleite  Maria von Ilosvay

Helmwige  Lotte Rysanek

Siegrune  Grace Hoffman

Grimgerde  Rita Gorr

Roßweiße  Ursula Boese

08/07/1958

Siegfried (Part 01, Part 02, Part 03)

Siegfried  Wolfgang Windgassen

Mime  Gerhard Stolze

Brünnhilde  Astrid Varnay

Wanderer  Hans Hotter

Alberich  Frans Andersson

Fafner  Josef Greindl

Erda  Maria von Ilosvay

Waldvogel  Dorothea Siebert

30/07/1958

Götterdämmerung(Part 01, Part 02, Part 03, Part 04)

 Brünnhilde  Astrid Varnay

Siegfried  Wolfgang Windgassen

Hagen  Josef Greindl

Alberich  Frans Andersson

Gunther  Otto Wiener

Gutrune  Elisabeth Grümmer

Waltraute  Jean Madeira

Woglinde  Dorothea Siebert

Wellgunde  Claudia Hellmann

Floßhilde  Ursula Boese

1. Norne  Jean Madeira

2. Norne  Ursula Boese

3. Norne  Rita Gorr

01/08/1958

Volumen I (CD)

01. Oberto – Ciel Che Feci!

02. Un Giorno Di Regno – Pietoso Al Lungo Pianto

03. I Lombardi – Come Poteva Un Angelo

04. Ernani – Merce Diletti Amici

05. I Due Foscari – Notte, Perpetua Notte

06. Giovanna D’arco – Sotto Una Quercia

07. Alzira – Irne Lungi

08. Attila – Qual Notte!

09. Attila – Che Non Avrebbe Il Misero

10. Macbeth – Ah, La Paterna Mano

Volumen II (CD)

01. I Masnadieri – O Mio Castel Paterno

02. I Masnadieri – Di Ladroni Attorniato

03. Il Corsaro – Eccomi Prigioniero!

04. La Battaglia Di Legnano – La Pia Materna Mano

05. Luisa Miller – Quando Le Sere Al Placido

06. Rigoletto – Questa O Quella

07. Rigoletto – Ella Mi Fu Rapita

08. Rigoletto – La Donna E Mobile

09. Il Trovatore – Di Quella Pira

10. La Traviata – De Miei Bollenti Spiriti

11. I Vespri Siciliani – Giorno Di Pianto

Volumen III (CD)

01. Simon Boccanegra – Sento Avvampar

02. Aroldo – Sotto Il Sol Di Siria Ardente

03. Un Ballo In Maschera – Di’ Tu Se Fedele

04. Un Ballo In Maschera – Ma Se M’e Forza Perderti

05. La Forza Del Destino – Oh Tu Che In Seno Agli Angeli

06. Don Carlo – Io La Vidi E Al Suo Sorriso

07. Aida – Celeste Aida

08. Otello – Dio! Mi Potevi Scagliar

09. Otello – Niun Mi Tema

10. Falstaff – Dal Labbro Il Canto Estasiato