Archive for the 'Bergonzi' Category

1er aniversari. Dos regals per a tots vosaltres.

26 febrer 2010

El bloc acaba de fer un any….

122 entrades

27000 visites

Moltes gràcies a tots!!!!

PRIMER REGAL: L’últim anell de Knappertsbusch a Bayreuth (difícil de trobar a diferència dels del 56 o 57 i amb un so molt nítid)

SEGON REGAL: Bergonzi canta 31 àries per tenor de Verdi (una autèntica joia)

 

Richard Wagner – DER RING DES NIBELUNGEN

Bayreuth Festival Orchestra, Bayreuth Festival Chorus-Hans Knappertsbusch

Das Rheingold (Part 01, Part 02)

Wotan  Hans Hotter

Donner  Erik Saeden

Froh  Sándor Kónya

Loge  Fritz Uhl

Alberich  Frans Andersson

Mime  Gerhard Stolze

Fasolt  Theo Adam

Fafner  Josef Greindl

Fricka  Rita Gorr

Freia  Elisabeth Grümmer

Erda  Maria von Ilosvay

Woglinde  Dorothea Siebert

Wellgunde  Claudia Hellmann

Floßhilde  Ursula Boese

27/07/1958 

Die Walküre (Part 01, Part 02, Part 03)

Siegmund  Jon Vickers

Sieglinde  Leonie Rysanek

Wotan  Hans Hotter

Brünnhilde  Astrid Varnay

Hunding  Josef Greindl

Fricka  Rita Gorr

Gerhilde  Marlies Siemeling

Ortlinde  Hilde Scheppan

Waltraute  Elisabeth Schärtel

Schwertleite  Maria von Ilosvay

Helmwige  Lotte Rysanek

Siegrune  Grace Hoffman

Grimgerde  Rita Gorr

Roßweiße  Ursula Boese

08/07/1958

Siegfried (Part 01, Part 02, Part 03)

Siegfried  Wolfgang Windgassen

Mime  Gerhard Stolze

Brünnhilde  Astrid Varnay

Wanderer  Hans Hotter

Alberich  Frans Andersson

Fafner  Josef Greindl

Erda  Maria von Ilosvay

Waldvogel  Dorothea Siebert

30/07/1958

Götterdämmerung(Part 01, Part 02, Part 03, Part 04)

 Brünnhilde  Astrid Varnay

Siegfried  Wolfgang Windgassen

Hagen  Josef Greindl

Alberich  Frans Andersson

Gunther  Otto Wiener

Gutrune  Elisabeth Grümmer

Waltraute  Jean Madeira

Woglinde  Dorothea Siebert

Wellgunde  Claudia Hellmann

Floßhilde  Ursula Boese

1. Norne  Jean Madeira

2. Norne  Ursula Boese

3. Norne  Rita Gorr

01/08/1958

Volumen I (CD)

01. Oberto – Ciel Che Feci!

02. Un Giorno Di Regno – Pietoso Al Lungo Pianto

03. I Lombardi – Come Poteva Un Angelo

04. Ernani – Merce Diletti Amici

05. I Due Foscari – Notte, Perpetua Notte

06. Giovanna D’arco – Sotto Una Quercia

07. Alzira – Irne Lungi

08. Attila – Qual Notte!

09. Attila – Che Non Avrebbe Il Misero

10. Macbeth – Ah, La Paterna Mano

Volumen II (CD)

01. I Masnadieri – O Mio Castel Paterno

02. I Masnadieri – Di Ladroni Attorniato

03. Il Corsaro – Eccomi Prigioniero!

04. La Battaglia Di Legnano – La Pia Materna Mano

05. Luisa Miller – Quando Le Sere Al Placido

06. Rigoletto – Questa O Quella

07. Rigoletto – Ella Mi Fu Rapita

08. Rigoletto – La Donna E Mobile

09. Il Trovatore – Di Quella Pira

10. La Traviata – De Miei Bollenti Spiriti

11. I Vespri Siciliani – Giorno Di Pianto

Volumen III (CD)

01. Simon Boccanegra – Sento Avvampar

02. Aroldo – Sotto Il Sol Di Siria Ardente

03. Un Ballo In Maschera – Di’ Tu Se Fedele

04. Un Ballo In Maschera – Ma Se M’e Forza Perderti

05. La Forza Del Destino – Oh Tu Che In Seno Agli Angeli

06. Don Carlo – Io La Vidi E Al Suo Sorriso

07. Aida – Celeste Aida

08. Otello – Dio! Mi Potevi Scagliar

09. Otello – Niun Mi Tema

10. Falstaff – Dal Labbro Il Canto Estasiato

El post nº100. Un regal familiar

8 gener 2010

Sembla mentida però ja hem arribat al post nº100. S’havia de celebrar d’alguna manera, i no se m’ha acudit cap altra que preparar-vos un regal operístic.

Quan a l’any 2001 vaig deixar casa dels meus pares, per a anar a viure al pis que havien comprat la meva parella i jo, em va tocar la feina d’empaquetar totes les meves coses cara a fer la mudança. Va ser un moment per un costat feliç, ja que tenia moltes ganes de començar la vida en parella amb la persona que estimes, però al mateix temps nostàlgic, ja que representava deixar endarrere el meu barri, i allunyar-me, si bé només físicament de la meva família i dels meus amics.

No em va sorprendre que les coses a endur-me es limitessin a roba, llibres, apunts i discos, el que em va sorprendre va ser la descomunal quantitat de música que havia acaparat. Eren caixes i caixes de cds, cassets i vídeos (penseu que encara no havien esclatat ni els DVDs, ni els iPods, ni coses d’aquestes, i els ordinadors més bons tenien discs durs de 40 Gb).

La meva germana, mai militant, però sempre simpatitzant de l’òpera, i més en concret de les grans Dives (la Callas sobretot), em va demanar mig en serio mig en broma que si no pensava deixar-li cap CD. Jo no tenia cap intenció de deixar-li res, però en l’últim moment em va passar per les mans un casset gravat per mi per portar al cotxe on tenia una recopilació de fragments variats dels últims CDs que m’havia comprat, i que s’havia convertit en la música que sempre portava en el meu walkman. No m’ho vaig pensar gaire i li vaig donar.

Bé, doncs aquesta recopilació, després de tants anys, continua reapareixen cada vegada que la meva germana i jo parlem d’òpera, i es que sempre em diu “sí aquest nou disc/vídeo/cantant/versió/… està molt bé, però el casset aquell que en vas donar és el que més m’agrada”

Com a regal aquest d’aquest Nadal o de Reis, la meva germana em va demanar que aquesta cinta li passes a CD, i crec que no hi ha millor tema per a celebrar el post nº100 d’aquest bloc que el de regalar-li el CD, i que tots el pugueu fruir i comentar-lo.

Per qüestions de la durada de la cinta alguns fragments gravats eren una mica més curts i no seguien exactament l’ordre en que ara els he recopilat.

Vincenzo Bellini

1.- Norma: Mira o Norma – Caballé/Veasey/Patané /Orange (1974)

Fragment de la mítica Norma de la Caballé d’Orange. El Mira o Norma és un vehicle perfecte per al lluïment de la catalana, amb les seves llarguíssimes frases i una melodia estàtica de sublim bellesa.

2.- Norma: Finale acte II – Callas/del Monaco/Stignani/Serafin/RAI Milano (1955)

Diu la llegenda que Wagner admirava el final de la Norma, fins el punt que deia que seria capaç de canviar totes les seves obres per composar alguna cosa amb la mateixa intensitat i puresa. La gravació correspon a la retransmissió de la RAI milanesa uns mesos abans de les fulgurants funcions de la Scala (a mi la Callas encara m’agrada més aquí).

3.- I Puritani: Duo acte III – Callas/Di Stefano/Picco/Mexico (1952)

Una altre directe llegendari. Di Stefano està pletòric amb un cant vehement com ningú ha aconseguit i la Callas està vocalment en el seu millor moment i expressivament superba (quan fraseja “L’alma elevar mi sento” a hom li despeguen els peus del terra)

Gaetano Donizetti

4.- Roberto Devereux: Quel sangue versato – Gencer/Cappuccilli/Rossi/Nápoles (1964)

Això és una dramatico d’agilittà. Impressionant!!

(Aquí la Gencer en 1980)

Giuseppe Verdi

5.- Ernani: Ernani involami – Price/Schippers/Met (1962)

Leontyne Price era una autèntica veu verdiana, amb un color avellutat i una fluïdesa en tots els registres com poques.

(Aquí 20 anys després)

6.- Ernani: Oh de’ verd’anni miei – McNeil/Schippers/Met (1962)

McNeil posseïa una veu enorme amb unes facultats extraordinàries que no sempre va saber dominar amb l’eficàcia requerida. Aquest Carlo de l’Ernani és el millor que jo l’he sentit mai.

7.- Ernani: Final acto III – McNeil/Price/Bergonzi/Siepi/Schippers/Met (1962)

8.- Rigoletto: Si, vendetta… – Capuccilli/Rinaldi/Rossi/RAI Torino (1967)

Us he inclòs tot el duo pare i filla, amb un jove Cappuccilli rutilant en la zona alta i cant fàcil, i la Rinaldi com a eficaç Gilda. Atenció a l’espectacularitat del “Si vendetta” amb sobreagut de la soprano inclòs.

9.- Rigoletto: La donna è mobile – Pavarotti/Rossi/RAI Torino (1967)

Pavarotti amb la veu fresquíssima, tot un regal.

10.- Un ballo in maschera: Teco io sto – Callas/Di Stefano/Gavazzeni/Scala (1957)

Unes altres llegendàries funcions de la Callas i Di Stefano, aquesta vegada a la Scala. La química entre els dos cantants fa treure espurnes. La direcció de Gavazzeni es abassegadora.

11.- Un ballo in maschera: Eri tu – Bastianini/ Gavazzeni/Scala (1957)

Bastianini és la meva veu de baríton, i aquesta potser sigui la millor ària que Verdi va escriure per aquesta corda.

 

Giacomo Puccini

12.- La Boheme: Mi chiamano Mimi: Freni/Raimondi/Karajan/Wiener Philharmoniker (1963)

Us he inclòs tota l’escena, des de la “Manina” fins al final del primer acte. Meravellós el injustament poc recordat Gianni Raimondi, i una molt jove Freni amb la seva insuperable Mimi.

(Us deixo a la Freni i a Karajan però al 1980)

13.- Turandot: In questa reggia – Nilsson/Corelli/Gavazzeni/Scala (1964)

La Nilsson és la referència en el paper i Corelli el millor Calaf possible.

(Us deixo un vídeo amb la Nilsson i Corelli però d’uns anys més tard, 1971)

14.- Turandot: Nessun dorma – Corelli/Gavazzeni/Scala (1964)

No comment!

(Corelli per la RAI, a finals del 50s)

Així que aquí ho tens Tata, que ho frueixis al teu reproductor de mp3.

LINK DE DESCARREGA 

Opera from the Met: Macbeth de Giuseppe Verdi (21-feb-1959)

11 Novembre 2009

warren

Ha habido ciertas representaciones a lo largo de los últimos 50-60 años que han supuesto la recuperación de títulos que ahora parecen totalmente indispensables en el repertorio y que se programan con asiduidad, sobretodo de obras del belcantismo italiano (léase Rossini, Bellini y Donizetti), pero también de Verdi. Una de estas obras ha sido el Macbeth verdiano, y como punto culminante de su recuperación las funciones del Met que aquí os presento.

Aunque con anterioridad se habían dado producciones importantes de la obra, como la que la Callas había dejado en el año 1952 en la Scala, estas no se tradujeron en una recuperación como Dios manda, es decir, en una grabación discográfica, a pesar del nivel estratosférico de la Lady Macbeth de la grecoamericana y de la vibrante dirección del maestro De Sabata, ya que no fue hasta estas triunfales funciones neoyorquinas que la primera compañía americana del disco, la RCA, las llevó al disco de inmediato con idéntico plantel que en el teatro.

La verdad es que las funciones tienen el mismo altísimo nivel que el disco, con el aliciente de la emoción de la toma en vivo, con un sonido decentísimo.

Hablar de Leonard Warren es hablar de una de las voces baritonales más prodigiosas y poderosas jamás grabadas. El instrumento de Warren es grande, homogéneo y de una extensión considerable (hasta el si bemol agudo), y el canto es facilísimo (parece como si no hiciera nada), lleno de matices y con un fiato considerable. Su creación del noble escocés es antológica tanto por el poderío vocal como por su vertiente interpretativa. El personaje de Macbeth es extenso y complejo, con lo que se requiere una voz llena de matices pero a la vez con empuje y resistencia. Es un papel para un auténtico barítono dramático, y Leonard Warren ha sido uno de los más grandes.

Para que lo comprobéis os dejo un video con la bellísima aria “Pietà, rispetto, amore”, del cuarto acto, que corresponden a las funciones que estamos comentando. Atención al espectacular y brillante la bemol con el que cierra el aria.

A su lado brilla con luz propia la malvadísima Lady Macbeth de Leonie Rysanek. Es la Rysanek una soprano dramática, en el sentido más wagneriano de la palabra, que en el repertorio italiano nunca me ha gustado (le recuerdo una horrorosa Amelia del Ballo in Maschera también en el Met), pero consigue en la Lady Macbeth la caracterización perfecta, aquello que queria Verdi para el personaje: “una soprano que cantara bien pero con una voz desagradable, que se arrastre por el escenario,… un demonio de mujer”. La Rysanek se defiende muy bien en el grave, al que ha de descender en muchísimas ocasiones, con unos sonidos oscuros, tenebrosos, y está brillante en las ascensiones al agudo (hasta el re5), con un sonido algo calante pero perfectamente asimilable a las caracterísiticas psicológicas del rol. Una Lady Macbeth redonda.

Os dejo a la Rysanek cantando la celebérrima aria del segundo acto “La luce langue”, en la versión en estudio que antes comentabamos.

 

Redondean el cuarteto protagonista el imponente Banco de Jerome Hines, de rocosa seguridad y gran aplomo, y el brillante Carlo Bergonzi bordando esa joya del repertorio de tenor que es el aria de Macduff del cuarto acto “A la paterna mano”.

De gran interés es la dirección del maestro Leinsdorf, que hace una lectura de gran fibra dramática, con un control absoluto de las grandes escenas de conjunto, partiendo de la revisión parisina de 1865 (como es normal) pero sin la escena del ballet.

Giuseppe Verdi – Macbeth (Parte01, Parte02)

Macbeth – Leonard Warren

Lady Macbeth – Leonie Rysanek

Banco – Jerome Hines

Macduff – Carlo Bergonzi

Malcolm – William Olvis

Duncano – Walter Hemmerly

Una dama di Lady Macbeth – Carlotta Ordassy

Un medico – Gerhard Pechner

Metropolitan Opera Orchestra and Chorus – Erich Leinsdorf