Archive for the 'Cencic' Category

Cencic canta arias para mezzo de Haendel

17 Juny 2010

Parece mentira pero tengo que hablaros del enésimo nuevo disco-recital dedicado a arias de Haendel. Hace unos años la gente estaba cansada de la grabación número mil de “la mannina” o “la furtiva lagrima” por la nueva figura tenoril de turno, o del “Vissi d’arte” o “Un bel di vedremo” de las sopranos, pero ahora estamos saturados de gravaciones de mezzos y contratenores cantando “Doppo nottes” o “Ombra mai fu”. ¿Qué está pasando?.

El fuera niño prodigio como voz de soprano en los famosos Niños Cantores de Viena se ha convertido ahora en uno de los contratenores más prestigiosos y solicitados del panorama internacional, y eso que ahora hay unos cuantos y algunos muy buenos.

Haendel-Serse “Se bramate d’amar chi vi sdegna”-Cencic-I Barocchisti-Fasolis

Está el croata en plenitud de facultades vocales, y como parece ser que se le queda pequeño el interpretar los papeles escritos para los castratti ha decidido dedicarse al “intrusismo”, devolviéndoles la moneda a las mezzos y contraltos que se dedican a cantar Ariodantes, Serses o Giulios Cesares, cantando arias de mezzo.

No es la primera vez que lo hace, ya grabó el disco de arias de Rossini, reseñado en una entrada anterior del blog, y los resultados vuelven a ser muy satisfactiorios. Otra vez tenemos a un señor que canta un aria escrita para una señora que hace un papel de señor en un ejercicio de doble travestismo.

Haendel-Arianna in Creta “Qual leon che fere irato”-Cencic-I Barocchisti-Fasolis

Tiene Cencic una técnica apabullante que le permite sortear con auténtico vértigo las endiabladas coloraturas haendelianas, además ha conseguido fusionar bien los diferentes registros de su voz, creando un sonido homogéneo, si bien se abre ligeramente en las notas más agudas aunque todavía no están descontroladas.

El disco se basa en arias conocidas, si bien no se recrea en lo más trillado (daja fuera, por ejemplo, las arias de Sesto del Giulio Cesare), y se decanta por arias más de bravura y lucimiento como “Sorge nell’alma mia” o la espectacularmente presentada “Qual leon che fer irato” (la joya del disco), que por piezas de recogimiento y con largas frases melódicas como “Alma mia” o la más celebre “Verdi allori”.

Haendel-Agrippina “Come nube, che fugge dal vento”-Cencic-I Barocchisti-Fasolis

I Barocchisti dirigida por Diego Fasolis suenan a la esencia pura del barroco (almenos tal y como se concibe hoy después de muchos años de arqueología musical), con un sonido incisivo en la cuerda, virtuoso en las maderas y ácido en el metal, con unos tiempos tirando a ligeros en las arias lentas y casi vertiginosos en las agitadas.

Un buen disco.

Haendel – Mezzosoprano opera arias (CD)

01. Imeneo HWV 41. Sorge nell’alma mia

02. Floridante HWV 14. Alma mia

03. Arianna in Creta HWV 32. Salda quercia in erta balza

04. Tamerlano HWV 18. Benche mi sprezzi

05. Serse HWV 40. Se bramate d’amar chi vi sdegna

06. Amadigi di Gaula HWV 11. Pena tiranna

07. Arianna in Creta. Qual leon che fere irato

08. Parnaso in festa HWV 73. Non tardate Fauni ancora

09. Agrippina HWV 6. Come nube, che fugge dal vento

10. Radamisto HWV 12a. Ombra cara

11. Orlando HWV 31. Verdi allori

12. Parnaso in festa. Lunga serie d’alti eroi

I Barocchisti-Diego Fasolis

Max Emanuel Cencic: contralt o contratenor?

18 gener 2010

No coneixia a Max Emanuel Cencic fins que fa uns mesos vaig sentir-lo en la nova gravació del Faramondo de Haendel, on em va sorpendre molt positivament.

Vaig investigar una mica i vaig trobar per la xarxa aquest curiós i apreciable recital on Cencic opta per una recargolada aposta de cantar àries que Rossini va escriure per a veu femenina de contralt però en papers in travestito, és a dir, papers de heroi jove masculí escrits per a ser cantats per dones disfrassades. El recargolament bé de que aquí tenim un senyor que canta les àries escrites per a senyores que fan de senyor, afalsetant la veu per a que sigui com la d’una senyora. Uff!

En aquest vídeo de presentació del disc Cencic ens explica una mica el motiu d’aquesta aposta, amés de sentir el final del “In si barbara sciagura” de l’òpera Semiramide.

Max Emanuel Cencic – Rossini Arias

Max Emanuel Cencic va nèixer a Zagreb, Croàcia, l’any 1976, i des de molt petit es va dedicar al cant com a nen sopranista, arribant a formar part com solista dels Nens Cantaires de Viena. Quan li va començar a canviar la veu va decidir continuar els seus estudis vocals com a contratenor, debutant com a tal al 2001, i poc a poc s’ha anat consolidant treballant pels directors més importants en el camp de la interpretació de la música barroca, com René Jacobs, William Christie, René Jacobs, Ottavio Dantone, Alan Curtis, Andrea Marcon, Christophe Rousset, Rinaldo Alessandrini o Jean-Christophe Spinosi.

L’any 2009 ha sigut el seu esclat definitiu com a artista operístic amb interpretacions de papers com el Tolomeo del Giulio Cesare de Haendel a la Bayerische, Ottone a la Semperoper de Dresde o Satirino en La Calisto, a més de recitals a Viena, Ginebra, Tokio i Hamburg, entre d’altres, i un Faramondo en els Champs-Elysees.

La veu de Cencic m’ha sorprès per posseir un color molt semblant a la d’una contralt, però amb aquell toc sobrenatural que tenen les veus afalsatades. Té una gran homogeneïtat en tots els registres, amb un greu molt ben treballat i sonor, a lo Podles, i un agut també potent, de vegades una mica obert, però encara controlat. La tècnica de respiració és bona, cosa que li permet frasejar  i cantar amb un bon legato, i domina el cant fiorito amb estil i sense abusos, amb solucions imaginatives sempre dintre del respecte a la línia i el bon gust.

Pel que fa al disc, cal que repeteixi que sempre he preferit les veus de contralt a les de contratenor, encara més si originalment estan escrites per contralt, però renoi, hom ha de rendir-se a l’excel·lent treball de Cencic. Pot ser no pot comparar-se amb els resultats que obtenien una Horne o una Valentini-Terrani de pàgines com el “Mura felice”, però faria posar vermell a moltes altres tant per tècnica, com per veu. Sentim-la:

Max Emanuel Cencic – Mura Felici (La Donna del Lago – Rossini)

En totes les àries el nivell del cant és altíssim, però per a mi és en l’anterior i en l’entrada d’Arsace de la Semiramide on està realment extraordinari. Us deixo també un vídeo d’aquesta última.

Max Emanuel Cencic-Rossini-Semiramide

L’acompanya l’Orquestra de Cambra de Ginebra, dirigida per Michael Hofstetter que si bé sona molt bé en les peces vocals, en les tres obertures sona molt desbocada, a lo sturm und drang, cosa que a mi no em satisfà gens. A més, no entenc com en un recital gravat pel disc s’incorporin aquestes peces orquestrals, normals en recitals en directe per a que el cantant descansi, però innecessaries en disc. S’entendria si fossin peces rares del repertori rossinià, però són peces molt conegudes (no us enganyeu l’obertura d’Aureliano in Palmira és la mateixa que la del Barbiere).

El disc és anterior a la gravació del Faramondo, per tant deu ser de finals del 2007 o inici del 2008.

MAX EMANUEL CENCIC – ROSSINI: Opera Arias & Overtures (CD)

01. Tancredi-Tancredi-Atto I–Oh patria! Dolce e ingrate patria

02. Aureliano in Palmira-Arsace-Atto II – Dolci silvestri… Perché mai le luci apprimo

03. Aureliano in Palmira-Overture

04. Tancredi-Overture

05. La donna del lago-Malcolm-Atto I–Mura felici

06. La donna del lago-Malcolm-Atto II–Ah si pera

07. Semiramide-Overture

08. Semiramide-Arsace-Atto I–Eccomi alfine in Babilonia… Ah, quel giorno

09. Semiramide-Arsace-Atto II–In si barbara sciagura

Orchestre de Chambre de Genève-Michael Hofstetter