Archive for the 'Dessay' Category

Fragments del Magnificat

23 Novembre 2010

El Magnificat és una de les obres més emblemàtiques i genials entre l’extensa llista d’obres mestres composades per Bach.

D’entre els diferents cors i àries que la formen, a part de la fenomenal coral d’obertura, hi ha dos moments que sempre m’han entusiasmat.

El primer és la peça per la soprano I “Quia respexit humiliatatem” (tremendament coneguda per separat) I l’aria per baix “Quia fecit mihi magna”.

La primera destaca per la deliciosa melodia i l’inspiradíssim acompanyament de l’oboè; i la segona pel genial contrapunt del baix continu.

Sentim la primera interpretada per la preciosa i dolcisima veu de la Natalie Dessay, acompanyada per Le Concert d’Astreé i l’Emmanuelle Haïm.

La segona pel baix David Thomas, extreta de la ja llegendaria versió de Gardiner amb els English Baroque Soloist.

Com a regal us deixo la versió que aquest any va interpretar la Berliner Philharmoniker. No us espanteu, la formació està reconvertida als criteris historicistes de la mà del Tom Koopman i amb la garantia d’un grup de solistes sòlid i expert en aquest repertori.

J.S.Bach-Magnificat-(Audio)

1-Choir — “Magnificat“

2-Aria (soprano II)— “Et exsultavit spiritus meus“ 

 Choral motet — “Vom Himmel hoch“

3-Aria (soprano I) — “Quia respexit humilitatem“

4-Chor — “Omnes generationes“

5-Aria (bass) — “Quia fecit mihi magna“

Chor — “Freut euch und jubiliert“

6-Duet (alto, tenor) — “Et misericordia“

7-Chor — “Fecit potentiam“

 Chor — “Gloria in excelsis Deo“

8-Aria (tenor) — “Deposuit potentes“

9-Aria (alto) — “Esurientes implevit bonis“

Duet (soprano, bass) — “Virga Jesse floruit“

10-Trio (soprano I/II, alto) — “Suscepit Israel“

11-Chor — “Sicut locutus est“

12-Chor — “Gloria Patri“

Klara Ek (soprano).

Ingeborg Danz (contralto).

Werner Güra (tenor).

Klaus Mertens (bajo)

RIAS Kammerchor-Berliner Philharmoniker-Tom Koopman

(Berlin, 2010)

Me marcho a Nueva York. Y tercera parte: Hamlet

13 Març 2010

El sábado por la noche tengo prevista mi última función al Met para ver el Hamlet de Ambroise Thomas. Cuando compre las entradas estaba prevista la pareja de lujo, y referencia moderna en los respectivos papeles de Ophelie y Hamlet, formada por Natalie Dessay y Simon Keenlyside, pero el nombre de la soprano francesa se ha caído del cartel, y en su lugar actuará la soprano Marlis Petersen (gran decepción!!).

Pero no nos vamos a hacer mala sangre. Esta soprano alemana merece ser escuchada. Conozco poca cosa de su trayectoria (con anterioridad sólo la había escuchado en Las Estaciones de Haydn grabadas por Jacobs, que cuenta con ella muy asiduamente, dejándome buena impresión). Investigando un poco parece ser que es una especialista en el repertorio barroco, con muchas grabaciones de cantatas de Bach, y en el repertorio operístico se ha destacado internacionalmente como una excelente protagonista de la Lulu de Berg y como Zerbinetta en la Ariadna auf Naxos.

Posee una voz de timbre muy grato, más ancho que el de la Dessay y de mayor volumen. Domina con elegancia y aplomo los pasajes más comprometidos, ya sea por tesitura, con un agudo seguro, o por agilidades, que despacha con buena técnica. Como muestra os dejo dos videos donde podemos comprobar las habilidades de la cantante (que además se mueve con gracia por el escenario y tiene una muy buena presencia).

Primero el “Mein Herr Marquis” de la Adele de Die Fledermaus, en una función de la ópera de París del año 2000.

Y en segundo lugar una versión del aria “Je suis Titania” de la Mignon de Thomas en concierto en el año 2005 (creo que dirige Lauren Foster) donde está ciertamente excelente.

La producción es exactamente la misma que vimos en el Liceu la temporada 2003-2004, procedente del Gran Teatro de Ginebra.

Os dejo la información del cast previsto para la función del sábado día 20 de marzo.

Dirección musical: Louis Langrée

Ophélie: Marlis Petersen

Gertrude: Jennifer Larmore

Laërte: Toby Spence

Hamlet: Simon Keenlyside

Claudius: James Morris

Producción: Patrice Caurier, Moshe Leiser

Escenografía: Christian Fenouillat

Vestuario: Agostino Cavalca

Iluminación: Christophe Forey

Y como no tengo ninguna versión de la ópera en formato audio con los protagonistas previstos ni de otras funciones anteriores os enlazado dos vídeos con la pareja Dessay-Keenlyside.

El primero extraído de las funciones del Liceu antes comentadas (temporada 2003-2004) con el “Ah!cruel!…doute de la lumière” del Acto I. Son Keenlyside, Dessay y Bertrand de Billy

El segundo es la gran escena de la locura de Ophelie con una Dessay totalmente espectacular e insuperable de junio de 2000 desde el Châtelet, dirige Michel Plasson una producción de Nicolas Joël

Natalie Dessay canta Strauss

18 febrer 2010

El disc que us presento és un dels millors recitals que jo he sentit mai, una autèntica joia.

Gravat per Virgin al 2004 suposava un exercici per a la Dessay en explorar quelcom més en el repertori straussià, incloent-hi fragments de la Zerbinetta (el duo amb el compositor, que és la recentment celebrada Charlotte del Werther parisí amb el Kaufmann, la Sophie Koch; i la seva impressionant versió del “Grossmächtige Prinzassin” que no pot cantar-se ni interpretar-se millor (sembla que parli)), de l’Arabella (el duo Arabella/Zdenka del primer acte amb l’Arabella de l’especialista en aquest compositor Felicity Lott, ja una mica madureta però donant tota una lliçó d’elegància i gust), i de Der Rosenkavalier (l’escena de la presentació de la rosa i el duo i trio finals, amb una insuperable Angelika Kirchschlager com a Octavian i la Lott en un paper marca de la casa com la Mariscala). Com a Director i Faninal reapareix el veterà Thomas Allen, sempre eficaç.

Escoltem el dúo de l’Ariadna auf Naxos.

A part d’aquestes escenes operístiques, ens regala 4 lieder de l’Op.68 (els Bertrano Lieder), entre ells el nº.5, titulat “Amor”, d’aquí el títol del recital. En tots està especialment variada intentant i aconseguint transmetre el missatge dels versos, però és sobretot en “Amor” on aconsegueix una interpretació plena de matisos i accents. Una autèntica delícia.

Escoltem el lied “Amor” en la veu de la Natalie Dessay uns quants anys abans (1966), en un recital a Viena  

L’acompanyament és de luxe amb una fabulosa orquestra de la Royal Opera House de la que Pappano extreu uns sons elegants i nítids.

La gran implicació i excel·lents actuacions de director i cantants aconsegueixen que aquests fragments ens semblin extrets directament del teatre, i quan s’acaben un es pregunta com pot ser que no hagin gravat tota l’obra. Repeteixo, una joia.

AMOR-RICHARD STRAUSS (CD, password: somerapidsharelinks.blogspot.com)
Aries i escenes d’Ariadne auf Naxos, Arabella, Der Rosenkavalier; Brentano Lieder Op. 68
01. Ariadne auf Naxos, Op. 60: Grossmächtige Prinzessin
02. Ariadne auf Naxos, Op. 60: Kindskopf!
03. Ariadne auf Naxos, Op. 60: An Ihre Plätze, meine Damen und Herren!
04. Lieder (6), Op. 68: no 2, Ich wollt’ ein Sträusslein binden
05. Lieder (6), Op. 68: no 3, Säusle, liebe Myrthe
06. Lieder (6), Op. 68: no 4, Als mir dein Lied erklang
07. Lieder (6), Op. 68: no 5, Amor
08. Arabella, Op. 79: Ich danke, Fräulein
09. Der Rosenkavalier, Op. 59: Mir ist…”Rose Presentation”
10. Der Rosenkavalier, Op. 59: Marie Theres’…Hab’ mir’s gelobt
11. Der Rosenkavalier, Op. 59: Ist ein Traum
Natalie Dessay, Feicity Lott (soprano);
Angelika Kirchschlager, Sophie Koch (mezzo-soprano);
Thomas Allen (bariton)
Orchestra of the Royal Opera House, Covent Garden-Antonio Pappano

Opera from the Met: La Sonnambula (02-03-2009)

3 Abril 2009

sonnambula

 

Pocs dies després de les anunciades funcions del duo Netrebko-Villazón (malgrat que el mexicà només va complir el primer dia) en les donizettianes Lucies, es presentava al Met una altra parella d’excepció: la Natalie Dessay i el Juan Diego Flórez, en una altra obra mestre del repertori belcantista, en aquest cas, La Sonnambula de Vincenzo Bellini.

 

A priori la soprano francesa i el tenor peruà surten amb avantatja ja que tenen la tècnica i el tipus de veu idonis per als papers d’Amina i Elvino, la parella de joves enamorats que quan estant a punt de casar-se tenen un conflicte molt seriós a causa dels episodis de sonambulisme de la noia, que fan que, per una exagerada gelosia, el noi suspengui la boda (ningú sap que és sonàmbula). Malgrat els moments de sofriment tot s’aclarirà i els enamorats menjaran perdius juntets.

 

La Natalie Dessay no ha de demostrar que és una Amina fenomenal (ja ho acrediten la seva gravació d’estudi i altres gravacions en directe que circulen per la xarxa), la seva aproximació al personatge és molt lírica des del punt de vista vocal, reflexant innocència, melanconia, resignació i alegria sense caure en “ñoñerias” absurdes en la interpretació i artificis buits en el cant (com altres que coneixem). Evidentment no es pot comparar amb la divina Callas (Sonnambula inigualable tant expressiva com tècnicament), però juga en la mateixa divisió que una Sutherland o una Scotto.

 

La veu a perdut aquella facilitat d’emissió en l’agut extrem de fa uns anys, que ara ataca amb més prudència, menys quantitat i menys fiato, però continua presentant una tècnica fantàstica pel canto fiorito, a més de haver arrodonit el timbre en la resta de registres, com ja es nota en la seva entreda “Come per me sereno”. Està prudent, però ajustada en la cabaletta següent “Sovra il sen la man si posa”. En el duo “Son geloso del zefiro errante” la lliçó de belcantisme és notable per les dues parts, i la veu està molt present en tot el final del primer acte. En l’escena final destapa “el tarro de las esencias” con un “Ah! Non credea mirarti” colpidor i cantat amb una exquisitessa suprema, finalitzant la seva prestació amb un més que espectacular “Ah! Non giunge”. Té un èxit rotund.

Flórez & Dessay – Son geloso del zefiro errante – Met 2009

Natalie Dessay – Ah! Non credea mirarti…Ah! Non giunge – Met 2009

Per la seva part Juan Diego Flórez és un Elvino d’antologia. No enganyem a ningú quan diem que es pot comparar, sense cap mena de perill de caure en l’exageració, a l’Elvino de Kraus, o al magnífic Elvino discogràfic del Pavarotti (impressionant per la generositat i la bellesa de la seva veu, més que pel la puresa del seu cant). Flórez és una mena de barreja d’ambdues coses: té l’elegància i el rigor estilístic del canari i un timbre bellíssim com l’italià. La seva prestació em fa oblidar la nefasta gravació amb la Bartoli (de la que no ser si parlar un dia perquè en fa posar de mala llet), tot i que en la seva entrada està una mica reservat i talla alguna repetició. En el duo ja està a ple rendiment (com heu pogut escoltar al link) i la es fa notar al final del primer acte, on ha d’apretar per a projectar la veu amb suficiència per a que se’l senti (Flórez no té una veu gran, però la sap projectar). En el segon acte es va creixent i ens regala un “Ah! Perché non posso odiarti” que quasi em provoca un infart (quina coloratura i quins aguts) pel superagut final que durà més de 10 segons. La funció per a ell pràcticament ja s’ha acabat en aquest punt. El públic enfolleix.

 

Juan Diego Florez – Tutto è sciolto.. .ah perché non posso odiarti – Sonnambula-Met 2009

 

La resta del repartiment no està a l’alçada (és molt difícil). Decepciona i molt el Rodolfo del baix Michele Pertusi amb una veu que sembla envellida prematurament, amb més d’un so massa brut i amb un cant poc edificant. Correctes sense més la Lisa de Jennifer Black i la Teresa de Jane Bunnell.

 

El cor i l’orquestra del Metropolitan acompanyen amb cura als cantats sota la direcció de l’Evelino Pido, molt pendent de deixar fer als seus divos, recuperant aquella sàvia manera de dirigir òpera belcantista en la que l’orquestra ha de sonar bé i ajustada però ha de ser flexible als requeriments dels autèntics protagonistes del show.

 

BELLINI – LA SONNAMBULA – MET – 02-03-2009 (Descàrrega de l’òpera aquí)

 

Natalie Dessay (soprano) : Annina

Juan Diego Florez (tenor) : Elvino

Michele Pertusi (bajo) : Il conte Rodolfo

Jane Bunnell (mezzo-soprano) : Teresa

Jennifer Black (soprano) : Lisa

Jeremy Galyon (bajo) : Alessio

Bernard Fitch (tenor) : Un notaro

 

The Metropolitan Opera Chorus and Orchestra

Director : Evelino Pido

Bach: Ich freue mich auf meinen Tod

22 Març 2009
johann_sebastian_bach1
La cantata Ich habe genug, BWV. 82 (Tengo suficiente), la escribió Bach en Liepzig para la fiesta de la purificación del 2 de febrero de 1727. La Purificación recuerda un incidente recogido por San Lucas en el cual María llevó a Jesús, cunado era bebé, al templo de Jerusalem para ofrecer unos sacrificios rituales.

La pieza está escrita para oboe, cuerda, bajo continuo y bajo solista. Existen otras versiones para soprano (como BWV 82a) con la parte de oboe substituida por una flauta y significativamente alterada. En la actualidad la parte de bajo se substituye a veces por una contralto, y la de soprano por un tenor.

La cantata concluye con una preciosa aria “Ich freue mich auf meinen Tod”, una pieza de una belleza irresistible. Una de esas perlas que tan a menudo se encuentran en el incomparable cofre del tesoro que son las cantatas de Bach.

Varios movimientos de esta cantata se encuentran transcritos en el Pequeño diario de Anna Magdalena Bach, transportado una decima, por eso son cantables por una soprano, presumiblemente li hizo la misma Anna Magdalena para su propio uso y disfrute.

Escuchemos la maravillosa “Ich freue mich auf meinen Tod” en las cuatro versiones posibles:

La original y que más me gusta para bajo (en este caso bajo-barítono)

Thomas Quasthoff – Rezitativo + Aria “Ich freue mich auf meinen Tod”( BWV 82) – J. S. Bach

 

La version de soprano con la magnífica Natalie Dessay

Natalie Dessay – Aria “Ich freue mich auf meinen Tod”( BWV 82a) – J. S. Bach

 

Segimos con la de tenor

Ian Bostridge – Aria “Ich freue mich auf meinen Tod”( BWV 82) – J. S. Bach

 

Por ultimo la de contralto (mezzo)

Lorraine Hunt – Rezitativo + Aria “Ich freue mich auf meinen Tod”( BWV 82) – J. S. Bach

  

Para el que quiera oir la cantata completa os dejo una grabación con la magnífica contralto francesa Natalie Stutzmann, con la Hanover Band y Roy Goodman

 

Links disco (Parte I, II y III)

links de Fredy53

 bachfront