Archive for the 'Gencer' Category

El Falstaff passat i la Bolenna present.

27 gener 2011

Per fi he trobat un moment per poder dedicar-me amb una mica de tranquil·litat a escriure. Les festes nadalenques, quan es tenen tres criatures petites, són tant il·lusionants com esgotadores, i la ressaca de la tornada al treball encara és pitjor.

El fet es que us vaig abandonar el dia 22 de desembre, just quan començava les vacances, sense cap ni un comentari de les funcions del Falstaff que es donaven al Liceu. I amics, van ser unes notables funcions (almenys en la part musical).

El repartiment principal (el que jo vaig veure) va ser molt homogeni, apuntalat per les excel·lents prestacions (per ordre segons el meu criteri) del Ludovic Tezier (Fenton), Mariola Cantarero (Nanneta) i Ambrogio Maestri (Falstaff). La Fiorillo va fer una histriònica (vocalment) Quickly, molt en la línia de l’inesborrable emprenta de la Barbieri, i correctes la resta dels principals, entre ells una disminuïda Cedolins, que en la meva opinió ja no tornarà a treure el cap.

No tinc cap fragment de les funcions, així que us deixaré, al final, les meves dues versions favorites de l’obra. Es tracta, en primer lloc, de la mítica gravació d’EMI dirigida per Herbert von Karajan en la dècada dels 50 amb tota una constel·lació d’estrelles encapçalades pel genial Falstaff del Tito Gobbi; i en segon lloc la més moderna gravació (tot i que ja té 30 anys) dirigida pel gran mestre Carlo Maria Giulini, amb un altre repartiment estel·lar encapçalat pel sotil Falstaff de Renato Bruson (es pot trobar per la xarxa vídeo d’unes funcions a Los Angeles amb practicament el mateix repartiment, si podeu no us la perdeu).

Per altra part, des de fa uns dies s’estan representant al Liceu les funcions de l’Anna Bolena de Donizetti amb un repartiment, sobre el paper, ple de grans noms: Gruberova, Garanca, Colombara i Bros.

L’Anna Bolena és una òpera molt especial en la meva vivència operística ja que va ser en les anteriors funcions de l’obra que es van fer al Liceu, la temporada 92-93, quan vaig anar per primer cop al teatre. I la veritat va ser que em vaig sentir una de les sensacions d’eufòria més grans que m’he endut en la vida.

La veritat és que jo en aquella època ja havia escoltat molta òpera, però ni el belcanto, ni els cantants actuals estaven en les meves preferències, refugiat com estava en les gravacions dels anys 50-60-70. Així, quan la senyora Gruberova va començar a cantar em vaig quedar de pasta de moniato, i quan vaig veure l’efecte hipnòtic que el seu art causava en tot el públic (m’incloc) i la posterior histèria col·lectiva, va ser quan en vaig adonar que els discs estaven molt bé, però que l’òpera era un espectacle total que s’havia de viure al moment i en directe (i això fins avui).

Automàticament em vaig tornar un devot de l’Edita, i durant mols anys fervent defensor i seguidor, tot fins que hom va descobrir el que havien fet senyores com la Gencer, la Caballé i la Sutherland, llavors em vaig adonar que, sense treure mèrits al seu art, aquesta senyora en el repertori belcantista ens dona gat per llebre.

En les funcions actuals, 18 anys després, repeteixen Gruberova i Bros (que en aquelles va exclatar), i em sembla que quan vagi viuré un déjà vu.

La informació de les funcions la podeu trobar en la pàgina web del Teatre.

http://www.liceubarcelona.cat/detall-obra/obra/anna-bolena.html

A part dels links amb antics posts de les Bolennes de la Sutherland i la Caballé, us deixo les versions absolutament referencials de la Callas, en l’històric revival de la Scala de 1957, i a una suprema Gencer en el festival de Glyndebourne de 1965.

Disfruteu de tot.

——————-

Giuseppe Verdi-FALSTAFF

John Falstaff – Tito Gobbi

Ford – Rolando Panerai

Fenton – Luigi Alva

Dr. Cajus – Tomaso Spataro

Bardolfo – Renato Ercolani

Pistola – Nicola Zaccaria

Mrs. Alice Ford – Elisabeth Schwarzkopf

Nannetta – Anna Moffo

Mrs. Quickly – Fedora Barbieri

Mrs. Meg Page – Nan Merriman

Philharmonia Orchestra & Chorus-Herbert von Karajan, 1956

Links: 1 y 2

 

John Falstaff – Renato Bruson

Ford – Leo Nucci

Fenton – Dalmau González

Bardolfo – Renato Ercolani

Mrs. Alice Ford – Katia Ricciarelli

Nannetta – Barbara Hendricks

Mrs. Quickly – Lucia Valentini Terrani

Lon Angeles Philharmonic-Carlo Maria Giulini.

Links: 1 , 2 y 3.

——————-

Gaetano Donizetti-ANNA BOLENA

Ana Bolenna – Maria Callas

Giovanna Seymou – Giulietta Simionatto

Enrico VIII – Nicola Rossi-Lemeni

Percy – Gianni Raimondi

Smeton – Gabriella Carturan

Orchestra e Coro del Teatro alla Scala – G. Gavazzeni.

Links: 1, 2, 3 y 4

Ana Bolenna – Leyla Gencer

Giovanna Seymour – Patricia Johnson

Enrico VIII – Carlo Cava

Percy – Joan Oncina

Smeton – Maureen Morelle

Festival de Glyndebourne – G. Gavazzeni.

Link: 1

Altres Bolenas a Musica al día:

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/03/10/l%e2%80%99anna-bolena-de-joan-sutherland/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/08/04/la-bolena-de-la-caballe/

El arte de Leyla Gencer en estudio

13 Abril 2010

Esto sí que es una rareza. Leyla Gencer, una de las más grandes sopranos de la segunda mitad del siglo XX, lo fue a pesar de las casas discográficas, que la maltrataron voluntaria o involuntariamente. Su grandísimo legado como cantante todoterreno en el repertorio italiano y, sobretodo, en el belcantista se basa en las innumerables grabaciones piratas que de sus interpretaciones se han conservado.

Pero hablemos un poco de la cantante.

Nacida en Estambul el 10 de octubre de 1928, esta cantante turca fue discípula de Giannina Arangi-Lombardi, debutando en Ankara a los 22 años como, nada meno, que Santuzza, el mismo rol con el que debutó en la Arena Flegrea de Nápoles, en su presentación en Italia en el 1953. En 1957 ya era una cantante muy apreciada e interpretó en La Scala el papel de Madame Lidione en el estreno mundial de Dialogues de Carmélites de Francis Poulenc. Hasta su retirada en 1983 apareció en escenarios de toda Europa y Ámerica, pero su actividad se centró fundamentalmente en Italia. Murió en Milán en mayo de 2008.

A pesar de que la voz de la Gencer era de volumen limitado era capaz, gracias a su magnífica técnica, fuerte temperamento e inteligencia teatral, de asumir con éxito papeles tan dramáticos como Gioconda o Aida. Sus encarnaciones de los roles más ligeros, como Gilda o Amina, nos permiten comprobar lo mejor de su canto en cuanto a flexibilidad y dominio de los pianos y mezzavoces; pero la soprano encontró el mejor vehículo para demostrar sus dotes de cantante e interprete en el repertorio de drammatico d’agilittà, principalmente en las heroínas de Donizetti y del Verdi de juventud.

Así, son de referencia su trilogía Tudor (Anna Bolena, Maria Estuardo y Roberto Devereux), Lucrezia Borgia, Caterina Cornaro, Poliuto  o Belisario, o sus intervenciones en Macbeth, Attila, I due foscari o La Battaglia di Legnano.

El CD que os presento merece la pena atesorarlo ya que nos permite recuperar parte de su escasísimo trabajo en estudio, sin ruidos, siseos y ruidosas audiencias. Se trata de dos series de grabaciones para la RAI de Turín, una de 1956, con la dirección de Arturo Basile, donde se centra en papeles verdianos y la celebre “Ebben ne andrò lontana” de La Wally, con una Gencer en plenitud de facultades; y otra serie más tardía, de 1974 con Gavazzeni, dedicada a heroinas donizettianas.

En las páginas verdianas la soprano está siempre a gusto, con la voz en total plenitud de facultades y recursos técnicos. Quizás está más “truculenta”, en el sentido de amoldar la parte a sus extraordinarios recursos, en la escena del Nilo de Aida, donde me recuerda mucho a lo que después haría nuestra Montserrat Caballé con el papel. Es excelente su Leonora, con un legato de manual y unos recursos técnicos fabulosos (atención a los agudos perfectamente emitidos en la cadenza, y alos fabulosos trinos), y también impresiona en una apabullante lectura del “Pace, pace mio Dio”. Rara (por no haberla oído nunca antes en ninguna página de este papel) y a la vez reveladora su recreación del aria del tercer acto de La Traviata, que dejan con ganas de más Violetta (de la que yo no tengo constancia que exista ninguna grabación de la turca en el papel). Y bien defendida la página de La Wally, si bien para mi es la menos satisfactoria de las lecturas del disco, donde las sombras de La Divina y la Tebaldi son muy alargadas.

Os dejo la segunda aria de Leonora (Il Trovatore) en una versión para la RAI de finales de los 50.

El bloque de Donizetti es absolutamente referencial. La voz de la soprano ha sufrido ya un cierto desgaste (después de 24 años de carrera intensísima), pero continua sonando redonda, quizá un poco más acerada, pero nunca calante. Los ataques a los agudos son más bruscos, pero siempre perfectamente colocados, y el grave está cantado, nunca eructado.

La soprano sienta cátedra de como se ha de cantar belcanto, con un legato primoroso y una variedad expresiva en los recitativos y en el fraseo que otras divas actuales ya les gustaría si quiera intuir (véase Edita Gruberova). En la cabaletta “Quel sangue versato” demuestra que es una soprano dramatica de agilidad: empuje vocal en todos los registros, colaratura di forza, y fraseo controlado,variado y siempre expresivo. Con estas bazas no hacen falta sobreagudos.

Como muestra os dejo el aria de salida de Lucrezia tal y como la cantaba la Gencer en unas funciones del San Carlo de Nápoles en 1966.

Este es un recital absolutamente imprescindible para los amantes del belcanto con mayúsculas. Pura droga dura. Absténganse fanáticos del sobreagudo y los fuegos artificiales.

Leyla Gencer – Studio Recordings (Parte01, Parte02, Parte03)

1. Donizetti, Caterina Cornaro: “Torna all’ospite tetto…Vieni o tu, che ognor io chiamo”

2. Donizetti, Roberto Devereux: “E Sara, in questi orribili momenti…Quel sangue versato”

3. Donizetti, Maria Stuarda: “O nube che lieve”

4. Donizetti, Lucrezia Borgia: “Com’è bello”

5. Verdi, Il trovatore: “Timor di me?…D’amor sull’ali rosee”

6. Verdi, La forza del destino: “Pace, pace mio Dio”

7. Verdi, Aida: “(O patria mia)…O cieli azzurri”

8. Verdi, La traviata: “Addio del passato”

9. Catalani, La Wally: “Ebben ne andrò lontana”

Leyla Gencer, soprano

Orchestra Sinfonica di Torino della RAI

Gianandrea Gavazzeni (1-4, 1974) & Arturo Basile (5-9, 1956)

El post nº100. Un regal familiar

8 gener 2010

Sembla mentida però ja hem arribat al post nº100. S’havia de celebrar d’alguna manera, i no se m’ha acudit cap altra que preparar-vos un regal operístic.

Quan a l’any 2001 vaig deixar casa dels meus pares, per a anar a viure al pis que havien comprat la meva parella i jo, em va tocar la feina d’empaquetar totes les meves coses cara a fer la mudança. Va ser un moment per un costat feliç, ja que tenia moltes ganes de començar la vida en parella amb la persona que estimes, però al mateix temps nostàlgic, ja que representava deixar endarrere el meu barri, i allunyar-me, si bé només físicament de la meva família i dels meus amics.

No em va sorprendre que les coses a endur-me es limitessin a roba, llibres, apunts i discos, el que em va sorprendre va ser la descomunal quantitat de música que havia acaparat. Eren caixes i caixes de cds, cassets i vídeos (penseu que encara no havien esclatat ni els DVDs, ni els iPods, ni coses d’aquestes, i els ordinadors més bons tenien discs durs de 40 Gb).

La meva germana, mai militant, però sempre simpatitzant de l’òpera, i més en concret de les grans Dives (la Callas sobretot), em va demanar mig en serio mig en broma que si no pensava deixar-li cap CD. Jo no tenia cap intenció de deixar-li res, però en l’últim moment em va passar per les mans un casset gravat per mi per portar al cotxe on tenia una recopilació de fragments variats dels últims CDs que m’havia comprat, i que s’havia convertit en la música que sempre portava en el meu walkman. No m’ho vaig pensar gaire i li vaig donar.

Bé, doncs aquesta recopilació, després de tants anys, continua reapareixen cada vegada que la meva germana i jo parlem d’òpera, i es que sempre em diu “sí aquest nou disc/vídeo/cantant/versió/… està molt bé, però el casset aquell que en vas donar és el que més m’agrada”

Com a regal aquest d’aquest Nadal o de Reis, la meva germana em va demanar que aquesta cinta li passes a CD, i crec que no hi ha millor tema per a celebrar el post nº100 d’aquest bloc que el de regalar-li el CD, i que tots el pugueu fruir i comentar-lo.

Per qüestions de la durada de la cinta alguns fragments gravats eren una mica més curts i no seguien exactament l’ordre en que ara els he recopilat.

Vincenzo Bellini

1.- Norma: Mira o Norma – Caballé/Veasey/Patané /Orange (1974)

Fragment de la mítica Norma de la Caballé d’Orange. El Mira o Norma és un vehicle perfecte per al lluïment de la catalana, amb les seves llarguíssimes frases i una melodia estàtica de sublim bellesa.

2.- Norma: Finale acte II – Callas/del Monaco/Stignani/Serafin/RAI Milano (1955)

Diu la llegenda que Wagner admirava el final de la Norma, fins el punt que deia que seria capaç de canviar totes les seves obres per composar alguna cosa amb la mateixa intensitat i puresa. La gravació correspon a la retransmissió de la RAI milanesa uns mesos abans de les fulgurants funcions de la Scala (a mi la Callas encara m’agrada més aquí).

3.- I Puritani: Duo acte III – Callas/Di Stefano/Picco/Mexico (1952)

Una altre directe llegendari. Di Stefano està pletòric amb un cant vehement com ningú ha aconseguit i la Callas està vocalment en el seu millor moment i expressivament superba (quan fraseja “L’alma elevar mi sento” a hom li despeguen els peus del terra)

Gaetano Donizetti

4.- Roberto Devereux: Quel sangue versato – Gencer/Cappuccilli/Rossi/Nápoles (1964)

Això és una dramatico d’agilittà. Impressionant!!

(Aquí la Gencer en 1980)

Giuseppe Verdi

5.- Ernani: Ernani involami – Price/Schippers/Met (1962)

Leontyne Price era una autèntica veu verdiana, amb un color avellutat i una fluïdesa en tots els registres com poques.

(Aquí 20 anys després)

6.- Ernani: Oh de’ verd’anni miei – McNeil/Schippers/Met (1962)

McNeil posseïa una veu enorme amb unes facultats extraordinàries que no sempre va saber dominar amb l’eficàcia requerida. Aquest Carlo de l’Ernani és el millor que jo l’he sentit mai.

7.- Ernani: Final acto III – McNeil/Price/Bergonzi/Siepi/Schippers/Met (1962)

8.- Rigoletto: Si, vendetta… – Capuccilli/Rinaldi/Rossi/RAI Torino (1967)

Us he inclòs tot el duo pare i filla, amb un jove Cappuccilli rutilant en la zona alta i cant fàcil, i la Rinaldi com a eficaç Gilda. Atenció a l’espectacularitat del “Si vendetta” amb sobreagut de la soprano inclòs.

9.- Rigoletto: La donna è mobile – Pavarotti/Rossi/RAI Torino (1967)

Pavarotti amb la veu fresquíssima, tot un regal.

10.- Un ballo in maschera: Teco io sto – Callas/Di Stefano/Gavazzeni/Scala (1957)

Unes altres llegendàries funcions de la Callas i Di Stefano, aquesta vegada a la Scala. La química entre els dos cantants fa treure espurnes. La direcció de Gavazzeni es abassegadora.

11.- Un ballo in maschera: Eri tu – Bastianini/ Gavazzeni/Scala (1957)

Bastianini és la meva veu de baríton, i aquesta potser sigui la millor ària que Verdi va escriure per aquesta corda.

 

Giacomo Puccini

12.- La Boheme: Mi chiamano Mimi: Freni/Raimondi/Karajan/Wiener Philharmoniker (1963)

Us he inclòs tota l’escena, des de la “Manina” fins al final del primer acte. Meravellós el injustament poc recordat Gianni Raimondi, i una molt jove Freni amb la seva insuperable Mimi.

(Us deixo a la Freni i a Karajan però al 1980)

13.- Turandot: In questa reggia – Nilsson/Corelli/Gavazzeni/Scala (1964)

La Nilsson és la referència en el paper i Corelli el millor Calaf possible.

(Us deixo un vídeo amb la Nilsson i Corelli però d’uns anys més tard, 1971)

14.- Turandot: Nessun dorma – Corelli/Gavazzeni/Scala (1964)

No comment!

(Corelli per la RAI, a finals del 50s)

Així que aquí ho tens Tata, que ho frueixis al teu reproductor de mp3.

LINK DE DESCARREGA