Archive for the 'Gens' Category

El Cosi fan tutte de René Jacobs

30 Abril 2010

Continuem amb el repàs de les gravacions mozartianes del director belga René Jacobs, que de moment ja ens ha ocupat Le nozze, Don Giovanni i La Clemenza.

Avui us proposo la tercera de les obres de la col·laboració Da Ponte-Mozart, el Cosi fan tutte.

El Cosi potser tingui l’argument menys original  de les tres òperes fruit de la col·laboració de l’austríac i l’italià, però una cosa és segura, i és que posseeix la música més refinada i elegant de totes elles. La partitura de l’obra és un autèntic regal per les orelles amb moments d’absolut goig eteri, com el terzet “Soave si al vento” o la segona ària de la Fiordiligi en rondo “Per pieta”, i altres amb autèntica empenta com poden ser la famossísima “Come scoglio” o el trepidant i molt teatral final del primer acte (igual d’inspirat que el celebrat final del segon acte de Le nozze).

Com sempre, la meva preocupació quan escolto gravacions mozartianes servides per especialistes en el bàrroc és que aquests tendeixin a oferir un so barroquitzant, en els tempos i les textures, i si en les altres tres gravacions Jacobs aconseguia l’equilibri, en el Cosi hi ha moments on això no acaba de ser així. Només cal sentir els acords inicials de l’obertura per adonar-se. Durant la resta de la gravació aquesta tendència tendeix a reduir-se, però hi ha detalls en algunes dinàmiques, sobretot en les codes, que a mi no em semblen correctes. Pot ser Jacobs considera que el Cosi és la menys “moderna” o més conservadora de les últimes òperes del geni de Salzburg, i per a remarcar això les fa sonar amb una tendència cap a un so més arcaic. De totes maneres, això són apreciacions personals, i no vull treure mèrit a una lectura  notable.

Escoltem, en el video següent a la Gens en “Come scoglio”

Pel que fa als cantants la competència amb altres gravacions és fortíssima. Els tres papers protagonistes femenins estan interpretats per la Véronique Gens (Fiordiligi), Bernanrda Fink (Dorabella) i Graciella Oddone (Despina). Comparades amb altres trios memorables (Caballé-Baker-Cotrubas amb Colin Davis, o M.Price-Minton-Popp amb Klemperer, per exemple) queden curtes, però s’ha de destacar l’elegantíssim i segur cant de la Gens, potser amb una mica de falta de mordente en “Come scoglio”, mentres que a la Fink, amb una veu de notable qualitat, li manca picardia i implicació. Els homes no presenten un nivell tant destacat com les dones, però sempre és agradable escoltar a un tenor tant seriós pel que fa a l’estil i musicalitat com el Werner Güra (Ferrando), i Pietro Spagnoli sempre aconsegueix imposar el seu carisma en qualsevol paper que fa (Don Alfonso). Potser Michael Boone (Guglielmo) sigui el menys destacat del sextet, però el seu treball és eficaç.

Sentim a la Gens i la Fink en el duet del primer acte “Ah guarda sorella”

Maravellós el conjunt CONCERTO KÖLN, amb una fusta que fa filigranes i una corda empastadíssima, si bé adoleix, empentada pel director, d’una mica de manca de brillantor, amb sons de vegades secs, de vegades arcaics.

W.A. Mozart – Cosi fan tutte (links)

Fiordiligi…………….Véronique Gens

Dorabella…………….Bernarda Fink

Despina………………Graciela Oddone

Ferrando…………….Werner Güra

Guglielmo…………..Marcel Boone

Don Alfonso………..Pietro Spagnoli

Kölner Kammerchor – CONCERTO KÖLN – René Jacobs

————————————

Links relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/10/19/le-nozze-de-jacobs/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/11/02/el-don-giovanni-de-rene-jacobs/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/03/07/la-clemenza-di-tito-per-rene-jacobs/

LE NOZZE DE JACOBS

19 Octubre 2009

Nozze-Jacobs

No voy yo a llevar la contraria a toda la crítica y mayor parte del público, esta versión es excelente, pero me atrevería a decir que no supera en ningún momento las grandes versiones clásicas como la de Erich Kleiber (DECCA, 1955 Wiener Staatsopernchor / Wiener Philharmoniker. Cesare Siepi, Hilde Gueden, Alfred Poell, Lisa Della Casa, Suzanne Danco, Fernando Corena ), la de Böhm (D.G., 1968 Chor und Orchester der Deutschen Oper Berlin. Herman Prey, Edith Mathis, Dietrich Fischer-Dieskau, Gundula Janowitz, Tatiana Troyanos, Peter Lagger) o la primera de Sir Georg Solti (DECCA, 1982 London Opera Chorus / London Philharmonic Orchestra. Samuel Ramey, Lucia Popp, Thomas Allen, Kiri Te Kanawa, Frederica von Stade, Kurt Moll), ni en estilo, ni en cantantes ni en resultados dramáticos.

Por el contrario sí que no dudo en situarla en el número uno entre todas las realizadas con criterios y/o conjuntos instrumentales de época, dejando en evidencia a las versiones de ilustres como Gardiner o Harnoncourt (las dos que tiene), y entre todas las grabadas en los últimos 20 años, que no es poco.

Quizás lo que mejor aguanta la comparación con tal plantel de ilustres predecesores sea la formidable dirección de René Jacobs, que aplicando criterios historicistas, más en el sonido que en el estilo (ya que no suena barroquizante), hace destilar oro al Concerto Köln. Suenan bien todas las secciones, pero destacan unas maderas afinadísimas y virtuosas en los da capo, mientras que la cuerda mantiene una hegemonía y afinación perfecta. Los tiempos son ligeros pero no frenéticos y no escatima volumen en los contrastes. Además, Jacobs retoma el orden original del acto III, interpreta la opera completa y hace que dos cantantes doblen personajes, como sucedió cuando Mozart condujo esta ópera.

El equipo de solistas es muy homogéneo, destacando el fantástico Cherubino de Angelika Kirchschlager, que para mí es la única que juega en la misma división que sus ilustres antecesoras (la Danco o la von Stade). Le sigue el Conde un tanto enfático en lo dramático pero vocalmente irreprochable de Keenlyside, cercano a las sutilezas de Fischer-Dieskau pero sin tantos recursos. Notable la Susana de la Ciofi que con una voz un tanto vulgar en el timbre hace maravillas por la gran expresividad de su interpretación. La condesa de Gens es correcta en todos los aspectos, pero no deslumbrante, y el Figaro de Regazzo no tiene ni la imponente presencia de Ramey ni la gracia y picardía del gran Prey.

La grabación consiguió un Grammy merecido.

W.A. Mozart – Le nozze di Figaro (Partes 1, 2 ,3 ,4, 5, 6, 7 y 8. Password: Sankerib)

Simon Keenlyside……El Conde de Almaviva

Véronique Gens………Rosina, la Condesa

Patrizia Ciofi…………..Susana, su criada

Lorenzo Regazzo……..Figaro, criado del Conde

Angelika Kirchschlager…….Cherubino, un paje

Marie McLaughlin……..Marcellina

Kobie van Rensburg……..Basilio y Curzio

Antonio Abete……..Bartolo y Antonio

Nuria Rial……….Barbarina

Concerto Köln-Collegium Vocale Gent- René Jacobs.