Archive for the 'Giménez' Category

El Stabat Mater de Rossini

3 Octubre 2010

Quan al 1831 un ric mecenes va convidar a Rossini a composar un Stabat Mater, el compositor estava en un moment personal magnífic. Desitjava crear una peça que rivalitzés amb l’enormement popular de Pergolesi, accedint a la composició si aquesta només s’utilitzava per a us privat.

Una vegada establertes les parts principals del text, un poema del segle XIII basat en la vetlla de la Verge davant del seu fill crucificat, Rossini va sofrir un fort atac de lumbalgia. Les parts que faltaven (nos. 2 i 4), van ser encarregades al seu compatriota i col·lega Giovanni Tadolini, i l’obra va ser completament atribuïda a Rossini.

Anys més tard, no obstant, va descobrir que el manuscrit havia sigut venut a un editor, trencant-se l’acord inicial, i quedant tacada, probablement la seva reputació.

Rossini va recuperar ràpidament la partitura i, desprès d’eliminar les parts de Tadolini, es va proposar acabar la peça. El Stabat Mater resultant es va estrenar a Paris el 1842, i dos mesos després a Bolonia triomfalment dirigit per Gaetano Donizetti.

La serena versió de Myung-Whun Chung amb una gloriosa Wiener Philharmoniker està al servei de la solemnitat i l’innata teatralitat de l’obra, però transmet al mateix temps una especial i introvertida lluentor.

El conjunt d’intèrprets és de primer ordre: veus adequades estilísticament i amb personalitat que es corresponen amb la lectura del director. Destaca la sentida interpretació de la Bartoli de la cavatina “Fac, ut portem”, realment conmovedora, i també la gran intensitat expressiva del cor. Des de l’inici, fosc i dramàtic, fins a la fuga del poderòs “Amen”, la gravació és sensible i plena de potència, bellesa i dignitat. Disfruteu-la.

“Fac, ut portem” per Cecilia Bartoli. Abril de 1990. Dirigeix Salvatore Accardo.

Gioacchino Rossini-Stabat Mater (CD)

Luba Orgonasova, soprano

Cecilia Bartoli, mezzo

Raúl Gimenez, tenor

Roberto Scandiuzzi, bajo

Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor

Wiener Philharmoniker

Myung-Wung Chung

Montserrat Caballé al Liceu: Maria Stuarda de Gaetano Donizetti (gener de 1979)

14 Agost 2009

Caballe-Stuarda

Aprofitant el post anterior, i recuperant la sèrie que repassa actuacions de la Caballé al Liceu, per tornar a entrar en el blog us proposo la seva Maria Stuarda de gener del 1979. Tothom que hagi parlat una mica amb veterans del Liceu sap que recorden aquestes funcions com unes de les millors que la Caballé va fer mai al teatre (tenint en compte que la soprano ho va cantar tot al teatre i durant més de 45 anys això vol dir que foren unes nits excepcionals).

Aquella temporada (78-79) la Caballé només va cantar dos títols: tres funcions de la Maria Stuarda i altres tres funcions de La Forza del Destino. De les dues òperes existeixen gravacions en vídeo de les retransmissions de RTVE que circulen per la xarxa, i en elles es veu que la Caballé, a part de trobar-se en plena forma vocal havia aconseguit millorar molt les seves prestacions com a actriu.

Com ja us comentava en el post anterior dedicat a l’Anna Bolena, la Caballé és la millor Maria Stuarda que es pot sentir. La seva veu té presència, projecció i puresa al que se l’afegeix la musicalitat, la tècnica i un canto legato insuperables. Només la Gencer, pel meu gust, li va al darrera, amb una concepció més dramàtica. La Sutherland canta molt bé i la veu és adient però no se li entén res i es avorrida. La Devia és massa lleugera, però molt ben cantada. I la Sills i la Gruberova són molt lleugeres i la segona és també molt avorrida i amanerada (millor en la seva primera gravació en estudi amb una incendiària Elisabetta de la Baltsa).

En aquesta funció la Caballé està en estat de gràcia. El seu personatge no surt fins el segon acte amb l’ària “O nube! che lieve” i la cabaletta “Nella pace del mesto riposo”, on comença a mostrar per on aniran els tirs de la funció: veu d’emissió perfecta, puríssima i bella, cant legato de manual i fiato inesgotable. En el duo amb Leicester encara millora més, i la veu li surt amb una facilitat i puresa en el so extenuants, deixant a part els meravellosos reguladors (pianissimi) que adornen el seu cant. El segon acte finalitza amb la cèlebre escena de la confrontació de reines, on la Caballé pitja l’accelerador cap un registre més spinto, però sempre amb un control absolut de la veu, dominant tota la stretta del final projectant la veu per sobra de tots. Alguns ignorants sempre acusen a la Caballé de no tenir el sobreagut per rematar els concertants, però després de la demostració de cant qui el necessita?

Caballe i Berini-Maria Stuarda “Enfrontament de les reines i final de l’Acte II” (Liceu, gener 1979)

La Stuarda no torna a cantar fins a la segona escena del tercer acte, i es a partir d’aquí on la Caballé fa una lliçó de com s’ha de cantar Donizetti en particular i el bel canto en general. En el duo amb Talbot està senzillament sublim. Després ve la preghiera, on el teatre literalment s’ensorra, perquè mai ningú ha cantat amb un cant tant pur i projectat amb tanta fluïdesa. I per acabar un “Ah! Se un giorno da queste ritorte” molt notable pel poderio vocal exposat.

Caballe-Maria Stuarda “Preghiera” Acte III,escena 3 (Liceu, gener 1979)

L’altra reina de la nit és l’excel·lent Elisabetta de la mezzo Bianca Berini. Molt dotada en l’agut i amb un cant molt extravertit, ens regala una gran funció, i també és acalamada pel públic del Liceu en les seves abundants intervencions.

Entre els homes destaquen el Leicester de l’Eduard Giménez, que si bé no arrisca gens per dalt ens dóna una lliçó d’estil belcantiste (molt bé en el duo amb Caballé al segon acte). Gran actuació d’Enric Serra com el pèrfid Lord Cecil, amb molta intenció, i destacable la labor del Talbot de Mazzieri.

L’orquesta del Liceu té una nit passable, mentre que el cor està més encertat. La direcció d’Armando Gatto és destacable, amb uns temps i un volum que deixen cantar amb comoditat als cantants, sense desvirtuar la partitura. La qualitat del so és acceptable, però lluny de la que recull el video.

Gaetano Donizetti-Maria Stuarda (CD01, CD02)

Maria Stuarda,         Montserrat Caballé

Elisabetta,                  Bianca Berini

Leicester,                   Eduard Giménez

Lord Cecil,                 Enric Serra

Talbot,                         Maurizio Mazzieri

Anna Kennedy,         Cecilia Fondevila

Coro i Orquestra del Gran Teatre del Liceu-Armando Gatto (gener de 1979)

Montserrat Caballé al Liceu: I Vespri Siciliani de Giuseppe Verdi (28-12-1974)

Montserrat Caballé al Liceu: Luisa Miller de Giuseppe Verdi (10-01-1972)