Archive for the 'Lucrezia Borgia' Category

Montserrat Caballé al Liceu: Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti (desembre de 1970)

25 gener 2010

Durant la temporada 70-71 al Liceu es va poder sentir cantar a la Caballé en 10 funcions de tres títols diferents: tres de la Lucrezia al desembre, tres de Il Pirata (estrena al Liceu) i quatre de La Boheme (amb Pavarotti), aquests dos últims títols al gener.

En aquelles alçades de la carrera de la soprano, ja s’havia convertit en tradició que la catalana vingués a lluir-se a Barcelona per aquelles dates, acomplint el seu desig de passar les festes nadalenques amb la seva família al mateix temps que podia cantar al “seu” teatre. Això va durar molts anys, i va permetre que el públic barceloní pogués sentir a la diva cada temporada en almenys dos títols.

En aquella ocasió la Caballé va presentar un dels seus papers més mítics: la Lucrezia Borgia. De fet, el nom de la soprano estarà lligat sempre a aquest paper tant per la seva insuperable recreació, com perquè va ser el paper que la va llençar a la fama internacional en aquella famosa versió en concert al Carnagie Hall de Nova York al 1965.

No em recrearé en descriure les meravelles del cant de la soprano, ja de sobres conegudes (timbre bellíssim, cant legato de manual, control absolut de les dinàmiques, pianissimis d’infart,…) sinó que només destacaré que el personatge està més madur que en el 1965 i la interpretació dramàtica té molta més grapa.

Us deixo un vídeo amb la Caballé cantant el “Com’è bello” per a un programa de la BBC del mateix any que la funció del Liceu, on os podeu fer una idea de l’estat vocal de la soprano en aquelles funcions.

Cal dir, però, que la major implicació dramàtica li fa alguna vegada abusar en algunes frases, enlletgint alguns sons, sobretot als greus. A més, en el finale “Era desso il figlio mio” intercala un riure histèric abans del da capo totalment fora de lloc i de gust més que dubtós, com podeu comprovar en el vídeo següent.

Com al seu fill Gennaro ens trobem a un molt jove Josep Carreras. El tenor la temporada anterior havia debutat ja com a cantant adult (havia fet una dècada abans papers de nen) en dos papers: el Flavio de la Norma i l’Ismaele al Nabucco. Aquella temporada 70-71 per fi va debutar en paper absolutament protagonista amb el Gennaro i al Febrer va interpretar el Siebel al Faust (tot i que és un paper per mezzo).

El Gennaro de Carreras té la virtut d’una veu amb un timbre d’una bellesa impressionant i un cant d’una naturalitat i vehemència irresistible. Encara li manquen per polir alguns aspectes, sobretot en la modulació i el control de les dinàmiques, però això arribaria molt poc temps després.

L’Orsini de la Jane Berbié (també present a les funcions del 1965) està molt ben defensat sobre la base d’una veu molt ben treballada, si bé no excepcional. Mentre que al Don Alfonso del Roger Soyer li manca autèntic estil belcantista i li sobren excessos en l’emissió.

El treball de les masses estables del Liceu queden dintre de la discreció habitual directament lligada a la seva qualitat en aquells anys, mentre que Reynald Giovaninetti s’esforça en quadrar com pot els concertants i en mimar al màxim a la diva.

Gaetano Donizetti-Lucrezia Borgia (CD01, CD02)

Lucrezia – Montserrat Caballé

Gennaro – Josep Carreras

Don Alfonso – Roger Soyer

Orsini – Jane Berbié

Liverotto – Horacio Yadisernia

Gazella – Eduard Soto

Petrucci – Harry Dworchak

Vitellozzo – Didac Monjo

Gubetta – Enric Serra

Astolfo – José Puigbó

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu – Reynald Giovaninetti

——————————–

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/11/09/montserrat-caballe-al-liceu-aida-de-giuseppe-verdi-29-12-1973/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/09/30/montserrat-caballe-al-liceu-la-traviata-de-giuseppe-verdi-6-12-1973/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/08/14/montserrat-caballe-al-liceu-maria-stuarda-de-gaetano-donizetti-gener-de-1979/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/05/18/montserrat-caballe-al-liceu-i-vespri-siciliani-de-giuseppe-verdi-28-12-1974/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/05/09/montserrat-caballe-al-liceu-luisa-miller-de-giuseppe-verdi-10-01-1972/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/10/16/monserrat-caballe-al-liceu-norma-de-vincenzo-bellini-11011970/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/11/28/montserrat-caballe-al-liceu-%e2%80%93-la-forza-del-destino-de-giuseppe-verdi-28-01-1979/

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/12/31/montserrat-caballe-al-liceu-roberto-devereux-de-gaetano-donizetti-noviembre-de-1968/

Una Lucrezia com cal

14 Octubre 2009

Lucrezia

La Temporada 2007-2008 vam tenir al Liceu el debut de la Gruberova com a Lucrecia Borgia (en versió concert),  i molts del que em coneixen sabem la gran decepció que vaig tenir, tot i que els seus fans incondicionals van decretar un monumental èxit.

No vull dir que la Gruberova canti malament, ni molt menys, té una tècnica espectacular i, malgrat passar la seixantena d’anys, conserva un registre agut molt sa, el problema és que aposta tot a questa carta, i jo em pregunto, que passarà el dia que no arribi al sobreagut? La seva Lucrezia va ser avorrida de solemnitat, amb un cant amaneradíssim, amb aquells melismes que sembla una gata meula, amb un centre opac i un greu inexistent, i amb una més que dubtosa implicació dramàtica amb el personatge.

Aquest juny una altra soprano lleugera amb una carrera important, la June Anderson, va debutar el mateix paper també en versió concert a Lieja, i caram!, quina diferència.

De sortida, l’Anderson no està tant sana com la Gruberova, tot i ser una mica més jove, sobretot en el registre agut on pràcticament cala tots els atacs, però cal dir que aquesta pèrdua s’ha compensat amb un eixamplament del centre tant en volum com en gra, mentre que el greu està defensat amb dignitat. Aquest guany en la veu central li permet recrear-se molt més en el personatge, sobretot en els recitatius, creant una Lucrezia més intensa en els moments di forza (com són el duo amb el seu marit) o de patiment (tota l’escena final), mentre que la seva maestria en el cant legato li permet defensar amb molt nivell els moments més eteris (com pot ser l’entrada del personatge). La seva Lucrezia m’ha agradat moltíssim.

June Anderson – “Com’è bello”, G. Donizetti, Lucrezia Borgia, Le Forum, Liège 18/06/09

La resta de cantants que l’acompanyen també treballen a molt bon nivell, i tenint en compte la gran quantitat de coprimaris que té aquesta òpera s’agraeix.

El Gennaro de l’Ismael Jordi frega l’excel·lent. La seva veu és un tant atípica, amb unes facultats notables però amb tendència a blanquejar quan ascendeix a l’agut. Aquest fenomen no es tant evident quant ataca els aguts en forte, sinò que tendeix a “aflautar” quan el cant es més contingut o quan modula. Pel que fa l’estil res a dir, només cal sentir-lo en la dificilíssima ària “T’amo qual s’ama un angelo” (que us deixo adjuntada una mica més abaix) perquè us adoneu de la classe de cantant de la que estem parlant. Una gran actuació.

Ismael Jordi – “Partir degg’io… T’ amo qual s’ama un angelo”, G. Donizetti, Lucrezia Borgia, Le Forum, Liège 18/06/09

Grata sorpresa el fogós i brillant Orsini de la jove, però emergent mezzo Marianna Pizzolato, que crec que començaré a seguir amb atenció, amb una veu homogènia i ben timbrada, i una interpretació molt fresca i molt adient al personatge. Mentre que l’Alfonso del Mirco Palazzi, també joveníssim i en ascens, sonava més baritonal del que seria convenient, amb una veu que no acabava d’estar ajustada tant en l’agut ni com al greu, però amb molta presència.

Un altre punt fort d’aquesta versió és l’excel·lent prestació de les masses de l’Opéra Royal de Wallonie, amb un so de gran qualitat en totes les seccions, i la bona direcció del mestre Arrivabeni, que aconsegueix una lectura molt nítida i viva, potser de vegades una mica accelerada, però sempre atenta al cant.

Gaetano Donizetti – LUCREZIA BORGIA (Part01, Part02)

Lucrezia Borgia…….June Anderson

Maffio Orsini………Marianna Pizzolato

Gennaro……………Ismael Jordi

Duca Alfonso……….Mirco Palazzi

Rustighello………..Pietro Picone

Gubetta……………Chris De Moor

Astolfo……………Roger Joakim

Jeppo Liverotto…….Daniele Maniscalchi

Oloferno Vitellozzo…Cristiano Cremonini

Don Apostoli Gazella……Ivan Thirion

Ascanio Petrucci………..Patrick Delcour

Un coppiere………………Nicolas Mottart

Voce dal cello…………..Alexei Gorbatchev

Orchestra and Chorus Opera Royal de Wallonie-Paolo Arrivabeni

Concert Performance.Liege, Belgium. June 21, 2009