Archive for the 'Mattila' Category

Karita Mattila – Arias y escenas de ópera

24 Mai 2009

mattila cover

Aprovechando las funciones del Liceu donde está interpretando la Leonora del Fidelio de Beethoven os dejo una muestra del arte canoro de esta ilustre soprano finlandesa.

Karita Mattila es una soprano que se ha prodigado poco en los escenarios, ya que prefiere dar un número limitado de recitales y funciones por temporada, además ha centrado básicamente su actividad en el Metropolitan de Nueva York, donde es una predilecta del público y de la crítica. 

La voz de Karita Mattila es la de una lírica ancha, con buen cuerpo para poder interpretar roles como la Salomé de Richard Strauss, la Elsa del Lohengrin, o alguno más dramático como la Jenufa o la Katia Kabanova de Janacek. 

El disco nos presenta una buena base de su repertorio. La voz es interesante y, como se puede comprobar en las funciones del Liceu parece más voluminosa de lo que realmente es. Técnicamente es muy sólida, a pesar de que algunos fragmentos la llevan al borde de sus recursos. El sonido es rico y homogéneo en todo el registro, con bastante brillo. Es una voz ideal para el repertorio alemán, ruso y checo, pero no para las grandes heroínas del repertorio italiano, como se comprueba en el fragmento de la Manon. 

En los puntos fuertes está su Jenufa (la perla del disco) donde aparte de gran canto hay plena identificación con el personaje. El Wagner lo presenta con una voz radiante y lleno de detalles de gran belleza; y la Liza (de la Dama de Picas) está muy bien caracterizada. 

Lohengrin: Elsa – Escena del primer acto – Director : James Conlon / Director de escena : Robert Carsen – Paris Opera Bastille, 1996

Por el contrario, su Chrysothemnis está desdibujada, y en los fragmentos italianos está sosísima. Igual que en el famosísimo Vilja Lied, donde cantantes de menos empaque le dan bastantes vueltas.

Verdi: Simon Boccanegra “Come in quest’ora” – Director: Claudio Abbado –  Firenze, 2002

La soprano está bien acompañada por la London Philharmonic Orchestra y Yutaka Sado desde el podio.

Karita Mattila – Arias y escenas (2000) (CD)

1. Tchaikovsky: La Dama de Picas: Uzh polnoch blizitsa

2. Puccini: Manon Lescaut: In quelle trine morbid

3. Wagner: Lohengrin: Einsam in truben Tagen

4. Wagner: Lohengrin: Euch Luften, die mein Klagen

5. Tchaikovsky: La Dama de Picas: Zachem zhe eti sliozi?

6. Verdi: Simon Boccanegra: Come in quest’ora bruna

7. Janacek: Jenufa: Mamicko, mam tezkou hlavu

8. Wagner: La Valquiria: Der Manner Sippe

9. Wagner: La Valquiria: Du bist der Lenz

10. Strauss: Elektra: Ich kann nicht sitzen ins Dunkel starren

11. Lehar: La viuda alegre: Vilja-Lied

London Philharmonic Orchestra

Director: Yutaka Sado

Preparant el Fidelio

19 Mai 2009

fidelio2bofill

Ahir dia 18 es va donar la primera funció del Fidelio, així que arribo una mica tard, però tenint en compte que la segona funció es dóna el dijous (jo assistirè), encara em salvo.

Per a explicar una mica la història de la composició de l’òpera i un breu resum del seu argument aprofito la introducció que hi ha a la pàgina web del Liceu (que per això la paguem entre tots).

“Òpera en dos actes amb Llibret de Joseph von Sonnleithner (1805) revisat per Stephan von Breuning (1806) i Georg Friedrich Treitschke (1814) basat en l’obra Léonore ou L’amour conjugal de Jean Nicolas Bouilly. Música de Ludwig van Beethoven. Estrenada el 20 de novembre de 1805 al Theater an der Wien de Viena. Estrena de la versió revisada, el 29 de març de 1806 al mateix teatre. Estrena de la versió definitiva, el 23 de maig de 1814 al Kärntnertortheater. Estrenada al Gran Teatre del Liceu l’11 de gener de 1921.

Es basa en el drama francès Léonore ou L’amour conjugal de Jean-Nicolas Bouilly (1798), que Beethoven admirava. El drama pertanyia a un gènere molt popular els anys de la Revolució Francesa, la pièce à sauvetage, en què els herois triomfen d’una situació de greu perill, en una visió optimista dels valors positius de la justícia i la raó. La primera versió, en tres actes, tingué com a llibretista Joseph Sonnleithner i s’estrenà el 1805 en una Viena ocupada per les tropes franceses, sense èxit. Una segona versió del 1806 només tingué dues representacions. La versió definitiva, en dos actes, en què havia incorporat el llibretista Georg Friedrich Treitschke i revisat a fons la partitura, s’estrenà al Kärtnertortheater el 1814, i pocs mesos després arribà a Praga, Leipzig, Dresden i Berlín. Aquesta llarga i complicada elaboració explica també l’existència de tres obertures prèvies a la definitiva, que –amb el nom de Leonore– han tingut una gran difusió com a pàgines simfòniques independents. Habitualment, l’anomenada Leonore núm. 3 s’insereix entre les dues escenes del segon acte.

L’acció transcorre a Sevilla, al segle XVII, en una terrible presó militar governada pel cruel Don Pizarro, que hi té presoner secretament el seu pitjor enemic, Florestan, que s’ha atrevit a proclamar unes veritats que el delaten. Leonora, magnífica encarnació de la muller valenta i enamorada, es disfressa d’home, amb el nom de Fidelio, i es guanya la confiança del carceller Rocco –personatge bo i de gran dignitat personal– en un intent desesperat de salvar el marit. Les primeres escenes segueixen el to i l’estructura del singspiel –Marzelline, la filla de Rocco s’enamora de Fidelio creient que és un noi–, però aviat l’òpera es converteix en un esplèndid oratori que celebra la força de l’amor. Fidelio aconsegueix baixar a les masmorres per cavar amb Rocco la tomba on Pizarro pensa enterrar Florestan després d’assassinar-lo, preocupat per l’anunciada visita del ministre Don Fernando. Després d’escoltar el plany desesperat de Florestan en la foscor, Fidelio aconsegueix amb un coratge inaudit deturar l’acció criminal de Pizarro mentre l’arribada del ministre resol definitivament el drama. El cant a la llibertat dels presoners perdonats s’uneix a l’alegria dels esposos celebrant el triomf de l’amor conjugal i de la justícia.

La música ens porta tota l’energia i la passió del compositor en una partitura plena d’idealisme i de sublimació. A més de l’esmentat plany de Florestan («Gott!, welch Dunkel hier / In des Lebens Frühlingstagen»), destaquem l’ària de Leonora «Komm, Hoffnung, lass den letzen Stern», la primera sortida dels presoners a la llum («O welche Lust»), el duo de retrobament dels esposos («O namenlose Freude!») o l’himne a l’amor conjugal que clou l’obra («Wer ein holdes Weib errungen»).”

Veiem uns quants fragments de l’obre dels que abans se comenten.

En primer lloc l’ària de Leonora, per, en teoria (això d’anunciar la cover fa arronsar el nas) la mateixa soprano que les canta al Liceu, la Karitta Mattila, en la meteixa producció del Metropolitan que es presenta la Liceu.

“Abscheulicher! Wo eilst du hin? – Karita Mattila – The Metropolitan Opera Orchestra and Chorus-James Levine, 2003.

Continuem amb l’ària de Florestan (dificilíssima), per un molt implicat Jonas Kaufmann.

Jonas Kaufmann cantant l’ària de Florestan

I per últim l’Obertura Leonora nº3, amb la Berliner Philharmoniker i Herbert von Karajan.

Karajan – Beethoven: ”Leonore III” Overture, pt. 1 of 2 i 2 of 2

Per últim acompanyo el post amb una gravació extraordinària i en directe del Fidelio, que va servir de base a la versió d’estudi de Fidelio aclamada com la millor per la crítica (la de Klemperer amb la Ludwig i Vickers), però en aquest cas és al Covent Garden amb Klemperer, repetint Vickers com Florestan i amb els llegendaris Hans Hotter i Sena Jurinac (i amb una Leonora III que posa els pèls de punta).

Fidelio

Descarga CDs (Password:Sankerib)

 INFORMACIÓ DE LA PRODUCCIÓ

Direcció d’escena: Jürgen Flimm / Gina Lapinski

Escenografia: Robert Israel

Vestuari: Florence von Gerkan

Il·luminació: Duane Schuler

Producció: Metropolitan Opera House (New York)

Dates: 18/05/09 21/05/09 22/05/09 24/05/09 26/05/09 27/05/09 30/05/09 31/05/09 02/06/09

Cast (1er repartiment)

Direcció musical: Sebastian Weigle

Don Fernando: Anders Larsson

Don Pizarro: Terje Stensvold

Florestan: Clifton Forbis

Leonore: Karita Mattila

Cover Leonore II: Eilana Lappalainen

Rocco: Stephen Milling

Marzelline: Elena de laMerced

Jaquino: Mathias Klink

Preparant Die Meistersinger von Nürnberg (I)

5 Març 2009

meister

El pròxim dia 17 de març és farà la primera funció de la sèrie prevista per aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu de Die Meistersinger von Nürnberg, òpera en tres actes amb libretto i música de Richard Wagner, estrenada a Munich en 1868.

En aquest primer post us vull deixar la informació bàsica per a que podeu començar a preparar-la.

 

Argument

El jove cavaller Walther von Stolzing se ha traslladat a Nuremberg per a viure com a ciutadà de dita ciutat. En casa del ric orfebre Veit Pogner coneix a Eva, la seva filla, de la que queda totalment enamorat al igual que la noia d’ell. Però Pogner, que vol que tothom sàpiga quant valoren l’art a Nuremberg, ha promès la mà de la seva filla com a premi al guanyador del torneig de cant segons les normes dels mestres cantaires. Donat que només els membres del gremi de mestres cantaires poden participar, Stolzing es presenta com a candidat per a ser inclòs en aquest. Però no l’aconsegueix ja que Beckmesser, que també està enamorat de Eva, es designat com “Marker”, és a dir, àrbitre amb la missió de marcar les errades del cantor mentre canta. Malgrat que Hans Sachsm el sabater, també està interessat en Eva, ajuda els amants i educa el talent natural de Stolzing eb kes normes de la poesia menestral (lírica medieval alemanya basada en normes poètiques gremials). D’aquesta manera aconsegueix Stolzing guanyar la festa dels cantaires mentre que el pèrfid Beckmesser no veu acomplides les seves pretensions. Però el veritable triomfador és Hans Sachs que s’ha superat com a persona i artista renunciant a l’amor d’Eva i ajudant a l’èxit de Stolzing en el cant del qual ell és l’únic que a reconegut un art que, malgrat immadur, és l’art del futur.

Preludi (Berliner Philharmoniker-Herbert von Karajan)

Argument complert de Die Meistersinger von Nürnberg

 

Repartiment:

Hans Sachs, sabater, Mestre cantor (Bajo)
Veit Pogner, orfebre, Mestre cantor (Bajo)
Kunz Vogelsang, pelleter, Mestre cantor (Tenor)
Konrad Nachtigall, fontaner, Mestre cantor (Bajo)
Sixtus Beckmesser, escribà, Mestre cantor (Bajo)
Fritz Kothner, panader, Mestre cantor (Bajo)
Balthasar Zorn, estanyer, Mestre cantor (Tenor)
Ulrich Eisslinger, comerciant d’espècies, Mestre cantor (Tenor)
Hermann Ortel, saboner, Mestre cantor (Bajo)
Hans Schwarz, fabricant de mitjons, Mestre cantor (Bajo)
Hans Foltz, ferrer, Mestre cantor (Bajo)
Walter Stolzing, un jove cavaller de Franconia (Tenor)
David, aprenent de Sachs (Tenor)
Eva, filla de Porner (soprano)
Magdalena, la seva donzella (Mezzosoprano)
Un sereno (Bajo)
Burgesos i dones, representants de diferent oficis, aprenents, poble

Escena de l’examen al cavaller Stolzing (Weikl, Jerusalem, Prey, Clark, Haggander, H. Stein – Bayreuth, 1984)

En el següent post preparatori parlarem una mica més de la gestació de l’obra, la seva música,etc.

En el primer cometari us deixo links de la gravació complerta, per a comenceu a sentir-la.