Archive for the 'Mingardo' Category

Pergolesi i la maduresa serena de Claudio Abbado

28 gener 2011

Durant el 2010 la DG ha estat regalant-nos les gravacions dels concerts que amb motiu del tercer aniversari del naixement del compositor de l’escola napolitana Giovanni Battista Pergolesi (1710) va realitzar el mestre milanès Claudio Abbado.

Si per alguna obra és recordat Pergolesi és precisament pel seu Stabat Mater, que forma part del disc que us vull recomanar.

L’obra de Pergolesi ha fruit sempre d’una boníssima salut discogràfica, sobretot als anys vuitanta on tothom la gravava, i més encara amb l’explosió dels conjunts amb instruments originals i criteris historicistes. El mateix Abbado havia fet una gravació amb la London Symphony Orchestra que evidencia com ha canviat la manera d’interpretar aquestes obres, i com el revisionisme ha variat els criteris d’aproximació a les obres del barroc i el classicisme, inclús en personalitats tant importants com el propi Abbado. I és que aquesta gravació (extreta d’un concert) feta al 2009 és molt diferent d’aquella.

Només cal començar per les forces orquestrals desplegades. L’Orchestra Mozart no té res a veure amb la poderosa London Symphony, estem parlant d’un conjunt de cambra amb instruments originals i d’un cor de cambra, no de conjunts massificats i afinació pujada perquè tot soni més pompós i brillant.

Per altra part, també els solistes actuals estam molt més preparats per a interpretar aquest repertori de la manera que es creu més propera a com es feia originalment (més polifònic i menys operístic). Així la Rachel Harnisch i la Sara Mingardo fan unes interpretacions on combinen talent, força i intel·ligència. Només cal sentir-les en els passatges imitatius i, en particular, en les dissonàncies del meravellós moviment d’obertura.

En el “Cuius animan gementem” la Harnisch es manté excel·lent tot i l’altíssima tessitura exigida a la línia de cant, capaç de tallar la textura orquestral en els versos “pertransivit gladius”.

La Mingardo està molt bé. Els tremolos a “O quam tristis” són perfectes. La veritat és que la cantant no ens ha de demostrar res, tots sabem que és una de les contraltos més musicals en l’actualitat, amb un timbre i una manera de cantar excepcionals. Ho podeu comprovar en fragments con “Ob amorem filii” o “Fac, ut porten Christi mortem”.

La direcció d’Abbado és una filigrana. Aquest home era molt bo, però després de superar la gravíssima malaltia que va patir cada concert i obra que afronta es converteixen en un prodigi de musicalitat, sentiment i perfecció. No té res a veure amb la seva versió de fa 25 anys, aquí demostra que es pot fer música barroca sense precipitació (en els tempos), amb serenitat i contenció però a la vegada de manera extremadament intensa. Cada nova aportació al disc d’aquest senyor val el seu pes en or.

Acompanyant al Stabat Mater trobem un més convencional concert per violí amb Carmignola com solista, on aconseguixen uns interessant diàlegs entre el solista i sobretot el laut. I per a finalitzar un Salve Regina amb la destacada intervenció solista de Julia Kleiter.

Una joia.

Giovanni Battista Pergolesi (CD, PASSWORD: elhenry.MusicIsTheKey)

Stabat Mater

1. 1. Stabat Mater [4:14]

2. 2. Cujus animam [2:21]

3. 3. O quam tristis [2:15]

4. 4. Quae moerabat [2:10]

5. 5. Quis est homo [2:31]

6. 6. Vidit suum [3:35]

7. 7. Eia Mater [2:15]

8. 8. Fac ut ardeat [2:20]

9. 9. Sancta Mater [5:32]

10. 10. Fac ut portem [3:52]

11. 11. Inflammatus [2:12]

12. 12. Quando corpus – Amen [5:00]

Rachel Harnisch-Sara Mingardo

Concerto for Violin in B Flat Major

13. Allegro [5:11]

14. Largo [3:37]

15. Allegro [3:41]

Giuliano Carmignola

Salve Regina in C Minor

16. 1. Salve, Regina [3:58]

17. 2. Ad te clamamus [3:55]

18. 3. Eia ergo [1:31]

19. 4. Et Jesum benedictum [2:17]

20. 5. O clemens, o pia [2:17]

Julia Kleiter

Orchestra Mozart-Claudio Abbado

El Gloria de Vivaldi

22 Desembre 2010

Em fa una mica de vergonya tornar a escriure al bloc després de tres setmanes d’abandonament total. I no és que em faltin temes per tractar, el que passa és que no tinc temps.

Per trencar el gel he volgut recuperar una aria del celebrat Gloria (RV.589) de Vivaldi, el “Domine Deus Agnus Dei”. Sentim-la per la Sara Mingardo.

Des de que es va redescubrir l’obra al 1939 el Gloria de Vivaldi ha esdevingut una de les obres corals més apreciades. Amb el vigorós ritme de l’obertura, el refinament del dueto “Laudamus te” i les dues seccions del “Domine Deus”, un amb l’acompanyament del violí (en algunes versions ho fa un oboè) i l’altra amb el violoncel. Sentim el cor d’obertura.

 

Es curiós que aquesta obra, que es va composar per les nenes del Pio Ospedale della Pietà, tingui indicades al cor quatre parts, dues més baixes, marcades en ocasions com a “tenor” i “baix”. Això ens fa preguntar-nos com s’interpretaven realment.

La resposta és totalment hipotètica, ja que cap comentarista de l’època explica com es feia, segurament perquè quan la sentien era una música completament nova per a ells, sense disposar de cap partitura, de manera que devien suposar que directament estava escrita per sopranos i altos.

Sentim l’elaborat duetto “Laudamus te”.

El cas és que alguns experts asseguren que les adolescents poden desenvolupar veus excepcionalment greus i, al ser el to venecià més alt que a la resta d’Europa, es podria haver abordat tal i com es va escriure.

Sentim la primera secció del “Domine Deus”amb el suggerent acompanyament de violí i la veu d’Anna Simboli.

Altres alternatives més possibilistes creuen que les veus “masculines” es cantaven en l’octava superior per dones, de manera que en alguns moments la part més harmònica del tenor sona per sobre de la de la soprano, amb el perill per l’harmonia que això suposa.

El fet és que una immensa majoria de les gravacions existents, incloent-hi les historicistes, opten per la solució fàcil de fer servir veus masculines al cor. Que jo sàpiga només la versió del Andrew Parrott pel segell Virgin Veritas va optar per l’última alternativa amb resultats força interessants.

Sentim per últim a la Mingardo en l’animat  “Qui sedes”

 

Com a regal us deixo una versió electritzant per la vertiginosa força i energia que destil·la la direcció del Rinaldo Alessandrini, un dels màxims experts en el compositor venecià de l’actualitat, amb el Concerto Italiano (deslumbrant) i la Sara Mingardo en les parts d’alto. El disc té l’al·licient de comptar amb l’altre Gloria de Vivaldi (per a alto solista) i amb l’”Ostro pictam armata spina”, que és una introducció al Gloria.

Antonio Vivaldi –Gloria, RV 589 (Part 01, Part 02, Part 03. Password: muzik)

1. Ostro picta, armata spina, RV 642 • “Ostro picta, armata spina” – Allegro (Monica Piccinini)

2. Ostro picta, armata spina, RV 642 • “Sic transit vana et brevis gloria mundi” – recitativo (Monica Piccinini)

3. Ostro picta, armata spina, RV 642 • “Unguis favete” – Allegro (Monica Piccinini)

4. Gloria, RV 589 • “Gloria in excelsis Deo” – Allegro

5. Gloria, RV 589 • “Et in terra pax hominibus” – Andante

6. Gloria, RV 589 • “Laudamus te” – Allegro (Anna Simboli, Alena Dantcheva)

7. Gloria, RV 589 • “Gratias agimus tibi – Propter magnam gloriam tuam” – Adagio – Allegro

8. Gloria, RV 589 • “Domine Deus Rex coelestis” – Largo (Anna Simboli, Nicholas Robinson)

9. Gloria, RV 589 • “Domine Fili Unigenite” – Allegro

10. Gloria, RV 589 • “Domine Deus Agnus Dei” – Adagio (Sara Mingardo)

11. Gloria, RV 589 • “Qui tollis peccata mundi” – Adagio

12. Gloria, RV 589 • “Qui sedes ad dexteram Patris” – Allegro (Sara Mingardo)

13. Gloria, RV 589 • “Quoniam tu solus sanctus” – [Allegro]

14. Gloria, RV 589 • “Cum sancto spiritu” – [Allegro]

15. Gloria, RV 588 • “Jubilate o ameni Chori” – Allegro (Sara Mingardo)

16. Gloria, RV 588 • “In tan solemni pompa” – recitativo (Sara Mingardo

17. Gloria, RV 588 • “Sonoro modulamine” – Allegro (Sara Mingardo)

18. Gloria, RV 588 • “Et in terra pax hominibus” – Largo

19. Gloria, RV 588 • “Laudamus te” – Allegro (Monica Piccinini, Lia Serafni)

20. Gloria, RV 588 • “Gratias agimus tibi” – Adagio

21. Gloria, RV 588 • “Domine Deus Rex c?lestis” – Largo (Luca Dordolo)

22. Gloria, RV 588 • “Domine Fili unigenite”

23. Gloria, RV 588 • “Domine Deus Agnus Dei” – Allegro (Alena Dantcheva, Guido Campana)

24. Gloria, RV 588 • “Qui tollis peccata mundi” – Adagio

25. Gloria, RV 588 • “Qui sedes ad dexteram Patris” – Largo (Sara Mingardo)

26. Gloria, RV 588 • “Quoniam tu solus sanctus” – Allegro (Lia Serafni)

27. Gloria, RV 588 • “Cum sancto spiritu” – Adagio – [Allegro]

Sara Mingardo, contralto

Concerto Italiano-Rinaldo Alessandrini