Archive for the 'Musica s.XX' Category

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 6

13 febrer 2011

Després de molts mesos continuem amb el sixé, i penúltim, capítol de la sèrie, amb el capítol titulat “After the wake”.

El programa repeteix la mateixa estructura habitual i en aquest cas es retoma música de compositors ja escoltats en els anteriors episodis (fins i tot d’algunes obres ja comentades, com les “Cinc peces per a orquestra Opus 10” de Webern).

Escoltem a l’anyorada Margaret Price en “Im Abendrot”, l’últim del Quatre últims lieders de Richard Strauss, una música totalmente evocadora en una súblim interpretació. L’acompanyen André Previn i la London Symphony Orchestra.

 

Ara les “Cinc peces per Orquestra” d’Anton Webern, una autèntica meravella que apenes dura quatre minuts.

 

Per últim us deixo una peça auténticament hardcore on l’abrumador torrent de sons que generen els tres conjunts orquestrals fan molt difícil la seva escolta. Stockhausen no és gens senzill, i aquesta obra tampoc, tot i ser una obra de juventut. El vídeo es correspon a l’estrena espanyola de l’obra a l’octubre de 2008. Són l’ONE i els directors: Nacho de Paz, Arturo tamayo i José Ramón Encinar.

 

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítol 6: ‘After the Wake’ (vídeo)

 

 

1. ‘Four last songs’ (‘Quatre últimes cançons’) de Richard Strauss, en concret de la quarta, titulada Im Abendrot”, amb text de Joseph von Eichendorff2. ‘A Survivor from Warsaw’, de Arnold Schoenberg, amb lletra recitada, del propi Schoenberg

3. ‘Cinc peces per orquestra, Opus 10’, d’Anton Webern
4. ‘Le Marteau sans maître’ de Pierre Boulez
5. ‘Gruppen’, de Karlheinz Stockhausen, per a tres orquestres, cadascuna amb el seu director, entre ells Daniel Harding.
6. ‘Serenata per a tenor, trompa i cordes’ de Benjamin Britten. En concret, el ‘Nocturn’ de Tennyson
7. El ballet ‘Agon’ d’Igor Stravinsky

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/10/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-1/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/12/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-2/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/31/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-3/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/10/02/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-4/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/10/27/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-5/

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 5

27 Octubre 2010

En aquest cinqué capítol de la sèrie, Simon Rattle examina les contribucions dels compositors nordamericans a la música del segle passat.

Rhapsody in blue, potser la peça més emblemàtica de la música clàssica nordamericana. Leonard Bernstein, director i solista al Royal Albert Hall, 1976.

Es conegut l’entusiasme del director anglès per a questa música, que es reflexa en la brillant narració que fa durant el programa. En ell es continua amb la dinàmica d’intercalar imatges d’arxiu amb fragments interpretats pel director amb la seva orquestra, la City of Birmingham Symphony, incloent-se també un parell de clips amb la Duke Ellington’s Orchestra i la cantant Bessie Smith.

Una altra de les peces més populars i magnífiques és la música per ballet Appalachian Spring d’Aaron Copland. Aquí us deixo Simple Gifts, la més famosa de totes les seves parts.

La música està interpretada expertament en fragments llargs i ininterrumputs de Gershwin, Ives, Charles Carter, Copland, Weill, Bernstein, Cage, Feldman, Riley i John Adams, com a bona mostra de la música produïda als EEUU durant el segle passat, des de la més jazzística (Gershwin), la més tradicional (Copland, Ives), o teatral (Bernstein) fins a la més experimental (Cage).

La peça First Construction in metal (1939) de John Cage està composada exclusivament per instruments de percussió. Aquí us la deixo interpretada pel Humboldt State University Percussion Ensemble

Extret del propi capítol, us deixo una petita mostra de la magnífica Harmonium (1980) de John Adams.

Per últim, i com apoteosi, us deixo a la Jove Orquestra Simón Bolivar amb el seu director Gustavo Dudamel interpretant el Mambo de West Side Story de Leonard Bernstein, als Proms de 2007.

Capítol 5:‘The American Way’ (‘La manera nordamericana’) (Video)

1. ‘Rhapsody in blue’ de George Gershwin – Wayne Marshall, piano

2. ‘Decoration Day’ de la obra Holidays, de Charles Ives

3. ‘A Celebration of Some 100×150 Notes’ de Elliot Carter

4. ‘Appalachian Spring’ de Aaron Copland

5. La canción ‘Lonely House’ del musical ‘Street Scene’, de Kurt Weill

6. ‘Symphonic Dances from West Side Story’ de Leonard Bernstein

7. ‘Sonatas and Interludes for prepared piano’ de John Cage

8. ‘First Construction (in metal)’ de John Cage

9. ‘Mme Press Died Last Week at 90’ de Morton Feldman

10. ‘In C’ de Terry Riley

11. ‘Harmonium’ de John Adams

City of Birmingham Symphony Orchestra and Chorus – Simon Rattle

——————- 

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/10/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-1/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/12/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-2/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/31/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-3/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/10/02/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-4/

 

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 4

2 Octubre 2010

“Tres viatges per paisatges ombrívols” és la quarta entrega de la sèrie, i de moment la que més m’ha agradat. Pot ser és per la música escollida o pot ser per la manera tant interessant com s’exposen les vides dels tres compositors de l’Europa de l’Est que van viure en moments força foscos de la història del segle XX.

Així, comença amb la vida de Bartok, en una Hungria sota l’obra del poder germànic, contiunua amb Shostakovich l’obra del qual es va desenvolupar en gran part sota el totalitarisme de l’Unió Soviètica, i finalitza en la Polónia comunista i represiva on va haver de lluitar per poder conservar la seva personalitat artística en Witold Lutoslawsky.

Rattle ens explica com cadascun d’ells va lluitar per mantenir la seva visió musical i artística individual per sobre de les directrius imposades als seus països, i com, malgrat això van ser capaços de crear autèntiques obres mestres.

A Csodálatos Mandarin de Bela Bartok. Orquestra de la Ràdio Bavaresa dirigida per Mariss Jansons (2007)

Així, de Bartok ens trobem amb fragments de “El castell de Barbablava” (amb l’Anne Sophie von Otter i el Willard White), “El mandarí meravellós”, la Música per cordes, percussió i celesta i el Concert per orquestra. De Shostakovich fragments de les simfonies 4, 5 i 14; i de Lutoslawsky del Concert per orquestra, els “Jeuc Venetiens” i la seva tercera simfonia.

L’espectacular últim movement de la simfonia nº5  de Shostakovich interpretat per la New York Philharmonic Orchestra i dirigit per Leonard Bernstein (1979)

Final de la simfonia nº3 de Witold Lutoslawski. L’obra es va estrenar a Chicago el 1983 sota la direcció de Sir Georg Solti, i el fragment que sentim pertany a la primera gravació oficial de l’obra amb Los Angeles Philharmonic dirigida per Esa-Pekka Salonen.

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítol 4: ‘Three Journeys Through Dark Landscapes’ (video)

1. ‘El castell de Barbablava’, òpera de Béla Bartók

2. ‘Música per corda, percussió i celesta’ de Béla Bartók

3. ‘El mandarí meravellós’ de Béla Bartók

4. ‘Concert per a orquestra’ de Béla Bartók

5. ‘Simfonia número 4’ de Dimitri Shostakovich

6. ‘Simfonia número 5’ de Dimitri Shostakovich

7. ‘Simfonia número 14’ de Dimitri Shostakovich

8. ‘Concert per a orquestra’ de Vitold Lutoslawski

9. ‘Jeux Venetiens’ (‘Jocs venecians’) de Vitold Lutoslawski

10. ‘Simfonia número 3’ de Vitold Lutoslawski

———————–

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/10/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-1/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/12/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-2/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/31/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-3/

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 3

31 Agost 2010

“Color” és el tercer capítol de la sèrie, i en ell es tracta l’evolució en el tractament tímbric i les textures sonores que es van donar des del post-romanticisme a la música clàssica actual.

L’obra de partida en aquest cas és el “Preludi a la migdiada d’un faune” de Claude Debussy. Un altre vegada Rattle comença amb una obra tremendament popular i rellevant on ens explica la forta vinculació d’aquella música amb el que estava passant amb el món de la pintura: l’Impressionisme. A partir d’aquí se’ns plantegen com a pioners el colorisme folclòric de l’”Ocell de foc” de Stravinsky i les atmosferes del “Daphnis et Chloe” de Ravel, inclús la contribució de Schoenberg a les textures orquestrals de les seves “5 peces per orquestra”.

Ja més actuals en el temps són les versions al piano (amb el propi Rattle) i amb orquestra de les “Notations” de Pierre Boulez, l’“Et expecto…” de Messiaen i la molt interessant tímbricament “Dream/Window” de Takemitsu.

Com sempre Rattle introdueix cada peça en context històric i artístic, posa exemples al piano i intenta, sempre, ser el màxim didàctic possible, amb un llenguatge entenedor i directe.

Us deixo un parell de vídeos amb la versió que feia un Leopold Stokowski de 90 anys del “Prélude à l’après-midi d’un faune” amb la London Symphony. Aquesta peça era una de les seves especialitats, ja que l’anava molt bé al seu estil molt atent a les sonoritats i a la recreació de les textures orquestrals.

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítol 3: ‘Colour’ (VIDEO)

1. ‘Prélude à l’après-midi d’un faune’ de Claude Debussy

2. ‘El pájaro de fuego’ d’Igor Stravinsky

3. ‘Daphnis et Chloé’ de Maurice Ravel

4. ‘Jeux’ de Claude Debussy

5. ‘Cinco piezas para orquesta Opus 16’ d’A. Schoenberg

6. ‘Notations’ para piano (en versión orquestal) de Pierre Boulez

7. ‘Et expecto resurrectionem mortuorum’ d’Olivier Messiaen

8. ‘Dream/Window’ de Toru Takemitsu

——————–

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/10/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-1/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/12/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-2/

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 2

12 Agost 2010

“Ritme” és el segon capítol de la sèrie on Simon Rattle ens introdueix en la música clàssica del segle XX.

Si a l’anterior entrega ens presentava l’evolució del postromanticisme cap a l’atonalitat i el dodecafonisme, aquí ens introdueix en l’exploració del pols musical: el ritme.

Comença Rattle amb un punt de partida també tòpic i típic per aquest tema (a l’igual que el Tristany en el primer capítol) com és La consagració de la primavera de Stravinsky, on s’intenta retratar la força de la natura. A partir d’aquí es succeixen una sèrie d’obres ja no tant conegudes, de les que es destaquen les diferents aportacions a l’evolució del tractament del ritme dins de la música del segle XX.

Així, de l’”Ionisation” de Varese ens parla de com es reflecteix el canvi del paissatge en la societat moderna (amb els cotxes i els gratacels). Amb les obres de Nancarrow la introducció de noves tecnologies, amb Reich les influències del continent africà, amb Boulez i Ligeti diferents experiments rítmics, per acabar amb les influències hindús de la “Turangalila” de Messiaen.

Per a que feu un tast us deixo l’emblemàtica “La consagració de la primavera” interpretada per Valery Gergiev i la London Symphony Orchestra (2007).

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítulo 2: ‘Rhythm’ (VIDEO)

1. Ballet ‘La consagración de la primavera’ de Igor Stravinsky

2. ‘Ionisation’ de Edgar Varèse

3. ‘Das Lied von der Erde’ de Gustav Mahler

4. ‘Atmosphères’ de György Ligeti

5. ‘Music for Pieces of Wood’ de Steve Reich

6. ‘Piano Roll No. 21’ de Conlon Nancarrow

7. ‘Rituel in Memoriam Bruno Maderna’ de Pierre Boulez

8. ‘Sinfonía Turangalila’ de Olivier Messiaen

The City of Birmingham Symphony Orchestra – Simon Rattle.

——————–

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/10/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-1/

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 1

10 Agost 2010

“Ballant sobre el volcà” és el primer d’una sèrie de capítols que, sota la guia de Simon Rattle, ens intenta introduir en la música clàssica del segle XX.

El director britànic, un autèntic coneixedor i defensor d’aquest repertori, ens condueix a través dels diferents moments històrics i moviments musicals que van fer evolucionar la música des de la placidesa del post-romanticisme fins a l’atonalitat i el dodecafonisme.

Com a tòpic absolut de la història de la música, tot comença amb l’acord inicial del preludi del Tristan und Isolde, i a partir d’aquí, mitjançant exemples al piano, narració i fragments de peces interpretades per la City of Birmingham Symphony Orchestra, es van desenvolupant de manera clara i entenedora els diferents conceptes.

Escoltem el preludi i el Libestod del Tristan und Isolde amb l’Orquestra West-Eastern Divan dirigida per Daniel Barenboim, als PROMS del 2009

La sèrie consta de set capítols, que anirem desgranant poc a poc, i que he trobat al molt recomanable blog de Jmrecillas.

Per als neofits és una sèrie ideal per introduir-se en el món d’aquesta música que en moltes ocasions no és fàcil de pair a primera oïda. Per als més experts els i semblarà poc.

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítulo 1: ‘Dancing on a Volcano’ (‘Bailando sobre un volcán’) (VIDEO)

1. Obertura de la ópera ‘Tristan und Isolde’ (‘Tristán e Isolda’) de Richard Wagner

2. ‘Verklärte Nacht’ (‘Noche transfigurada’), de Arnold Schoenberg, basada en un poema narrativo de su contemporáneo Richard Dehmel

3. ‘Sinfonía 7 en Mi menor’ de Gustav Mahler

4. Ópera ‘Elektra’ de Richard Strauss(*)

5. ‘Cinco piezas para orquesta Opus 16’ de Arnold Schoenberg

6. ‘Cinco piezas para orquesta Opus 10’ de Anton Webern

7. Concierto para violín y orquesta’ de Alban Berg (**)

(*) Felicity Palmer

(**) Gidom Kremer

The City of Birmingham Symphony Orchestra – Simon Rattle.