Archive for the 'Mussorgsky' Category

Bombons russos amb la Podles

20 Novembre 2011

Aquests recital gravat al ja molt llunyà 1994 és una meravella.

Poca cosa es pot dir més. La gran contralt estava en plenitud de facultats vocals, si a això sumem la seva extraordinària musicalitat i el seu instint dramàtic per a donar la inflexió justa a cada frase del seu cant, resulten un catàleg d’exquisideses extasiant. El color tant especial d’una veu autèntica de contralt, encara fan més seductores aquestes magnífiques versions.

Sentim unes quantes d’aquestes cançons.

La melancòlica i trista “Belle comme le jour” de Rachmaninov, on l’emoció es trasllada a la naturalesa del mar.

Les cançons per nens de Mussorgsky estaven dedicades als fills del seu gran amic Stassov. Són cançons que intenten reflexar l’estil popular de les cançons infantils. En “Dada” el ritme del piano imita el galop i el pas dels cavalls.

Les melodies de Tchaikovsky són les més romàntiques, des del punt de vista estil·listic, de totes les del disc. Impregnades del inspiradíssim melodisme del compositor, la paraula té un major protagonisme que les més orgàniques de Mussorgsky. En “Si le jour brille” trobem una cançó dedicada a l’Amor (sí, amb majúscules) com a motor de totes les emocions humanes.

Per últim, les famoses Cançons i danses de la mort de Mussorgsky amb textos de Koutousov que es mouen entre el somni i el deliri. Us deixo la famosa “Mariscal de camp”.

Ewa Podles-Mélodies russes (CD)

01. Rachmaninov – Matin (Morning)

02. Rachmaninov – Ne Me Regrette Pas

03. Rachmaninov – Je T’attends

04. Rachmaninov – Dans La Nuit Mysterieuse

05. Rachmaninov – Belle Comme Le Jour

06. Rachmaninov – Christ Est Resuscite

07. Rachmaninov – Le Eaux Du Printemps

08. Mussorgsky-Nursery Songs – Oh Raconte Nanouchka

09. Mussorgsky-Nursery Songs – Au Coin

10. Mussorgsky-Nursery Songs – Le Hanneton

11. Mussorgsky-Nursery Songs – Berceuse De La Poupee

12. Mussorgsky-Nursery Songs – La Priere Du Soir

13. Mussorgsky-Nursery Songs – Sur Le Dada

14. Mussorgsky-Nursery Songs – Le Chat ‘Matelot’

15. Tchaikovsky-Melodies op47 – La Maumariée

16. Tchaikovsky-Melodies op47 – Sans Opus

17. Tchaikovsky-Melodies op47 – Si Je I Avais Su

18. Tchaikovsky-Melodies op47 – Si Le Jour Brille

19. Mussorgsky-Songs & Dances of Death – Lullaby

20. Mussorgsky-Songs & Dances of Death – Serenade

21. Mussorgsky-Songs & Dances of Death – Trepak

22. Mussorgsky-Songs & Dances of Death – The Field Marshal

Graham Johnson, piano

Vivaldi vist per Kazuhito Yamashita

3 Setembre 2010

Ja fa temps vaig penjar un vídeo al facebook del guitarrista Jorge Caballero interpretant la transposició per a guitarra signada per l’hiperactiu i discutit guitarrista japonès  Kazuhito Yamashita de la 9ª simfonia de Dvorak. Realment, sona francament bé i resulta un exercici de virtuosisme tremendament espectacular. (Us adjunto vídeos del 3er i 4art moviment).


I és que Yamashita és tot un virtuós de la guitarra clàssica al que el repertori se li queda curt i, per això, es dedica a crear-se noves peces a partir de les grans obres del repertori clàssic on poder lluir la seva portentosa tècnica. Les seves interpretacions i transcripcions, però, han sigut sempre molt polèmiques dins del món de la guitarra clàssica, on s’acusa a Yamashita d’intèrpret mecànic i poc musical, només interessat en l’exhibicionisme tècnic, cosa que ha fet que es prodigui poc en els escenaris fora del seu Japó natal, on és idolatrat.

Així són molt conegudes (per bé i malament) les seves interpretacions a la guitarra del “Quadres per una exposició” de Mussorgsky, “Sherezade” de Rimsky-Korsakov, “L’ocell de foc” de Stravinsky, la 9ª de Dvorak o “Les 4 estacions” de Vivaldi o el concert per violí de Beethoven.

Jo he sentit les transcripcions de Mussorgsky i Dvorak i, en general, la sensació és que hi ha moments molt ben aconseguits malgrat les limitacions del propi instrument en comparació amb el piano o l’orquestra, malgrat que també hi ha moments amb so bastant pobre o mal resolts. Pel que fa a les transcripcions per a duo (Beethoven, Rimsky o Vivaldi), aquestes sonen més autèntiques, ja que la segona guitarra millora la varietat en les veus i una major definició harmònica.

Ara us deixo uns vídeos on el propi Yamashita interpreta l’inici i el final dels Quadres per a una exposició de Modest Mussorgsky, amb el seu propi arrenjament per guitarra.

Per altra part, la interpretació de les peces sempre resulten excessivament ràpides, que fan pensar en una tendència exagerada de Yamashita cap a l’exhibicionisme, si bé al mateix temps es capaç d’extreure de l’instrument una varietat dinàmica sorprenent (del pianíssim al fortíssim), sempre que ens refiem de que no hi ha hagut cuina en la mescla de les gravacions.

De totes les interpretacions comentades la que més m’ha satisfet és la de “Les quatre estacions” de Vivaldi.  En elles el guitarrista es mostra bastant més contingut (potser per les pròpies característiques de l’obra), amb tempos normals pels criteris actuals, sense abusar en les dinàmiques i amb moments molt aconseguits, sobretot en els quatre moviments lents on aconsegueix un so molt nítid i suggerent. Evidentment queda per sota de qualsevol bona versió original (no resisteix comparació), però crec que la idea de l’autor-intèrpret no és la de voler imitar el so del violí, sinó la d’ampliar i explotar les possibilitats de la guitarra clàssica, per altra part sempre considerades escasses (volum, qualitat tímbrica, dinàmiques,…), i certament que en aquest aspecte assoleix un rotund èxit.

Per acabar els 1er i 3er moviment de l’estiu amb Yamashita i Coryell (eminent guitarrista de jazz).

Antonio Vivaldi-Les Quatre Estacions (CD)

Arr. per guitarra: K. Yamashita, L.Coryell, M.Ohshima i K. Watanabe

Les quatre estacions, Op. 8 Nos.1-4

Kazuhito Yamashita i Larry Coryell, guitarres