Archive for the 'Pappano' Category

L’òpera italiana explicada per l’Antonio Pappano (3 de 3)

20 Octubre 2011

Comencem a saldar deutes, i amb aquest post acabem les tres entregues on l’hiperactiu mestre Pappano ens introdueix al món de l’òpera italiana.

El capítol es subtitula “El triomf de Puccini” i en ell, de la mateixa manera que en el capítol anterior dedicat a Verdi, es fa un repàs breu però intens de la vida i circumstàncies del mestre de Lucca.

Per a això, Pappano es recolza en cinc títols de l’última gran figura de l’òpera italiana: La Boheme, Tosca, Madama Butterfly, Gianni Schicchi i Turandot.

Comença amb els inicis de Puccini al conservatori de Milà, que serveix per a introduir-nos en La Boheme, on se’ns explica que alguna de les escenes anecdòtiques de l’obra es basen en la pròpia vida com estudiant del compositor a Milà.

Vogliatemi bene – Madama Butterfly – Renata Scotto i Josep Carreras

Pappano ens exposa les principals fonts d’inspiració rebudes pel jove Giacomo, començant per la fortíssima impressió que li va causar la primera vegada que va anar a veure una òpera quan encara estava a la seva Lucca natal, on exercia d’organiste (com havien fet el seu pare i el seu avi). Es tractava, ni menys ni menys, de l’Aida verdiana. Inmediatament ens posa en situació amb la revolució que va suposar l’inici del verisme, on els arguments comencen a abandonar els clixés romàntics dels personatges nobles i les passions contingudes, per personatges més humans de vitalitat desfermada i sentiments a flor de pell. Així, se’ns parla de la Cavalleria rusticana de Mascagni i de la Carmen de Bizet.

O mio babbino caro – Gianni Schicchi – Angela Gheorghiu

A partir d’aquí és on comença la màgia del gran comunicador que és en Pappano, que ajudat dels testimonis de figures com Renata Scotto (emocionants i magnífiques les seves aportacions), Roberto Alagna, Angela Gheorghiu, Jonas Kaufmann, Thomas Allen o Franco Zeffirelli i on, amb l’ajuda de petits exemples, ens desgrana la grandesa, moltes vegades no entesa o simplement rebutjada per snobisme, d’aquestes obres, i reivindica el gran geni musical i teatral de Giacomo Puccini.

Nessum dorma – Turandot – Luciano Pavarotti

Hi ha fragments de les diferents òperes, anècdotes de la vida de Puccini i visita a llocs emblemàtics en la vida del geni de Lucca, resultant un documental tan entretingut com pedagògic, potser el millor del la minisèrie. 100% recomenable.

BBC.Opera Italia.3-The triumph of Puccini

http://rapidshare.com/files/399037952/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part1.rar

http://rapidshare.com/files/399038139/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part2.rar

http://rapidshare.com/files/399038275/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part3.rar

http://rapidshare.com/files/399038712/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part4.rar

http://rapidshare.com/files/399038797/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part5.rar

http://rapidshare.com/files/399038901/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part6.rar

http://rapidshare.com/files/399039030/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part7.rar

http://rapidshare.com/files/399038535/BBC.Opera.Italia.3of3.The.Triumph.of.Puccini.PDTV.Xvid.AC3.part8.rar

Anuncis

L’òpera italiana explicada per l’Antonio Pappano (2 de 3)

24 febrer 2011

Segona entrega de la sèrie emesa per la BBC en la que el mestre Pappano, actual director musical de la Royal Opera House, Covent Garden, fa un breu repàs a la història de l’òpera italiana.

Aquesta vegada tot el programa es centra en la figura més gran de la història de lírica italiana, i potser universal, la del gran mestre Giuseppe Verdi.

Potser és una mica excloent passar de Rossini (final del primer capítol) a Verdi sense dedicar un espai a dues figures tan transcendentals com Bellini i Donizetti, però la immensa importància de Verdi i la popularitat i qualitat de la seva obra mereixen un i deu capítols en exclusiva.

La narració intenta fer un seguiment cronològic dels principals successos en la vida i obra del compositor, lligant les diferents obres a diferents moments en la seva vida. Així se’ns relaciona La Traviata amb la seva relació llarga i socialment no gaire ben vista amb la Strepponi, Nabucco amb el Ressorgimento o Don Carlo amb la seva visió de la política i la religió.

A part de fragments musicals de vàries obres de l’autor i d’un fragment de l’escena de la bogeria de la Lucia de Lammermoor (que s’introdueix com a paradigma del romanticisme operístic i influència directa en la joventut de Verdi), les obres que es tracten en el documental són Nabucco, Rigoletto, La Traviata, Don Carlo, Aida, Otello i Falstaff.

Respecte als intèrprets que hi participen trobem les aportacions expressament realitzades per al documental de Diana Damrau (cantant la Lucia), Paolo Gavanelli parlant del Rigoletto, Renee Fleming, Joseph Calleja i Thomas Hampson parlant de La Traviata. A més de gravacions de la Sutherland (Lucia), Guleghina (Nabucco), M.Alvarez (Rigoletto), S.Keenlyside i Robert Lloyd (Don Carlo), Domingo, Te Kanawa i Leiferkus (Otello), i Bryn Terfel (Falstaff).

Respecte als llocs visitats el documental ens trasllada a la vila natal del compositor (Roncole), a la casa dels Baressi (Bussetto), Milan (Scala i Gran Hotel), la vila de Sant’Agata i a Verona. On se’ns ensenya l’orgue on tocava quan era un infant, les habitacions on dormia i composava, l’habitació on va morir, i fins i tot el barret de copa amb el que es va fer el que potser és el seu retrat més famós.

Com a curiositat, al final s’inclouen unes imatges gravades al 1901 de l’enterrament del compositor, que va ser absolutament multitudinari i que no havia vist mai.

Pappano ho explica tot amb una passió i una implicació sorprenent. Aquest senyor és un autèntic showman.

VIVA VERDI!

BBC.Opera Italia.2-Viva Verdi

http://rapidshare.com/files/399032857/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part1.rar
http://rapidshare.com/files/399033066/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part2.rar
http://rapidshare.com/files/399033186/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part3.rar
http://rapidshare.com/files/399033234/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part4.rar
http://rapidshare.com/files/399033280/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part5.rar
http://rapidshare.com/files/399033336/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part6.rar
http://rapidshare.com/files/399034467/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part7.rar
http://rapidshare.com/files/399033836/BBC.Opera.Italia.2of3.Viva.Verdi.PDTV.Xvid.AC3.part8.rar

L’òpera italiana explicada per l’Antonio Pappano (1 de 3)

18 febrer 2011

Una de les coses que té la BBC és que exerceix de cadena pública, és a dir, intenten fer una programación de qualitat on tingui molt pes la información, la divulgació del coneixement i el foment de la cultura.

Així, durant l’any 2010 van realitzar una minisèrie de documentals divulgatius sobre la història de l’òpera italiana, recolzant-se en la figura d’Antonio Pappano, flamant director musical de la Royal Opera House de Londres.

El primer capítol es centra en el període de temps que va des de el naixement de l’òpera com a gènere (inicis del segle XVII) fins a l’esclat del romanticisme operístic (primer quart del segle XIX).

Com heu pogut observar en el vídeo anterior, que és l’inici de la sèrie, la narració es centra en el repàs d’obres cabdals en la història de l’òpera italiana, emmarcant-les en el seu context geogràfic, històric i social. Aprofitant el “desparpajo” de Pappano, que certament no m’esperava, es comenta i repassa moments musicals destacats i, a part del director, es compta amb l’ajuda de primeres figures del cant. Així viatgem a les ciutats i paratges on van viure els compositors, visitem arxius i biblioteques, assistim a assaigs dels cantants,…., tot amb bon ritme i explicat de manera molt directa.

En aquest primer episodi hi participen expressament Danielle di Niese, Sarah Connolly, Pietro Spagnoli, Joyce DiDonato i Juan Diego Flórez. Els cantants expressen les seves impressions de com s’han d’atacar els papers, la vocalitat i la música, i canten amb el mestre Pappano al piano. En aquest capítol sentim a la di Niese cantant la Cleopatra, a DiDonato en Una voce poco fa, a Spagnoli amb el Largo al factotum i a Florez en el rondo final d’Almaviva.

Complementant a aquests moments musicals, en el tema visual se’ns passeja per produccions de les obres tractades, sempre molt destacades. En aquest cas es parla de l’Orfeo de Monteverdi, el Giulio Cesare de Haendel i de Il Barbiere di Siviglia de Rossini, amb imatges de les produccions Flo-Savall (Liceu), McVicar-Christie (Glyndebourne) i Lesier-Cauvier-Pappano (Royal Opera) respectivament.

Sentim a la DiDonato en Contro un cor, estret del seu últim disc Diva-Divo.

Els diferents documentals us podeu veure al youtube a troços en l’anglès original, inclús amb subtítols en anglès (he trobat algun tros en castellà).

Jo us deixaré links per a que els descarregueu el arxiu de vídeo amb els subtítols en anglès associats.

Són molt entretinguts.

BBC.Opera Italia.1-Beginnings

http://rapidshare.com/files/399027008/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part1.rar

http://rapidshare.com/files/399027370/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part2.rar

http://rapidshare.com/files/399028430/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part3.rar

http://rapidshare.com/files/399028474/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part4.rar

http://rapidshare.com/files/399028790/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part5.rar

http://rapidshare.com/files/399028993/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part6.rar

http://rapidshare.com/files/399029025/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part7.rar

http://rapidshare.com/files/399028314/BBC.Opera.Italia.1of3.Beginnings.PDTV.Xvid.AC3.part8.rar

Jonas Kaufmann. ¿Verismo?

16 Novembre 2010

No estic satisfet amb el resultat d’aquest disc. On és el verisme?. Evidentment, el material escollit és eminentment verista, però la manera de cantar-ho no.

Vull dir que Kaufmann canti malament? NOOO, rotundament no. Feia temps que no sentia un tenor fer tantes coses amb les dinàmiques, fer mitges veus i sonar amb una veu homogènia en tota l’extensió. El que vull dir és que no s’ajusta en absolut a l’estil.

La vocalitat verista s’ha d’associar directament a la intensitat, a la passió, a allò que surt del budells. Hi ha moments de contenció, però sempre hi ha d’haver un esclat, un fuoco, un clímax.

Amb Kaufmann no he sigut capaç de trobar-ho. Sí, tot molt ben dit, molt maco, però res de passió. Inclús en pàgines més “líriques”, com pot ser el “Cielo e mar” o “Come un bel di di maggio”, manca l’arrebato en l’interpretació. Quan Enzo diu “Vieni, o donna, qui t’attendo, coll’anelito del cor…..” fins al clímax “Vieni al bacio” el cant ha de ser totalment alliberador i sense contencions, absolutament expansiu; al igual que l’ànim de Chenier ha de mutar en la frase “Sia! Strofe, ultima Dea!” i acabar esclatant, literalment, en el si bemoll de la frase “darò per rima il gelido”. El mateix es pot dir de pàgines tan emblemàtiques com “Amor ti vieta”, “La dolcissima effigie”, “Vesti la giubba” o les de Cavalleria Rusticana. En aquest disc això no es troba.

Us deixaré exemples dels dos fragments que més m’han satisfet. El primer el “Lamento de Federico”, on està perfecte fins a l’agut opcional que li queda una mica forçat. Aquí les subtileses vocals de Kaufmann i la contenció són un vehicle excel·lent per a interpretar la pàgina.

Un altre problema és el color de la veu. La foscor del timbre de Kaufmann el perjudica molt en comparació a les versions de veus brillants i mediterrànies. No hi ha l’escalfor instrumental.

El segon és “L’anima ho stanca” on el tenor pot explotar més el discurs melancòlic i contingut sense perjudicar tant el missatge.

L’acompanyament de Pappano i els acadèmics romans és més que satisfactòria. En fi, continuarem esperant altres mostres de l’art de Kaufmann en altres estils on sigui capaç de no ensopir-me. Mentrestant us recomano que sentiu aquestes pàgines per veus com les de Gigli, Del Monaco, Corelli o Domingo, i comprendreu el que us he volgut explicar.

Jonas Kaufmann – Verismo arias (CD)

01. Giulietta E Romeo, Act 3 Giuletta! Son Io!

02. Andrea Chérnier, Act 1 – Colpito Qui M’avete… Un Di All’azzurro Spazio

03. Andrea Chérnier, Act 4, Come Un Bel Di Maggio

04. L’arlesiana, Act 2 – E La Solita Storia (Lamento Di Federico)

05. La Bohème, Act 3 – Musetta! O Gioia Della Mia Dimora! – Testa Adorata

06. Pagliacci, Act 1- Recitar!… Vesti La Giubba

07. Cavalleria Rusticana – Intanto, Amici, …Viva Il Vino Spumeggiante (featuring Rosa Feola)

08. Cavalleria Rusticana – Mama, quel vino e generoso

09. Mefistofele, Act 1 – Dai Campi, Dai Parti

10. Mefistofele, Act 4 – Giunto Sul Passo Estremo

11. Fedora, Act 2 – Amor Ti Vieta

12. Adriana Lecouvreur, Act 2 – L’anima Ho Stanca

13. Adriana Lecouvreur, Act 1 – La Dolcissima Effigie

14. I Lituani – Sì… Questa Estrema Grazia

15. La Gioconda, Act 2 – Cielo E Mar

16. Licinio Refice-Ombra Di Nube

17. Andrea Chérnier, Act 4 – Vicino A Te S’acqueta (amb Eva–Waria Westbroek)

Accademia Nazionale di Santa Cecilia-Antonio Pappano

Natalie Dessay canta Strauss

18 febrer 2010

El disc que us presento és un dels millors recitals que jo he sentit mai, una autèntica joia.

Gravat per Virgin al 2004 suposava un exercici per a la Dessay en explorar quelcom més en el repertori straussià, incloent-hi fragments de la Zerbinetta (el duo amb el compositor, que és la recentment celebrada Charlotte del Werther parisí amb el Kaufmann, la Sophie Koch; i la seva impressionant versió del “Grossmächtige Prinzassin” que no pot cantar-se ni interpretar-se millor (sembla que parli)), de l’Arabella (el duo Arabella/Zdenka del primer acte amb l’Arabella de l’especialista en aquest compositor Felicity Lott, ja una mica madureta però donant tota una lliçó d’elegància i gust), i de Der Rosenkavalier (l’escena de la presentació de la rosa i el duo i trio finals, amb una insuperable Angelika Kirchschlager com a Octavian i la Lott en un paper marca de la casa com la Mariscala). Com a Director i Faninal reapareix el veterà Thomas Allen, sempre eficaç.

Escoltem el dúo de l’Ariadna auf Naxos.

A part d’aquestes escenes operístiques, ens regala 4 lieder de l’Op.68 (els Bertrano Lieder), entre ells el nº.5, titulat “Amor”, d’aquí el títol del recital. En tots està especialment variada intentant i aconseguint transmetre el missatge dels versos, però és sobretot en “Amor” on aconsegueix una interpretació plena de matisos i accents. Una autèntica delícia.

Escoltem el lied “Amor” en la veu de la Natalie Dessay uns quants anys abans (1966), en un recital a Viena  

L’acompanyament és de luxe amb una fabulosa orquestra de la Royal Opera House de la que Pappano extreu uns sons elegants i nítids.

La gran implicació i excel·lents actuacions de director i cantants aconsegueixen que aquests fragments ens semblin extrets directament del teatre, i quan s’acaben un es pregunta com pot ser que no hagin gravat tota l’obra. Repeteixo, una joia.

AMOR-RICHARD STRAUSS (CD, password: somerapidsharelinks.blogspot.com)
Aries i escenes d’Ariadne auf Naxos, Arabella, Der Rosenkavalier; Brentano Lieder Op. 68
01. Ariadne auf Naxos, Op. 60: Grossmächtige Prinzessin
02. Ariadne auf Naxos, Op. 60: Kindskopf!
03. Ariadne auf Naxos, Op. 60: An Ihre Plätze, meine Damen und Herren!
04. Lieder (6), Op. 68: no 2, Ich wollt’ ein Sträusslein binden
05. Lieder (6), Op. 68: no 3, Säusle, liebe Myrthe
06. Lieder (6), Op. 68: no 4, Als mir dein Lied erklang
07. Lieder (6), Op. 68: no 5, Amor
08. Arabella, Op. 79: Ich danke, Fräulein
09. Der Rosenkavalier, Op. 59: Mir ist…”Rose Presentation”
10. Der Rosenkavalier, Op. 59: Marie Theres’…Hab’ mir’s gelobt
11. Der Rosenkavalier, Op. 59: Ist ein Traum
Natalie Dessay, Feicity Lott (soprano);
Angelika Kirchschlager, Sophie Koch (mezzo-soprano);
Thomas Allen (bariton)
Orchestra of the Royal Opera House, Covent Garden-Antonio Pappano

Gheorghiu y Madama Butterfly

13 Mai 2009

Butterfly-cover

En el mes de marzo salió al mercado la n-ésima grabación de la tragedia pucciniana Madama Butterfly, que como alicientes principales presenta a la diva Angela Gheorghiu en el papel de la adolescente nipona, y al macizo Jonas Kaufmann como al despreciable marine americano B.F. Pinkerton.

Estamos en lo mismo que con La Boheme de hace unos posts: ¿era necesaria? No porque hay grabaciones referenciales de sobra, ¿se justifica? Sí, porque los cantantes y directores actuales también tienen derecho a dejar su huella en el gran repertorio.

Respecto a la Cio Cio San de la Gheorghiu en primer lugar hay que decir que la soprano se encuentra en muy buena forma. No descubrimos ahora que la soprano rumana tiene una voz privilegiada, muy flexible, que sabe manejarla a su antojo y, además, que canta con muchísimo gusto. Otra cosa es la visión que tiene ella del personaje. Parece que la Gheorghiu se ha decantado por una Cio Cio San de carácter menos aniñado e ingenuo que el de otras colegas suyas. Ya en el maravilloso dúo de amor que cierra el primer acto tiene frases donde enfatiza la desconfianza “Le sa. Forse dirle non vuole per tema d’averne a morir, per tema d’averne a morir!”, después de que Pinkerton le recrimine que todavía no le ha dicho que lo ama, o “Dicon che oltre mare se cade in man dell’uom, ogni farfalla da uno spillo è trafitta ed in travola infitta!”, después de llamarla “tenue mariposa”. En el segundo acto se va creciendo, y la celebérrima “Un bel di vedremo” más que un canto de esperanza, se convierte en un canto desesperado, para terminar en una escena final con una Cio Cio San que ya es una mujer madura, con un “Tu? Piccolo Iddio” enérgico y lleno de amargura. Una gran interpretación más cercana a las visiones más dramáticas del personaje a lo Callas o Scotto, que a las más humanas de Victoria de los Ángeles o Freni. En el debe, sólo mencionar que la soprano tiende a exagerar en las notas graves, como palanca para resaltar su idea más trágica del personaje, quedando a veces extraño, con lo que la línea se resiente. De todas maneras, la Gheorghiu se ha apuntado un buen tanto con su Butterfly.

El Pinkerton de Jonas Kaufmann a mí no me ha dicho nada, el papel es bastante plano y sus intervenciones se limitan al primer acto, especialmente el dúo, y la breve aria del final “Addio fiorito asil”, más teniendo en cuenta la competencia que existe en disco con di Stefano, Tucker o Pavarotti, con voces solares y penetrantes. La voz de Kauffman es bastante oscura y no luce ni en el dúo, donde empequeñece ante los hermosos sonidos de la soprano, ni en el aria. Pinkerton no es un papel a lo macho (por eso Corelli no lo cantó) y por el tipo de voz (lírica-spinto tirando a dramática) ni por afinidad es un personaje para él.

A mi personalmente Kaufmann me recuerda mucho a Jon Vickers, pero con una voz un poco más bella, y me parece que si sigue la línea del tenor canadiense es por donde puede marcar realmente la diferencia, es decir, papeles más dramáticos y Wagner.

El Sharpples de Capitanucci y la suziki de Shkosa son correctos, pero quedan lejos de grandes monstruos como la Ludwig, la Cossotto, o Panerai, Wixell o Pons.

Por el contrario, la dirección de Pappano está entre las más inspiradas, a la vez que contundentes del mercado, no quedando atrás respecto a karajan o Barbirolli, y extrayendo un sonido nítido y homogéneo de una Academia de Santa Cecilia muy en forma.

Giacomo Puccini: Madama Butterfly (CD1, CD2a, CD2b)

Cio-Cio-San – Angela Gheorghiu
B. F. Pinkerton – Jonas Kaufmann
Suzuki – Enkelejda Shkosa
Sharpless – Fabio Capitanucci
Goro – Gregory Bonfatti
Bonze – Raymond Aceto
Kate Pinkerton – Cristina Reale
Prince Yamadori – Roberto Valentini
Comisario imperiale – Massimo Simeoli
Yakuside – Massimiliano Tonsini

Orquesta e Coro dell’Academia Santa Cecilia, Roma-Antonio Pappano