Archive for the 'Regazzo' Category

El Don Giovanni de René Jacobs

2 Novembre 2009

jacobs-don-giovanni

Fa poc comentaven les excel·lències de les Noces de René Jacobs, i ara ens apropem a la seva visió de potser l’obra més important del corpus operístic Mozartià, el Don Giovanni.

La sensació general d’aquesta gravació és que Jacobs torna a obtenir un triomf personal gran, amb una lectura orquestral sensacional. Una altra vegada aconsegueix un equilibri perfecte entre totes les seccions, amb un so d’època però gens barroquitzant. Jacobs fa servir la versió de Viena, amb el que al final de l’òpera inclou en un apèndix els números que es van escriure per la versió de Praga, la de l’estrena un any abans. El director es pren moltes llibertats en les dinàmiques i amb els tempos, sempre jugant a favor de la dramatúrgia, també dona molta llibertat als recitatius, que esdevenen d’una teatralitat molt gran.

Pel que fa a las veus, l’equip escollit és jove i bastant compacte. Dóna la sensació que a aquest repartiment es més recomanable veure’l que escoltar-lo, i amb això no vull dir que cantin malament, sinó que donada la joventut general i la frescor interpretativa (en l’aspecte dramàtic) veure’ls en la versió en DVD que existeix deu fer millorar encara més la impressió general.

M’imagino que deu ser així en el cas del Don Giovanni del noruec Johannes Weisser, que no arriba als 30 anys, ja que si bé dibuixa un Giovanni fogós, la seva veu es molt tova, inclús de vegades esmorteïda i blanca, comparada amb els meus Don Joans predilectes (Pinza, Siepi, Ghiaurov o Ramey) tots baixos, que no m’acaba de fer el pes. El Leporello de Regazzo està igual de ben treballat que el seu Figaro, amb una veu més contundent que la del seu amo. La Donna Elvira de la Pendatchanska sona massa dolça, per al meu gust li falta aquell punt de paranoia que el paper requereix, vocalment està força bé. La Pasichnyk és una molt bona Donna Anna, sobretot en la seva ària “Or sai chi l’onore” d’irresistible empenta. Kenneth Tarver demostra bon estil i recursos en les seves dues àries.

W.A.Mozart – Don Giovanni – (CD01, CD02, CD03)

Johannes Weisser (Don Juan)

Lorenzo Regazzo (Leporello)

Alexandrina Pendatchanska (Donna Elvira)

Olga Pasichnyk (Donna Anna)

Kenneth Tarver (Don Ottavio)

Sunhae Im (Zerlina)

Nikolay Borchev (Masetto)

Alessandro Guerzoni (Commendatore).

Rias Kammerchor.

Freiburguer Barockorchester-René Jacobs

————————————————

Enllaç relacionat:

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/10/19/le-nozze-de-jacobs/

LE NOZZE DE JACOBS

19 Octubre 2009

Nozze-Jacobs

No voy yo a llevar la contraria a toda la crítica y mayor parte del público, esta versión es excelente, pero me atrevería a decir que no supera en ningún momento las grandes versiones clásicas como la de Erich Kleiber (DECCA, 1955 Wiener Staatsopernchor / Wiener Philharmoniker. Cesare Siepi, Hilde Gueden, Alfred Poell, Lisa Della Casa, Suzanne Danco, Fernando Corena ), la de Böhm (D.G., 1968 Chor und Orchester der Deutschen Oper Berlin. Herman Prey, Edith Mathis, Dietrich Fischer-Dieskau, Gundula Janowitz, Tatiana Troyanos, Peter Lagger) o la primera de Sir Georg Solti (DECCA, 1982 London Opera Chorus / London Philharmonic Orchestra. Samuel Ramey, Lucia Popp, Thomas Allen, Kiri Te Kanawa, Frederica von Stade, Kurt Moll), ni en estilo, ni en cantantes ni en resultados dramáticos.

Por el contrario sí que no dudo en situarla en el número uno entre todas las realizadas con criterios y/o conjuntos instrumentales de época, dejando en evidencia a las versiones de ilustres como Gardiner o Harnoncourt (las dos que tiene), y entre todas las grabadas en los últimos 20 años, que no es poco.

Quizás lo que mejor aguanta la comparación con tal plantel de ilustres predecesores sea la formidable dirección de René Jacobs, que aplicando criterios historicistas, más en el sonido que en el estilo (ya que no suena barroquizante), hace destilar oro al Concerto Köln. Suenan bien todas las secciones, pero destacan unas maderas afinadísimas y virtuosas en los da capo, mientras que la cuerda mantiene una hegemonía y afinación perfecta. Los tiempos son ligeros pero no frenéticos y no escatima volumen en los contrastes. Además, Jacobs retoma el orden original del acto III, interpreta la opera completa y hace que dos cantantes doblen personajes, como sucedió cuando Mozart condujo esta ópera.

El equipo de solistas es muy homogéneo, destacando el fantástico Cherubino de Angelika Kirchschlager, que para mí es la única que juega en la misma división que sus ilustres antecesoras (la Danco o la von Stade). Le sigue el Conde un tanto enfático en lo dramático pero vocalmente irreprochable de Keenlyside, cercano a las sutilezas de Fischer-Dieskau pero sin tantos recursos. Notable la Susana de la Ciofi que con una voz un tanto vulgar en el timbre hace maravillas por la gran expresividad de su interpretación. La condesa de Gens es correcta en todos los aspectos, pero no deslumbrante, y el Figaro de Regazzo no tiene ni la imponente presencia de Ramey ni la gracia y picardía del gran Prey.

La grabación consiguió un Grammy merecido.

W.A. Mozart – Le nozze di Figaro (Partes 1, 2 ,3 ,4, 5, 6, 7 y 8. Password: Sankerib)

Simon Keenlyside……El Conde de Almaviva

Véronique Gens………Rosina, la Condesa

Patrizia Ciofi…………..Susana, su criada

Lorenzo Regazzo……..Figaro, criado del Conde

Angelika Kirchschlager…….Cherubino, un paje

Marie McLaughlin……..Marcellina

Kobie van Rensburg……..Basilio y Curzio

Antonio Abete……..Bartolo y Antonio

Nuria Rial……….Barbarina

Concerto Köln-Collegium Vocale Gent- René Jacobs.