Archive for the 'Schoenberg' Category

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 6

13 febrer 2011

Després de molts mesos continuem amb el sixé, i penúltim, capítol de la sèrie, amb el capítol titulat “After the wake”.

El programa repeteix la mateixa estructura habitual i en aquest cas es retoma música de compositors ja escoltats en els anteriors episodis (fins i tot d’algunes obres ja comentades, com les “Cinc peces per a orquestra Opus 10” de Webern).

Escoltem a l’anyorada Margaret Price en “Im Abendrot”, l’últim del Quatre últims lieders de Richard Strauss, una música totalmente evocadora en una súblim interpretació. L’acompanyen André Previn i la London Symphony Orchestra.

 

Ara les “Cinc peces per Orquestra” d’Anton Webern, una autèntica meravella que apenes dura quatre minuts.

 

Per últim us deixo una peça auténticament hardcore on l’abrumador torrent de sons que generen els tres conjunts orquestrals fan molt difícil la seva escolta. Stockhausen no és gens senzill, i aquesta obra tampoc, tot i ser una obra de juventut. El vídeo es correspon a l’estrena espanyola de l’obra a l’octubre de 2008. Són l’ONE i els directors: Nacho de Paz, Arturo tamayo i José Ramón Encinar.

 

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítol 6: ‘After the Wake’ (vídeo)

 

 

1. ‘Four last songs’ (‘Quatre últimes cançons’) de Richard Strauss, en concret de la quarta, titulada Im Abendrot”, amb text de Joseph von Eichendorff2. ‘A Survivor from Warsaw’, de Arnold Schoenberg, amb lletra recitada, del propi Schoenberg

3. ‘Cinc peces per orquestra, Opus 10’, d’Anton Webern
4. ‘Le Marteau sans maître’ de Pierre Boulez
5. ‘Gruppen’, de Karlheinz Stockhausen, per a tres orquestres, cadascuna amb el seu director, entre ells Daniel Harding.
6. ‘Serenata per a tenor, trompa i cordes’ de Benjamin Britten. En concret, el ‘Nocturn’ de Tennyson
7. El ballet ‘Agon’ d’Igor Stravinsky

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/10/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-1/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/12/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-2/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/31/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-3/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/10/02/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-4/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/10/27/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-5/

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 3

31 Agost 2010

“Color” és el tercer capítol de la sèrie, i en ell es tracta l’evolució en el tractament tímbric i les textures sonores que es van donar des del post-romanticisme a la música clàssica actual.

L’obra de partida en aquest cas és el “Preludi a la migdiada d’un faune” de Claude Debussy. Un altre vegada Rattle comença amb una obra tremendament popular i rellevant on ens explica la forta vinculació d’aquella música amb el que estava passant amb el món de la pintura: l’Impressionisme. A partir d’aquí se’ns plantegen com a pioners el colorisme folclòric de l’”Ocell de foc” de Stravinsky i les atmosferes del “Daphnis et Chloe” de Ravel, inclús la contribució de Schoenberg a les textures orquestrals de les seves “5 peces per orquestra”.

Ja més actuals en el temps són les versions al piano (amb el propi Rattle) i amb orquestra de les “Notations” de Pierre Boulez, l’“Et expecto…” de Messiaen i la molt interessant tímbricament “Dream/Window” de Takemitsu.

Com sempre Rattle introdueix cada peça en context històric i artístic, posa exemples al piano i intenta, sempre, ser el màxim didàctic possible, amb un llenguatge entenedor i directe.

Us deixo un parell de vídeos amb la versió que feia un Leopold Stokowski de 90 anys del “Prélude à l’après-midi d’un faune” amb la London Symphony. Aquesta peça era una de les seves especialitats, ja que l’anava molt bé al seu estil molt atent a les sonoritats i a la recreació de les textures orquestrals.

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítol 3: ‘Colour’ (VIDEO)

1. ‘Prélude à l’après-midi d’un faune’ de Claude Debussy

2. ‘El pájaro de fuego’ d’Igor Stravinsky

3. ‘Daphnis et Chloé’ de Maurice Ravel

4. ‘Jeux’ de Claude Debussy

5. ‘Cinco piezas para orquesta Opus 16’ d’A. Schoenberg

6. ‘Notations’ para piano (en versión orquestal) de Pierre Boulez

7. ‘Et expecto resurrectionem mortuorum’ d’Olivier Messiaen

8. ‘Dream/Window’ de Toru Takemitsu

——————–

Enllaços relacionats:

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/10/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-1/

https://rodiazsa.wordpress.com/2010/08/12/introduccio-a-la-musica-del-segle-xx-capitol-2/

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA DEL SEGLE XX. CAPÍTOL 1

10 Agost 2010

“Ballant sobre el volcà” és el primer d’una sèrie de capítols que, sota la guia de Simon Rattle, ens intenta introduir en la música clàssica del segle XX.

El director britànic, un autèntic coneixedor i defensor d’aquest repertori, ens condueix a través dels diferents moments històrics i moviments musicals que van fer evolucionar la música des de la placidesa del post-romanticisme fins a l’atonalitat i el dodecafonisme.

Com a tòpic absolut de la història de la música, tot comença amb l’acord inicial del preludi del Tristan und Isolde, i a partir d’aquí, mitjançant exemples al piano, narració i fragments de peces interpretades per la City of Birmingham Symphony Orchestra, es van desenvolupant de manera clara i entenedora els diferents conceptes.

Escoltem el preludi i el Libestod del Tristan und Isolde amb l’Orquestra West-Eastern Divan dirigida per Daniel Barenboim, als PROMS del 2009

La sèrie consta de set capítols, que anirem desgranant poc a poc, i que he trobat al molt recomanable blog de Jmrecillas.

Per als neofits és una sèrie ideal per introduir-se en el món d’aquesta música que en moltes ocasions no és fàcil de pair a primera oïda. Per als més experts els i semblarà poc.

Leaving Home, a television programme introducing 20th century orchestral music

Capítulo 1: ‘Dancing on a Volcano’ (‘Bailando sobre un volcán’) (VIDEO)

1. Obertura de la ópera ‘Tristan und Isolde’ (‘Tristán e Isolda’) de Richard Wagner

2. ‘Verklärte Nacht’ (‘Noche transfigurada’), de Arnold Schoenberg, basada en un poema narrativo de su contemporáneo Richard Dehmel

3. ‘Sinfonía 7 en Mi menor’ de Gustav Mahler

4. Ópera ‘Elektra’ de Richard Strauss(*)

5. ‘Cinco piezas para orquesta Opus 16’ de Arnold Schoenberg

6. ‘Cinco piezas para orquesta Opus 10’ de Anton Webern

7. Concierto para violín y orquesta’ de Alban Berg (**)

(*) Felicity Palmer

(**) Gidom Kremer

The City of Birmingham Symphony Orchestra – Simon Rattle.