Archive for the 'Schwanewilms' Category

Schwanewilms canta Ariadne auf Naxos

3 Novembre 2009

rohariadne3

Anne Schwanewilms (caray con el apellido) es, sobre el papel, la estrella más destacada de la producción del Król Roger que ya se ha estrenado en el Liceu.

Esta soprano alemana de 42 años está haciendo una brillante carrera por todos los teatros del mundo, sobre todo con sus encarnaciones de papeles de soprano lírica de Richard Strauss, es decir: La Mariscala de Der Rosenkavalier, Arabella, Ariadna y Chrysothemis (Elektra), y con toda la razón del mundo ya que posee una voz de lírica ancha de cremosa sonoridad, con un agudo brillante y potente que sabe plegar para emitir esos maravillosas notas flotadas de las grandes escenas straussianas. Además es una intérprete muy musical y una cantante estilista de gran gusto.

Os la presento en esta grabación de la Ariadna auf Naxos del Covent Garden del año 2004, donde está acompañada de la Zerbinetta de la soprano Diana Damrau, el compositor de Susan Graham y el Baco de Richard Margison, todos bajo la dirección experta de Sir Colin Davis.

Anne Schwanewilms llegó a esta producción después de la gran polémica que suscitó el “despido” de Deborah Voigt por parte del director escénico Christof Loy que la consideró no adecuada al papel por estar gorda. Loy argumentó que una cantante con el físico de la Voigt no podía dar verosimilitud a su idea del personaje, que se ha de arrastrar, mover constantemente por el escenario y llevar un ligero y vaporoso vestido negro, entre otras cosas. La polémica traspaso fronteras e incluso llegó a nuestros telediarios (¡se ve que estas cosas son los únicos aspectos noticiables de las producciones operísticas!). Teniendo en cuenta que el personaje en la primera parte es una parodia de una Prima Donna, uno se imagina el punto gracioso de que la interprete una soprano gorda tal y como marcan los estereotipos, pero no hay quien entienda a los directores de escena actuales, la mayoría más divos ya que los propios cantantes.

La Schwanewilms está estupenda, dejando claros todos los aspectos que antes he mencionado de su voz. Para que lo comprobéis os dejo las frases de “Es gibt ein Reich” de las funciones del Teatro Real de Madrid de 2006, en la misma producción de Loy.

Anne Schwanewilms – Ariadne auf Naxos – Es gibt ein Reich – Madrid, 2006-Lopez Cobos

La otra gran triunfadora de la función es la sensacional Zerbinetta de la también soprano alemana Diana Damrau. Su Zerbinetta se puede colocar al lado de las más grandes, sin ningún tipo de dudas, por gracejo, facilidad, perfección técnica y recursos vocales, jugando en la misma división que la de Edita Gruberova o la de Natalie Dessay. Aquí os dejo un link para que escuchéis su gran escena “Großmächtige Prinzessin” en su debut absoluto en el Met en 2005.

 

Diana Damrau – Gran escena de Zerbinetta – MET, 2005 – Kirill Petrenko – Partes 1&2

rohariadne1

Susan Graham, una mezzo muy valorada en Estados Unidos y Reino Unido, canta un Compositor un poco desapasionado, con voz correcta pero tampoco to die for. Mientras que Richard Margison (este es también un cantante muy voluminoso pero a Loy no le importó) defiende con solidez el complicadísimo papel de Baco, que ya es muchísimo. El resto de papeles pequeños están todos admirablemente defendidos.

Sir Colin Davis firma una lectura tan refinada como intensamente teatral con una Orquesta de la Royal Opera House en forma. La grabación es in house con un sonido más que bueno, eso sí se escuchan más de una tos (parece ser que la tisis se extiende por todos los teatros de ópera, no es solo patrimonio nacional) y muchas risas, sobretodo en la primera parte.

Richard Strauss – Ariadne auf Naxos (Partes 1, 2 y 3)

Anne Schwanewilms (Ariadna). 

Diana Damrau (Zerbinetta).

Susan Graham (Compositor).

Richard Margison (Baco).

Chritopher Lemmings (Scaramuccio).

Jeremy White (Trufaldino).

Grant Doyle (Arlequin).

Orchestra of The Royal Opera House -Dir.: Colin Davis

Londres, 2004

Preparant Król Roger de Karol Szymanowski

29 Octubre 2009

088-089 koneser.qxd

La pròxima obra lírica que arriba al Liceu és una estrena absoluta a Espanya. Pertany al compositor polac nascut a Ucraïna Karol Szymanowski. Es una obra que no conec gaire, ja que nomes l’he sentida en una gravació obtinguda per internet i en versió cantada en alemany (amb un jove Jonas Kaufmann). Per la seva forma en episodis i per la seva construcció musical i dramàtica és més com un oratori que una òpera a l’ús. La música és bastant suggerent, hereva de la tradició wagneriana i mahleriana, en la línia de Strauss, i es noten les influències de Scriabin, Ravel o Debussy amb moments força melòdics i harmònicament molt suggestius.

Com estic bastant fet pols desprès de passar pel quiròfan dues vegades en vint dies (amb infecció postoperatòria inclosa) us deixo la informació que es troba en la web del Gran Teatre del Liceu i la versió en alemany de l’obra que disposo. També us adjunto el video de presentació de la producció.

Introducció a l’obra i l’autor

Llibret de Jaroslaw Iwaszkiewicz i del compositor basat en Bacchae d’Eurípides. Música de Karol Szymanowski. Estrenada el 19 de juny de 1926 al Teatre Wielki de Varsòvia. Estrena a Espanya.

Król Roger (El rei Roger) és una òpera del compositor polonès, però nascut a Ucranïa, Karol Szymanowski, amb llibret de Jarosław Iwaszkiewicz, estrenada a Varsòvia el 1926. Ambientada a la Sicília del segle XII, enllaça elements del classicisme grec –el culte al déu Dionís– amb la filosofia de Nietzsche i explora la convivència cultural bizantina, àrab, grega i europea. Es considera una de les grans òperes del segle xx. El personatge central, el rei sicilià Roger, s’inspira en la figura del rei de Tebes Penteu, que prohibí el culte a Dionís i morí al mont Citeró destrossat per la seva mare i les seves germanes. Narra l’arribada a Sicília d’un misteriós pastor, que sedueix la reina Roxana i tota la cort, i finalment es manifesta com a Dionís, el déu del vi, de la fertilitat i de l’hedonisme. Però Roger resisteix la seva seducció i acaba l’obra amb un vibrant himne a Apol·lo i al Sol, símbols de la racionalitat del classicisme, que s’oposa a l’èxtasi de Dionís i dels seus seguidors. El primer acte, dit «bizantí», té lloc a la catedral de Palerm; el segon, dit «oriental», a l’Índia i al Pròxim Orient, i el tercer, dit «grecoromà», en un vell temple grec, i la música recull les distintes atmosferes: la religiosa, la de les danses orientals exòtiques i la de l’idealisme i la passió.

L’òpera representa el conflicte entre els ideals cristians i pagans, o entre les tendències dionisíaca i apol·línia dins de cadascun de nosaltres. La veu d’un nou déu es fa sentir a través del misteriós pastor, que apareix davant el rei cristià Roger. Tots el rebutgen, llevat de la reina Roxana, la qual, guiada per la seva intuïció més que no pas per la seva raó, sembla donar crèdit al missatge del pastor. Després de provar de fer-lo presoner, el rei acaba component-se amb aquest fenomen nou i el repte que representa. La música té una mica de la riquesa i de la textura de la dels contemporanis de Szymanowski, Strauss o Scriabine/Skriabin, de vegades amb la sagacitat de la de Debussy.

Síntesi argumental

L’òpera Król Roger (El rei Roger), òpera del compositor polonès Karol Szymanowski i llibret de Jarosław Iwaszkiewicz i del mateix compositor, basada en Bacchae d’Eurípides, fou estrenada al Gran Teatre de Varsòvia el 1926. L’acció se situa a la Sicília del segle XII, període d’ocupació d’una dinastia normanda a l’illa, el membre més destacat de la qual fou Roger II Hauteville (1130-1154).

Acte I – En una missa solemne que se celebra a la catedral de Palerm, presidida pel rei Roger i la seva esposa Roksana, l’arquebisbe i la diaconessa, figures influents de la cort normanda, acompanyats pels cors, supliquen al sobirà que faci justícia i defensi la santa fe davant la presència inquietant d’un pastor que predica contra les creences dels fidels i els incita al pecat. El conseller Edrisi, savi àrab de la cort, i Roksana, demanen al rei que no el condemni sense jutjar-lo. Roger dóna ordre que condueixin davant seu el pastor, jove bellíssim i misteriós, que en el diàleg amb el rei mostra un orgull inquietant. Roger fa callar la gent que l’insulta i el pastor descriu amb gran dolçor el seu déu, que busca els ramats perduts amb el cap coronat d’heura i raïms a les mans, capaç de sadollar els desigs dels seus fidels. Edrisi demana pietat per al jove, igual com Roksana, i Roger, després d’un moment de còlera en què ordena que el pastor sigui mort, decideix alliberar-lo. El pastor mira els ulls del rei amb un somriure lluminós i, abans que surti, Roger, sobtadament, li ordena que aquella nit comparegui al seu palau, on serà jutjat.

Acte II – Dins el gran i luxós palau, el rei Roger, molt torbat, confessa al savi conseller Edrisi com l’inquieta el foc inconegut que brilla en la mirada del nouvingut i l’expressió dels ulls de Roksana quan aquest cantava al seu déu. Escolten ambdós atentament el cant de Roksana, que demana que la pietat amari el cor del rei. Entra amb gran solemnitat el jove i bell pastor, vestit esplèndidament, acompanyat dels seus músics, que afirma venir de les terres remotes de l’Índia, enviat per un déu amable i poderós, però troba en el rei una reacció hostil. L’escena es va omplint d’una gran gentada, fascinada pel pastor. El rei l’acusa de blasfemar i d’enverinar amb encanteris el cor dels seus seguidors. El pastor respon amb orgull, convoca els seus músics a tocar i s’inicia una gran dansa ritual, de caire orientalitzant i dionisíac. Entra Roksana, Roger intenta inútilment deturar-la, però ella fa una crida a l’amor i a l’assumpció de la follia i demana que el jove déu se l’emporti al seu paradís. Roger dóna ordre de detenir i immobilitzar el pastor, però aquest, aïrat i més segur que mai, trenca la cadena i la llença als peus del rei. Demana als qui se sentin lliures que el segueixin al seu meravellós i secret univers i la primera a fer-ho és Roksana, a la qual s’uneixen molts dels presents. Roger, sol amb Edrisi, profundament commogut, es treu la corona i el mantell reial, abandona l’espasa i decideix seguir-los com a pelegrí.

Acte III – Entre les ruïnes d’un temple grec, davant la mar, veiem arribar el rei Roger, fatigat i amb una gran tristesa, i Edrisi. Desconfia de trobar Roksana i el conseller l’insta perquè la cridi. Aviat sent la resposta de Roksana i la veu del pastor, la lluna apareix entre els núvols i illumina l’escena, i arriba la reina com una aparició meravellosa, amb una actitud amorosa vers el rei, al qual diu que el pastor està al firmament, en el món de les estrelles. L’invita a oferir-li un sacrifici sobre l’altar i llencen rams de flors dins les flames. El pastor apareix amb l’aspecte del déu Dionís, envoltat d’una llum sobrenatural. L’escena es va poblant d’ombres dels seus seguidors i el pastor intenta convèncer el rei que la seva veu desperta un cant de joia en el seu cor i convida els presents a un viatge infinit sobre els oceans. S’anuncia l’alba, les estrelles s’apaguen i la imatge del pastor desapareix mentre els seus fidels es lliuren a una bacanal, amb Roksana en qualitat de mènade. Roger no intenta deturar aquest flux de gent que va sortint, la música es va apaivagant i es dilueix en la llum de l’aurora. Sols novament Edrisi i el rei, arribem al final de l’òpera, en què Roger, posseït d’una gran força i dignitat, entona un conclusiu i solemne himne al sol naixent, la llum apol·línia del qual saluda amb emoció. Ha renascut i s’ha enriquit amb el món dionisíac, però ha aconseguit no ser-ne un esclau i assumir els principis apol·linis.

krol_5-Karl foster

Karol Szymanowski – Koenig Roger (Król Roger) (Descàrrega)

König Roger …….Wolfgang Schöne

Roxane ………….Kristine Ciesinski

Pastor……………Will Hartman

Edrisi ……………Jonas Kaufmann

Erzbischof ………Mark Munkittrick

Diakonissin ……..Carmen Mammoser

Opera de Stuttgart –  Lothar Zagrosek

Stuttgart, november de 1997

 

DADES DE LA PRODUCCIO

Títol / Krol Roger

Direcció d’escena / David Pountney

Escenografia / Raimund Bauer

Vestuari / Marie-Jeanne Lecca

Il·luminació / Fabrice Kebour

Coreografía / Beate Vollack

Nova coproducció: Gran Teatre del Liceu / Festival de Bregenz

Direcció musical Josep Pons

Roger II, rei de Sicília – Scott Hendricks / Artur Rucinski

Roksana – Anne Schwanewilms / Monika Mych

El pastor – Will Hartmann / Pavlo Tolstoy

Edrisi, un savi àrab – Francisco Vas / Roger Padullés

Arquebisbe – Daniel Borowski / Aleksander Teliga

Diaconessa – Jadwiga Rappé / Agnes Zwierko