Archive for the 'Stabat Mater' Category

Pergolesi i la maduresa serena de Claudio Abbado

28 gener 2011

Durant el 2010 la DG ha estat regalant-nos les gravacions dels concerts que amb motiu del tercer aniversari del naixement del compositor de l’escola napolitana Giovanni Battista Pergolesi (1710) va realitzar el mestre milanès Claudio Abbado.

Si per alguna obra és recordat Pergolesi és precisament pel seu Stabat Mater, que forma part del disc que us vull recomanar.

L’obra de Pergolesi ha fruit sempre d’una boníssima salut discogràfica, sobretot als anys vuitanta on tothom la gravava, i més encara amb l’explosió dels conjunts amb instruments originals i criteris historicistes. El mateix Abbado havia fet una gravació amb la London Symphony Orchestra que evidencia com ha canviat la manera d’interpretar aquestes obres, i com el revisionisme ha variat els criteris d’aproximació a les obres del barroc i el classicisme, inclús en personalitats tant importants com el propi Abbado. I és que aquesta gravació (extreta d’un concert) feta al 2009 és molt diferent d’aquella.

Només cal començar per les forces orquestrals desplegades. L’Orchestra Mozart no té res a veure amb la poderosa London Symphony, estem parlant d’un conjunt de cambra amb instruments originals i d’un cor de cambra, no de conjunts massificats i afinació pujada perquè tot soni més pompós i brillant.

Per altra part, també els solistes actuals estam molt més preparats per a interpretar aquest repertori de la manera que es creu més propera a com es feia originalment (més polifònic i menys operístic). Així la Rachel Harnisch i la Sara Mingardo fan unes interpretacions on combinen talent, força i intel·ligència. Només cal sentir-les en els passatges imitatius i, en particular, en les dissonàncies del meravellós moviment d’obertura.

En el “Cuius animan gementem” la Harnisch es manté excel·lent tot i l’altíssima tessitura exigida a la línia de cant, capaç de tallar la textura orquestral en els versos “pertransivit gladius”.

La Mingardo està molt bé. Els tremolos a “O quam tristis” són perfectes. La veritat és que la cantant no ens ha de demostrar res, tots sabem que és una de les contraltos més musicals en l’actualitat, amb un timbre i una manera de cantar excepcionals. Ho podeu comprovar en fragments con “Ob amorem filii” o “Fac, ut porten Christi mortem”.

La direcció d’Abbado és una filigrana. Aquest home era molt bo, però després de superar la gravíssima malaltia que va patir cada concert i obra que afronta es converteixen en un prodigi de musicalitat, sentiment i perfecció. No té res a veure amb la seva versió de fa 25 anys, aquí demostra que es pot fer música barroca sense precipitació (en els tempos), amb serenitat i contenció però a la vegada de manera extremadament intensa. Cada nova aportació al disc d’aquest senyor val el seu pes en or.

Acompanyant al Stabat Mater trobem un més convencional concert per violí amb Carmignola com solista, on aconseguixen uns interessant diàlegs entre el solista i sobretot el laut. I per a finalitzar un Salve Regina amb la destacada intervenció solista de Julia Kleiter.

Una joia.

Giovanni Battista Pergolesi (CD, PASSWORD: elhenry.MusicIsTheKey)

Stabat Mater

1. 1. Stabat Mater [4:14]

2. 2. Cujus animam [2:21]

3. 3. O quam tristis [2:15]

4. 4. Quae moerabat [2:10]

5. 5. Quis est homo [2:31]

6. 6. Vidit suum [3:35]

7. 7. Eia Mater [2:15]

8. 8. Fac ut ardeat [2:20]

9. 9. Sancta Mater [5:32]

10. 10. Fac ut portem [3:52]

11. 11. Inflammatus [2:12]

12. 12. Quando corpus – Amen [5:00]

Rachel Harnisch-Sara Mingardo

Concerto for Violin in B Flat Major

13. Allegro [5:11]

14. Largo [3:37]

15. Allegro [3:41]

Giuliano Carmignola

Salve Regina in C Minor

16. 1. Salve, Regina [3:58]

17. 2. Ad te clamamus [3:55]

18. 3. Eia ergo [1:31]

19. 4. Et Jesum benedictum [2:17]

20. 5. O clemens, o pia [2:17]

Julia Kleiter

Orchestra Mozart-Claudio Abbado

El Stabat Mater de Rossini

3 Octubre 2010

Quan al 1831 un ric mecenes va convidar a Rossini a composar un Stabat Mater, el compositor estava en un moment personal magnífic. Desitjava crear una peça que rivalitzés amb l’enormement popular de Pergolesi, accedint a la composició si aquesta només s’utilitzava per a us privat.

Una vegada establertes les parts principals del text, un poema del segle XIII basat en la vetlla de la Verge davant del seu fill crucificat, Rossini va sofrir un fort atac de lumbalgia. Les parts que faltaven (nos. 2 i 4), van ser encarregades al seu compatriota i col·lega Giovanni Tadolini, i l’obra va ser completament atribuïda a Rossini.

Anys més tard, no obstant, va descobrir que el manuscrit havia sigut venut a un editor, trencant-se l’acord inicial, i quedant tacada, probablement la seva reputació.

Rossini va recuperar ràpidament la partitura i, desprès d’eliminar les parts de Tadolini, es va proposar acabar la peça. El Stabat Mater resultant es va estrenar a Paris el 1842, i dos mesos després a Bolonia triomfalment dirigit per Gaetano Donizetti.

La serena versió de Myung-Whun Chung amb una gloriosa Wiener Philharmoniker està al servei de la solemnitat i l’innata teatralitat de l’obra, però transmet al mateix temps una especial i introvertida lluentor.

El conjunt d’intèrprets és de primer ordre: veus adequades estilísticament i amb personalitat que es corresponen amb la lectura del director. Destaca la sentida interpretació de la Bartoli de la cavatina “Fac, ut portem”, realment conmovedora, i també la gran intensitat expressiva del cor. Des de l’inici, fosc i dramàtic, fins a la fuga del poderòs “Amen”, la gravació és sensible i plena de potència, bellesa i dignitat. Disfruteu-la.

“Fac, ut portem” per Cecilia Bartoli. Abril de 1990. Dirigeix Salvatore Accardo.

Gioacchino Rossini-Stabat Mater (CD)

Luba Orgonasova, soprano

Cecilia Bartoli, mezzo

Raúl Gimenez, tenor

Roberto Scandiuzzi, bajo

Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor

Wiener Philharmoniker

Myung-Wung Chung