Archive for the 'Thielemann' Category

Carmina Burana de Carl Orff

6 febrer 2011

Chor Der Deutschen Oper Berlin, Christian Thielemann, Helmut Sonne & Orchester der Deutschen Oper Berlin

L’altre dia portava a una amiga en el cotxe i va començar a sonar el Carmina Burana d’Orff. Quan va sentir el començament del O Fortuna automàticament en va recriminar que era una mica macabre per sentir una música tant inquietant, que li provocava calfreds. No és la primera vegada que he sentit una cosa així sobre aquest cor, el que demostra el gran poder que sobre nosaltres té la suggestió visual.

I és que en gran part, la mala fama d’aquesta peça prové d’haver sigut part de la banda sonora de la pel·lícula Excalibur i de molts anuncis, aprofitant-se per moments on ha de passar alguna cosa terrible o maligna. Però com heu pogut comprovar en el vídeo, la lletra no té res a veure amb el dimoni o el mal, sinó que parla de la Fortuna i el destí, a vegades favorable, a vegades advers.

El Carmina Burana és una obra per a fruir completament. El llenguatge musical simple i directe que posseeix, combina l’exuberància rítmica de Stravinski amb altres passatges més càlids, més opulents i més romàntics, musicalment parlant, i fan aquesta obra molt atractiva per al públic en general per la seva varietat i força comunicativa.

El text de Carmina Burana està extret de la col·lecció de poemes llatins i germànics del segle XII, de vegades amb lletres pujades de to, escrits pels monjos de Benediktbeuern. Orff la divideix en tres parts, que parlen de la naturalesa, la taberna i l’amor, i l’obra està emmarcada per una obertura i un cor final imponents que alaben a la deessa Fortuna, i que tant malament s’ha utilitzat per pel·lícules i anuncis publicitaris.

Carl Orff  (1895-1982) va estudiar a l’Acadèmia de Música de Munich just abans de la I Guerra Mundial, però, de seguida, cautivat per la música de Debussy y Schoenberg, va repudiar la deva formació al conservatori. Durant la dècada de 1920 va començar a furgar entre les obres de Monteverdi i altres compositors del segle XVII, i va fundar una escola en la que es desenvolupaven les seves pioneres idees educatives que intentaven d’unificar el gest, la poesia i la música. Aquestes preocupacions, conjuntament amb la seva creixent fascinació per alguns aspectes de l’Antiguitat clàssica, van donar forma a la seva evolució musical, i durant la dècada de 1930 ja havia decidit centrar-se en l’òrbita del teatre de l’òpera. De fet, el Carmina Burana, la seva composició més famosa, va se concebuda originalment per a l’escena, malgrat que en l’actualitat només es sent als auditoris.

La versió que us porto és tot un clàssic en la discografia, molt viva i amb una excel·lent direcció del mestre Previn amb uns conjunts de la London Symphony en molt bona forma.

Carl Orff-Carmina Burana (CD)

Thomas Allen

Sheila Armstrong

Gerald English

London Symphony Orchestra and Chorus-Andre Previn.

Preparant el TRISTAN UND ISOLDE

21 gener 2010

El dissabte 23 s’inicia al Liceu la sèrie de 11 funcions del Tristan und Isolde de Richard Wagner. Com ja es habitual amb aquest post us donaré una mínima informació de l’obra per a que pugueu preparar (els que no la conegueu) i/o fruir (tots).

De la meva collita només dir que el Tristan und Isolde és un dels cims de l’art en general , i de la música en particular.

Tirem de les explicacions de la pàgina web del Liceu, que per això la paguem entre tots.

http://www.liceubarcelona.cat/cms/index.php?option=com_content&view=article&id=230&temporada=4&Itemid=39&lang=ca

“Tristan und Isolde té com a punt de partida un poema medieval de Gottfried von Strasburg (vers 1210), sobre una llegenda d’origen cèltic, que narra els tràgics amors de Tristany i Isolda. S’estrenà el 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Wagner féu de Tristan und Isolde l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’afirma, incontenible, a despit de la pròpia voluntat, de  les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment. Utilitzà una música nova, al límit de la tonalitat, d’un cromatisme exasperat, punt sense retorn en l’òpera romàntica i punt de partida de la música del nostre temps.

Tristan, que ha estat guarit per Isolde –filla de la reina d’Irlanda– de les seves ferides, rep l’encàrrec del seu oncle i protector, el rei Marke de Cornualla, d’anar a Irlanda per demanar, en nom seu, la mà d’Isolde. Quan s’aixeca el teló, la primera escena ens situa al vaixell en què Tristan condueix Isolde a Cornualla, i el filtre de mort que fa portar la princesa per consumar la seva venjança –Tristan havia causat la mort del seu promès Marold– és canviat per la serventa Brangäne en filtre d’amor, cosa que desencadena –i alhora revela– la passió soterrada dels protagonistes. Al segon acte té lloc una de les escenes d’èxtasi amorós més extraordinàries de la història de l’òpera, fins que els sorprèn el retorn de Marke i els seus cavallers i Melot fereix greument Tristan. Al tercer acte, Kurwenal ha conduït el seu amic Tristan al seu castell de Karéol, a la Bretanya, on esperen l’arribada de la nau d’Isolde, l’única que el pot guarir. Isolde apareix només a temps de rebre entre els seus braços Tristan poc abans de morir. Arriba el rei Marke, disposat a perdonar. Però els bretons presenten batalla i Kurwenal mata Melot abans de ser ell mateix ferit mortalment. Isolde, ja fora d’aquest món, s’enfonsa en la nit de la mort, única realitat que la pot tornar a unir amb Tristan, mentre canta l’extraordinària Liebestod (Mort d’amor).”

Aprofitem, també, el resum de l’argument i us deixo el link per al llibret

“Acte I

Un vaixell du Isolde, princesa d’Irlanda, a Cornualla, on ha de contraure matrimoni amb el vell rei Marke. Però Tristan i Isolde es coneixen de feia temps: la princesa havia estat promesa a un cavaller que fou mort per Tristan. La mateixa Isolde guarí el ferit Tristan sense saber que era l’assassí del seu promès i sentí per ell una atracció sobtada que mai no ha pogut oblidar. Indignada pel fet que Tristan la condueixi davant el rei Marke, demana a la serventa Brangäne el filtre de mort. Però la serventa canvia el filtre de mort pel d’amor i en trobar-se cara a cara Tristan i Isolde, tensos i violents, mentre la tripulació saluda el desembarcament a Cornualla, beuen plegats la copa «de la reconciliació» i, en comptes de morir, cauen l’un en braços de l’altre.

Acte II

Isolde apaga la torxa que crema a la porta del palau de Marke: és el senyal convingut per trobar-se amb Tristan. Els amants s’abracen amb passió i canten la pau de la nit, símbol del seu amor. Melot, cortesà del rei, irromp brutalment precedint el rei Marke, que mira amb dolor i estupor la parella que l’ha traït. Melot s’abraona sobre Tristan i el fereix.

Acte III

Vençut per la febre, Tristan agonitza al castell de Kareol, foll de desig que arribi el vaixell d’Isolde, que només pot recollir l’últim alè de l’estimat. Un segon vaixell porta el rei Marke, disposat a perdonar-ho tot. És massa tard: Isolde expira sobre el cos de Tristan, morta d’èxtasi, d’amor i de fidelitat.”

Llibret Alemany-català

http://www.liceubarcelona.cat/cms/administrator/components/com_info/liceu/web/uploads/assets//llibret_tristan_cat.pdf

Per la meva part us deixo dues versions més del Tristan protagonitzades pels principals cantants que les faran al Liceu, a part de la de Leonard Bernstein d’un post anterior.

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/09/10/el-tristan-de-bernstein/

La primera és la d’unes funcions a Viena amb la batuta del mestre Thielemann (tota una garantia d’ortodòxia wagneriana) amb la més que solvent Isolde de la Voigt (que és la que la farà al Liceu), l’esforçat i ja veterà en aquesta gravació Tristan del Thomas Moser i el sobri Marke del Robert Holl.

La segona és una funció del Metropolitan de la temporada passada amb un dels primers Tristan del Peter Seiffert, molt entregat però fent patir, l’Isolda de la Dalyman i el meravellós Marke de René Pape, tots sota la direcció del referent modern de l’obra i un dels seus millors intèrprets de tots els temps, el Daniel Barenboim.

————————————–

Richard Wagner-Tristan und Isolde (Part 1, Part 2, Part 3)

TRISTAN – Thomas Moser

ISOLDE – Deborah Voigt

KONIG MARKE – Robert Holl

KURWENAL – Peter Weber

MELOT – Markus Nieminen

BRANGÂNE – Petra Lang

EIN HIRT – Michael Roider

EIN STEUERMANN – In-Sung Sim

EIN JUNGER SEEMAN – John Dickie

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper-Christian Thielemann

————————————–

Richard Wagner-Tristan und Isolde (Part 1, Part 2. Juntar amb HJSplit)

Peter Seiffert (tenor) : Tristan

Katarina Dalayman (soprano) : Isolde

Michelle DeYoung (mezzo-soprano) : Brangäne

René Pape (bajo) : König Marke

Gerd Grochowski (bariton) : Kurwenal

Stephen Gaertner (tenor) : Melot

Matthew Plenk (tenor) : Seemann

Mark Schowalter (tenor) : Ein Hirt

James Courtney (bariton) : Steuermann

The Metropolitan Opera Chorus and Orchestra-Daniel Barenboim

————————————-

INFORMACIO DE LES FUNCIONS AL LICEU

11 funciones que se inician el 23 de enero

Direcció d’escena: Thor Steingraber

Escenografia i vestuari: David Hockney

Il·luminació: Duane Schuler

Producció: Los Angeles Opera

Repartiment:

Director musical: Sebastian Weigle

Tristan: Peter Seiffert/Ian Storey

Isolde: Deborah Voigt/Jennifer Wilson

Rei Marke: Kwangchul Youn/Attila Jun

Kurnewal: Bo Skovhus/Tomas Tomasson

Brangäne: Michaela Schuster/Janina Baechle

Pastor/Mariner: Francisco Vas

Piloto: Manel Esteve Madrid