Archive for the 'Weigle' Category

Preparant el TRISTAN UND ISOLDE

21 gener 2010

El dissabte 23 s’inicia al Liceu la sèrie de 11 funcions del Tristan und Isolde de Richard Wagner. Com ja es habitual amb aquest post us donaré una mínima informació de l’obra per a que pugueu preparar (els que no la conegueu) i/o fruir (tots).

De la meva collita només dir que el Tristan und Isolde és un dels cims de l’art en general , i de la música en particular.

Tirem de les explicacions de la pàgina web del Liceu, que per això la paguem entre tots.

http://www.liceubarcelona.cat/cms/index.php?option=com_content&view=article&id=230&temporada=4&Itemid=39&lang=ca

“Tristan und Isolde té com a punt de partida un poema medieval de Gottfried von Strasburg (vers 1210), sobre una llegenda d’origen cèltic, que narra els tràgics amors de Tristany i Isolda. S’estrenà el 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Wagner féu de Tristan und Isolde l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’afirma, incontenible, a despit de la pròpia voluntat, de  les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment. Utilitzà una música nova, al límit de la tonalitat, d’un cromatisme exasperat, punt sense retorn en l’òpera romàntica i punt de partida de la música del nostre temps.

Tristan, que ha estat guarit per Isolde –filla de la reina d’Irlanda– de les seves ferides, rep l’encàrrec del seu oncle i protector, el rei Marke de Cornualla, d’anar a Irlanda per demanar, en nom seu, la mà d’Isolde. Quan s’aixeca el teló, la primera escena ens situa al vaixell en què Tristan condueix Isolde a Cornualla, i el filtre de mort que fa portar la princesa per consumar la seva venjança –Tristan havia causat la mort del seu promès Marold– és canviat per la serventa Brangäne en filtre d’amor, cosa que desencadena –i alhora revela– la passió soterrada dels protagonistes. Al segon acte té lloc una de les escenes d’èxtasi amorós més extraordinàries de la història de l’òpera, fins que els sorprèn el retorn de Marke i els seus cavallers i Melot fereix greument Tristan. Al tercer acte, Kurwenal ha conduït el seu amic Tristan al seu castell de Karéol, a la Bretanya, on esperen l’arribada de la nau d’Isolde, l’única que el pot guarir. Isolde apareix només a temps de rebre entre els seus braços Tristan poc abans de morir. Arriba el rei Marke, disposat a perdonar. Però els bretons presenten batalla i Kurwenal mata Melot abans de ser ell mateix ferit mortalment. Isolde, ja fora d’aquest món, s’enfonsa en la nit de la mort, única realitat que la pot tornar a unir amb Tristan, mentre canta l’extraordinària Liebestod (Mort d’amor).”

Aprofitem, també, el resum de l’argument i us deixo el link per al llibret

“Acte I

Un vaixell du Isolde, princesa d’Irlanda, a Cornualla, on ha de contraure matrimoni amb el vell rei Marke. Però Tristan i Isolde es coneixen de feia temps: la princesa havia estat promesa a un cavaller que fou mort per Tristan. La mateixa Isolde guarí el ferit Tristan sense saber que era l’assassí del seu promès i sentí per ell una atracció sobtada que mai no ha pogut oblidar. Indignada pel fet que Tristan la condueixi davant el rei Marke, demana a la serventa Brangäne el filtre de mort. Però la serventa canvia el filtre de mort pel d’amor i en trobar-se cara a cara Tristan i Isolde, tensos i violents, mentre la tripulació saluda el desembarcament a Cornualla, beuen plegats la copa «de la reconciliació» i, en comptes de morir, cauen l’un en braços de l’altre.

Acte II

Isolde apaga la torxa que crema a la porta del palau de Marke: és el senyal convingut per trobar-se amb Tristan. Els amants s’abracen amb passió i canten la pau de la nit, símbol del seu amor. Melot, cortesà del rei, irromp brutalment precedint el rei Marke, que mira amb dolor i estupor la parella que l’ha traït. Melot s’abraona sobre Tristan i el fereix.

Acte III

Vençut per la febre, Tristan agonitza al castell de Kareol, foll de desig que arribi el vaixell d’Isolde, que només pot recollir l’últim alè de l’estimat. Un segon vaixell porta el rei Marke, disposat a perdonar-ho tot. És massa tard: Isolde expira sobre el cos de Tristan, morta d’èxtasi, d’amor i de fidelitat.”

Llibret Alemany-català

http://www.liceubarcelona.cat/cms/administrator/components/com_info/liceu/web/uploads/assets//llibret_tristan_cat.pdf

Per la meva part us deixo dues versions més del Tristan protagonitzades pels principals cantants que les faran al Liceu, a part de la de Leonard Bernstein d’un post anterior.

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/09/10/el-tristan-de-bernstein/

La primera és la d’unes funcions a Viena amb la batuta del mestre Thielemann (tota una garantia d’ortodòxia wagneriana) amb la més que solvent Isolde de la Voigt (que és la que la farà al Liceu), l’esforçat i ja veterà en aquesta gravació Tristan del Thomas Moser i el sobri Marke del Robert Holl.

La segona és una funció del Metropolitan de la temporada passada amb un dels primers Tristan del Peter Seiffert, molt entregat però fent patir, l’Isolda de la Dalyman i el meravellós Marke de René Pape, tots sota la direcció del referent modern de l’obra i un dels seus millors intèrprets de tots els temps, el Daniel Barenboim.

————————————–

Richard Wagner-Tristan und Isolde (Part 1, Part 2, Part 3)

TRISTAN – Thomas Moser

ISOLDE – Deborah Voigt

KONIG MARKE – Robert Holl

KURWENAL – Peter Weber

MELOT – Markus Nieminen

BRANGÂNE – Petra Lang

EIN HIRT – Michael Roider

EIN STEUERMANN – In-Sung Sim

EIN JUNGER SEEMAN – John Dickie

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper-Christian Thielemann

————————————–

Richard Wagner-Tristan und Isolde (Part 1, Part 2. Juntar amb HJSplit)

Peter Seiffert (tenor) : Tristan

Katarina Dalayman (soprano) : Isolde

Michelle DeYoung (mezzo-soprano) : Brangäne

René Pape (bajo) : König Marke

Gerd Grochowski (bariton) : Kurwenal

Stephen Gaertner (tenor) : Melot

Matthew Plenk (tenor) : Seemann

Mark Schowalter (tenor) : Ein Hirt

James Courtney (bariton) : Steuermann

The Metropolitan Opera Chorus and Orchestra-Daniel Barenboim

————————————-

INFORMACIO DE LES FUNCIONS AL LICEU

11 funciones que se inician el 23 de enero

Direcció d’escena: Thor Steingraber

Escenografia i vestuari: David Hockney

Il·luminació: Duane Schuler

Producció: Los Angeles Opera

Repartiment:

Director musical: Sebastian Weigle

Tristan: Peter Seiffert/Ian Storey

Isolde: Deborah Voigt/Jennifer Wilson

Rei Marke: Kwangchul Youn/Attila Jun

Kurnewal: Bo Skovhus/Tomas Tomasson

Brangäne: Michaela Schuster/Janina Baechle

Pastor/Mariner: Francisco Vas

Piloto: Manel Esteve Madrid

René Pape: rei dels baixos?

17 gener 2010

La pregunta que faig està plantejada amb certa malícia, ja que he de confessar que després d’haver sentit a Mr. Pape (tal i com ell vol que li diguin) en directe m’esperava més d’aquest disc.

No penseu malament, la veu és bellíssima i molt sòlida, és un baix, i canta amb molt bona línea i gust, però, on és l’ànima?

Comencem pels dimonis: on és aquella intenció sibil·lina o directament malvada del personatge? Jo no l’he trobat. Ara el cant és acuradíssim. Us deixo que el sentiu en “Le Veau d’Or”, fantàsticament executat però lluny del maquiavèlic Chirstoff o del sibil·lí Siepi.

Faust-Le Veau d’Or-Richard Tucker Gala, 2001

Més interessant està en el Dapertutto, amb un “Scentile Diamant” molt ben escolpit, i brillantment rematat amb l’agut final.

Offenbach-“Scintille Diamant”-Staatskapelle Dresden-Sebastian Weigle

Pel que fa als reis, el seu Filippo és d’una noblesa d’accent remarcable, però torno a trobar a faltar un fraseig més incisiu, més carn. Per contra, el seu Boris és excel·lent des de qualsevol punt de vista, sent un dels fragments més notables de tot el recital.

Don Carlo-Ella giammai m’amo- Joseph Volpe Gala, 2006

Menció a part té la gran escena del Rei Marke, del Tristan und Isolde, on Pape fa una autèntica creació. Això és, sens dubte, el millor del disc. El seu Rei Marke reflexa tot el patiment i tota la humanitat del vell rei com pocs han aconseguit fer.

Per últim, destaca també, com un altre gran moment del recital el “Beda, Beda” del Vodnik (una mena de goblin de les aigües) del segon acte de la Rusalka de Dvorak, on Mr. Pape també assoleix la comunió perfecta entre un cant acurat i en plenes facultats, i una expressivitat completa. És la tercera joia del disc.

Beda, beda – Dvorak – Rusalka- Staatskapelle Dresden-Sebastian Weigle

Com a punt més “decepcionant”, el Wotan, on l’he trobat que la veu no acaba de doblegar-se a la tessitura del Cap dels Deus, i per això l’he trobat certes febleses, sobretot en la part alta de la veu, que el fan no estar del tot còmode (serà què el Wotan és un baix-bariton?). Crec que el seu Wotan haurà d’esperar una mica.

Per tant, i contestant a la pregunta inicial, podem dir que de moment a Mr. Pape els reis són el que millor li funcionen. I pel que fa a la veu i el seu cant podem dir que actualment és un ferm aspirant a la corona de les veus més greus.

René Pape-GODS, KINGS AND DEMONS (CD

PASS: elhenry.MusicIsTheKey)

1) Gounod-Faust-Ronde du veau d’or: “Le veau d’or” [1:58]

2) Gounod-Faust-Sérénade: “Vous qui faites l’endormie” [2:42]

3) Boito-Mefistofele-Ecco il mondo [2:19]

4) Berlioz-La Damnation de Faust- Air de Méphistophélès. “Voici des roses” [2:47]

5) Verdi -Don Carlo- “Ella giammai m’amò!” [10:30]

6) Offenbach-Les Contes d’Hoffmann-Scintille, diamant [2:40]

7) Wagner-Das Rheingold-Abendlich strahlt der Sonne Auge [3:55]

8) Wagner-Tristan und Isolde- “Tatest du’s wirklich?” [13:31]

9) Rubinstein-The Demon-“Na vazdushnam akeane” [4:58]

10) Rubinstein-The Demon -“Ne plach dit’a” [2:39]

11) Dvorák –Rusalka- Beda, Beda! Ubohá rusalko bleda [5:29]

12) Mussorgsky-Boris Godounov-Oi! duschno, duschno [10:34]

Staatskapelle Dresden-Sebastian Weigle