Archive for the 'Weisser' Category

Die Schöpfung per René Jacobs

9 Octubre 2010

Els que segueixen el bloc ja s’hauran adonat que tot el que fa el director belga m’interessa molt. Trobo la seva visió musical molt edificant i, sobretot, dins d’uns límits, innovadora. Ha aconseguit crear el seu propi discurs en el que respecta a les interpretacions filològiques, sempre original i aportant quelcom més que una relectura amb instruments d’època i tempos més lleugers.

Avui toca comentar-vos la seva versió de Die Schöpfung (La creació), l’oratori de Franz Joseph Haydn, i sens cap mena de dubte la meva obra favorita dins del gènere.

Quan Haydn va composar Die Schöpfung es va inspirar en les grandioses interpretacions que estava escoltant a Londres dels oratoris de Haendel; però amb ella va crear una obra única i pròpia. Sobre un fil narratiu molt sòlid basat en els sets dies de la Creació, segons el lliobre del Gènesi, Haydn, amb més de seixanta anys (1798) i en el màxim de les seves facultats, va composar una música absolutament brillant.

El text, originalment en angles, està extret de tres fonts: el Gènesi, els Salms i el poema èpic de Milton “The lost paradise”. Al seu retorn a Viena, Haydn va encarregar la traducció a l’alemany, i l’obra es va publicar el alemany i en anglès (The creation).

L’obra està dividida en tres parts: la primera i la segona es corresponen als dies 1 a 6 de la Creació (narrada pels arcàngels Gabriel, Uriel i Rafael), i la tercera part té lloc al Jardí de l’Edèn (amb Adan i Eva com protagonistes). El cor contribueix amb manifestacions d’alegria i lloança.

La gravació de René Jacobs que us presento és una retransmissió radiofònica d’un concert en directe a Berlin l’any 2009, amb els mateixos intèrprets que l’edició discogràfica d’Harmonia Mundi, on aconsegueix una lectora excel·lent basada en l’enorme poder evocador de la música i en un sòlid cast de cantants (habituals col·laboradors del director).

La versió de Jacobs aconsegueix recrear totes les imatges que la música amaga: les onades del mar, els rajos del sol, el cant dels ocells,… Des de la estimulant i moderna “Representació del caos” inicial fins als idíl·lics prats del Jardí de l’Edèn tot la detallada gama de colors que conté la música de Haydn és fa realitat de manera brillant. Al mateix temps, com en altres obres gravades per Jacobs, els recitatius cobren autèntica vida, amb uns jocs entre el pianoforte i el violoncel totalment renovats.

Escoltem a Johannes Weisser en “Rollend in schäumenden Wellen” (Nr.6 aria, primera part), on podem sentir com descriu la creació dels mars, les muntanyes, els rius i rierols.

Els cantants, sense se veus de primer order, es contagien del detallisme i frescura de la batuta, amb unes interpretacions molt convincents i expressivament variadíssimes, destacant el jove baix-baríton Johannes Weisser (el Don Giovanni de Jacobs) com a  Rafael i Adan amb intervencions destacadíssimes.

Tornem a escoltar a Weisser ara en “Nun scheint in vollem Glanze der Himmel” (Nr.22 aria, segona part), on s’anuncia la creació de l’home.

També m’ha sorprès molt positivament Julia Kleiter (Gabriel i Eva). Amb una veu corpòria però flexible, sobretot en la part d’Eva, recreant un magnífic duo.

Ara escoltem la Julia Kleiter en “Nun beut die Flur das frische Grün” (Nr.8 aria, primera part), on es celebra la creació de les plantes.

I tornem a escoltar la Julia Kleiter en “Auf starkem Fittiche” (Nr.15 aria, segona part), on celebrant la creació de les aus.

Les forces corals del RIAS Kammerchor s’adapten a la perfecció a la flexible i exigent (en el que respecte a les dinàmiques i tempos) lectura de Jacobs, que compte amb l’excel·lent (no calen més adjectius) Freiburger Barockorchester. La presa d’audio radiofònica és excel·lent. Disfruteu.

Haydn-Die Schöpfung (Cd01, Cd02)

Maximilian Schmitt (ten), Uriel

Johannes Weisser (baix), Raphael-Adan

Julia Kleiter (sop), Gabriel-Eva

RIAS Kammerchor

Freiburger Barockorchester-René Jacobs

(Berlin, 2009)

El Don Giovanni de René Jacobs

2 Novembre 2009

jacobs-don-giovanni

Fa poc comentaven les excel·lències de les Noces de René Jacobs, i ara ens apropem a la seva visió de potser l’obra més important del corpus operístic Mozartià, el Don Giovanni.

La sensació general d’aquesta gravació és que Jacobs torna a obtenir un triomf personal gran, amb una lectura orquestral sensacional. Una altra vegada aconsegueix un equilibri perfecte entre totes les seccions, amb un so d’època però gens barroquitzant. Jacobs fa servir la versió de Viena, amb el que al final de l’òpera inclou en un apèndix els números que es van escriure per la versió de Praga, la de l’estrena un any abans. El director es pren moltes llibertats en les dinàmiques i amb els tempos, sempre jugant a favor de la dramatúrgia, també dona molta llibertat als recitatius, que esdevenen d’una teatralitat molt gran.

Pel que fa a las veus, l’equip escollit és jove i bastant compacte. Dóna la sensació que a aquest repartiment es més recomanable veure’l que escoltar-lo, i amb això no vull dir que cantin malament, sinó que donada la joventut general i la frescor interpretativa (en l’aspecte dramàtic) veure’ls en la versió en DVD que existeix deu fer millorar encara més la impressió general.

M’imagino que deu ser així en el cas del Don Giovanni del noruec Johannes Weisser, que no arriba als 30 anys, ja que si bé dibuixa un Giovanni fogós, la seva veu es molt tova, inclús de vegades esmorteïda i blanca, comparada amb els meus Don Joans predilectes (Pinza, Siepi, Ghiaurov o Ramey) tots baixos, que no m’acaba de fer el pes. El Leporello de Regazzo està igual de ben treballat que el seu Figaro, amb una veu més contundent que la del seu amo. La Donna Elvira de la Pendatchanska sona massa dolça, per al meu gust li falta aquell punt de paranoia que el paper requereix, vocalment està força bé. La Pasichnyk és una molt bona Donna Anna, sobretot en la seva ària “Or sai chi l’onore” d’irresistible empenta. Kenneth Tarver demostra bon estil i recursos en les seves dues àries.

W.A.Mozart – Don Giovanni – (CD01, CD02, CD03)

Johannes Weisser (Don Juan)

Lorenzo Regazzo (Leporello)

Alexandrina Pendatchanska (Donna Elvira)

Olga Pasichnyk (Donna Anna)

Kenneth Tarver (Don Ottavio)

Sunhae Im (Zerlina)

Nikolay Borchev (Masetto)

Alessandro Guerzoni (Commendatore).

Rias Kammerchor.

Freiburguer Barockorchester-René Jacobs

————————————————

Enllaç relacionat:

https://rodiazsa.wordpress.com/2009/10/19/le-nozze-de-jacobs/