Montserrat Caballé al Liceu: Luisa Miller de Giuseppe Verdi (10-01-1972)

Amb aquest post pretenc iniciar una sèrie dedicada a les actuacions de la grandíssima soprano Montserrat Caballé al SEU teatre, al Gran Teatre del Liceu.

Montserrat Caballé ha cantat tot al Liceu, moltes vegades com a plataforma de prova per a nous papers en el seu repertori, o per a cantar papers que en altres teatres no podria haver cantat.

Durant tots aquests anys, impulsat per la devoció cap a aquesta soprano (¿pot ser la millor de tots els temps?) he recopilat una bona col·lecció de funcions al Liceu, la majoria en el seu esplendor vocal (anys 70) que inclou peces puntals del repertori operístic i que són una mostra significativa del seu art. Títols com la seva primera Norma, la fabulosa Aida del 73 amb Domingo, Lucrezia Borgia, Maria Stuarda, Ballo, Vespri, Tosca,….

Per començar aquesta sèrie he escollit la última que he aconseguit fa uns dies, la Luisa Miller de la temporada 1971-1972.

Luisa Miller és una de les últimes òperes verdianes abans de la seva trilogia popular (Rigoletto-Trovatore-Traviata) que el llençaria definitivament a la fama mundial, com el més important compositor d’òpera italiana en la seva època.

La Luisa Miler va ser una òpera que va quedar fora del repertori ràpidament i no va ser fins els anys 60 del segle XX que no va tornar a circular pels teatres gràcies fonamentalment a l’excel·lent gravació que l’Anna Moffo i el Carlo Bergonzi van fer per a la RCA.

La Montserrat Caballé va ser una de les sopranos que més va fer per la seva recuperació, passejant el personatge pels teatres més importants com el Met o la Scala durant la dècada dels 70, culminant amb una gravació en estudi per la Decca amb el Luciano Pavarotti de company. Després d’ella altres grans sopranos com la Ricciarelli o la Scotto van incloure el rol al seu repertori amb èxit.

Cal dir, que el paper de la Luisa és un bombó per a qualsevol diva que presumeixi de ser-lo. És un paper que comença amb agilitats i que després té escenes d’autèntica força (el duo amb Wurm) on una lírica que no tingui amplitud a la veu es pot dur un ensurt considerable.

La Caballé està en plena forma, la veu és bellíssima, l’agut brillant i poderós (fa el sobreagut al final de la seva ària d’entrada) i amb totes les seves extraordinàries virtuts intactes (legato, fiato infinit, pianíssins,….), però és en les parts més dramàtiques on marca la diferència amb una seguretat i poderio vocal insultants. El públic l’adora.

El Rodolfo del Carreras és pur foc. És la seva tercera prestació amb un rol protagonista al Liceu després de la Lucrezia Borgia de la temporada anterior (que ja postejarè) i el Rigoletto d’aquella mateixa temporada 71-72. La veu està saníssima, plena de juventut, amb el seu centre ardent i l’agut segur. El cant és superentregat, a la Di Stefano, potser una mica passat de voltes (per entrega), però fa goig de sentir una veu amb tantíssima qualitat. Ensorra el teatre amb una versió apassionada de la celebèrrima ària “Quando le sere al placido” i remata la cabaletta amb un agut interminable. Portentós.

El Miller del Peter Glossop és inferior en comparació amb els dos monstres barcelonins, però ja voldrien ara tenir barítons d’aquesta talla. La veu es ferma i no té problemes tècnics, sap el que canta i posa intenció. Fa una prestació molt regular en tota la funció i rep l’aprovació entusiasta del públic.

La Federica de Blackham i els dos papers de baixos estam ben defensats, que ja és molt.

L’orquestra i el cor del Liceu no eren una meravella en aquells anys però no sonen gaire pitjor que l’actual (sembla mentida que hagi de dir això), i la direcció del mestre Camozzo és correcte, sense gaires desajustos, i atenta als cantats.

 Disfruteu-lo.

 GIUSEPPE VERDI: Luisa Miller (CD1, CD2)

Montserrat Caballé (sop) Luisa

José Carreras (ten) Rodolfo

Peter Glossop (bar) Miller

Joyce Blackham (mezzo) Federica

Maurizio Mazzieri (bajo) Walter

Eftimios Micalopoulos (bajo) Wurm

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Director: Adolfo Camozzo

(Barcelona, 10 de gener de 1972)